Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, 417)
Premi Llibreter
«L’escriptora catalana afincada a Llubí, Glòria de Castro, ha obtingut el premi Llibreter de l’any per la seva obra ‘L’instant abans de l’impacte’. Es dona la casualitat que la resta de premiades pels llibreters aquest any són totes dones».
(Sa Plaça, 417)
Cuina marinera
«Cuinar forma part intrínseca del caràcter d’un poble. És patrimoni que passa de generació en generació. Les pràctiques culinàries, les receptes s’aprenen, comparteixen i així formen part d’aquest patrimoni immaterial (…) A través d’entrevistes, recerca i enquestes on line, les dues antropòlogues, comissàries de l’exposició ‘La cuina marinera, de la mar a la taula’, Diana Borràs i Margalida Mulet, han quallat aquesta exposició, un projecte antropològic i cultural per poder ajudar a conservar aquest patrimoni intangible com és la cuina marinera (…)
Les dues comissàries han treballat perquè els protagonistes siguin els pescadors, les tècniques culinàries, partint de la recerca bibliogràfica i teòrica però també del treball de recerca a través d’entrevistes» (…)
«Els panells recullen informació i a través de grafismes i disseny de l’artista Marijo Ribas, i fotografies es fa una aproximació a l’estudi i recerca antropològica.
Els panells reflexen com manipular i cuinar el peix. Netejar i tallar, tècniques culinàries i combinacions d’ingredients de la cuina popular. L’art de combinar el gust i la cuina del peix segons els manuscrits medievals. També es recullen panells dedicats als llibres de receptes, la venda de peix i els canals de comercialització, fotografies de pescadors amb captures de grans tonyines.
Panells amb els plats mariners representatius de la cuina mallorquina, segons grans cuiners de Mallorca, com Andreu Segura, de Son Brull, com l’arròs de peix de roca, sípia a la bruta, de Mara Coll de Miceli, que destaca entre d’altres peix al forn amb verdures a la mallorquina, llampuga amb pebres; i de Santi Taura de Dins i Cor, que destaca el Gall amb ceba, calamar a la bruta.
Es recullen les seves tècniques culinàries del peix i del marisc a la cuina mallorquina, essent representatiu l’escabetx tant com a tècnica de cocció com de conservació, els arrossos, els aguiats, fets al forn. El peix fet en greixonera i posat al forn».
(Margalida Socias, Sa Plaça, 417)
Un tast culinari
En relació a l’anterior exposició, una nota destacada de la revista intitulada ‘Consells i plats en primera persona’, diu: «Joan Suau, patró major de la confraria de Pollença, recorda ‘…l’arròs amb sípia, l’arròs negre, o el frit de pop. En canvi, un plat típic que ha desaparegut es la mussola esbetxada’. Francisca Ignaci, dona i mare de pescador, juntament amb Maria Borràs i Francesca Cerdà o també Maria Ensenyat aporten receptes de peix al forn, o l’aprofitament de la cranca, de la butza de tonyina, de les pilotes de pop».
(Sa Plaça, 417)
Cap de bou
«El groc serà el color predominant de la diada del Cap de Bou de Talapi a sa Pobla, on es recupera l’anada a la possessió de Talapi amb bicicleta per després retornar al poble amb el cercavila fins a la plaça de sa Quartera, amb els caparrots del Grif i la Banda de Música de sa Pobla, a més de l’actuació de l’Escola de Batucada Infantil d’Albopàs. Toni Gost ‘Curro’ serà l’encarregat de donar la benvinguda al Cap de Bou. I tot seguit la periodista Claudia Darder farà el pregó per donar el sus a la festa».
(Sa Plaça, 417)
Torre d’enfilació
Joan del forn can Segura va fer la presentació del pastís identitari de can Picafort ‘Torre d’enfilació’, ‘un cake cítric, fet com un pastís de viatge, molt aromàtic, tendre i mollós amb una durabilitat de 8/10 dies inalterable a l’ambient’ explicava el veterà pastisser. ‘És un pastís on el forner murer, però amb pastisseria al nucli costaner, va voler apropar als veïns i visitants i que sembla quedarà com un pastís de regal imprescindible per a tots els qui s’acostin a la colònia turística. Un pastís perquè puguin gaudir a casa i recordar els bons moments viscuts a can Picafort» matisa Segura.
(Sa Plaça, 417)
Matemàtiques a s’Albufera
Fer una lectura matemàtica de l’entorn de s’Albufera és el repte que va proposar la Societat Balear de Matemàtiques el passat juliol de la mà de la professora de la UIB Ana Belén Petro. Aquesta va fer un recorregut pel parc i a partir d’elements naturals que s’anaren trobant va fer una explicació matemàtica, «cercant pinyes, mirant les formes de les fulles, analitzant les plomes dels ocells, observant les espirals de caragols, observant el moviment del sol, es tractava d’entendre el valor de les matemàtiques per la pròpia supervivència de la natura». Una de les sorpreses de la sessió impartida per Petro foren els vincles de la successió de números Fibonacci que estan present a les branques dels arbres, les pinyes o els pètals de les flors».
(Sa Plaça, 417)
Qanat musulmà
«La xarxa de recollida d’aigua d’origen islàmic d’Inca, conegut com el qanat de la font de sa Canaleta, deixarà d’estar abandonada i a l’oblit gràcies a les actuacions que ha començat a impulsar l’Ajuntament d’Inca. El projecte d’adequació i manteniment s’inicià el 2019 amb les obres de tancament dels accessos per seguretat i per evitar la seva degradació. Els anys anteriors l’aspecte de la xarxa històrica era de degradació, amb peril de despreniments als pous, brutícia acumulada i pintades a les parets» (…)
«La xarxa de captació d’aigua subterrània està formada per uns pous i el seu drenatge per gravetat, a través d’unes galeries o qanats que permetien la circulació de l’aigua fins a la superfície. La galeria està coberta d’una volta de marès, té 100 metres de longitud i disposa d’un pou de ventilació. Hi ha una altra galeria lateral, d’uns 30 metres de longitud, que s’esbranca de la principal. Aquestes dues galeries tenen una canaleta en el sòl per on circulava l’aigua, i finalitzen en dos espais on es troben els pous -antics aljubs- posteriorment excavats. A l’aljub on neix la galeria més llarga hi ha una escala de graons de marès que condueix a l’exterior».
(Tomeu Noguera, Sa Plaça, 417, Inca i comarca, 15 VII ’22)
