Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Bellpuig, 1077, 1078)
Primavera i Cultura
L’Editorial, signat per la Fundació Revista Bellpuig, diu sobre aquest binomi: «Primavera, cultura; cultura i primavera. Dos mots que lliguen a la perfecció. Potser perquè cultura, en la seva definició més antiga, significa conrar la terra, cultivar-la, treballar-la perquè doni fruit. Avui, cultura és el conreu dels coneixements i les facultats de l’home; és també el conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit d’estudi i de lectures, de viatges, d’experiències, etc. És també el conjunt de tradicions i de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat».
(Bellpuig, 1077)
Llibres
Maria Àngela Sureda Amorós (Artà, 1960) és la directora de la Biblioteca d’Artà. Tot i que sigui llicenciada en Filologia Hispànica conta perquè es va decantar per la feina de bibliotecària: «Perquè aquesta feina em va captivar! Havia de ser només temporal, mentre preparava les oposicions per accedir a l’ensenyament, però aquells mesos em varen fer veure que em costaria deslligar-me de la biblioteca, així que vaig fer un pensament i vaig optar per quedar-m’hi».
Així explica què ha trobat en els llibres: «Dins els llibres podem trobar tantes coses! Depenent del moment, hi he trobat: coneixement, entreteniment, diversió, ajuda, un motiu per reflexionar… i durant el llarg confinament que ens va tocar viure hi vaig trobar un company per passar el temps feliç i ben acompanyada».
(Gaspar Caballero Femenias, Bellpuig, 1077)
Franquisme i nazisme
El periodista Miquel Piris dóna una sèrie de raons per les quals els dos règims s’equiparen, gairebé en sinonímia. Entre d’altres coses diu: «Les semblances i relacions entre franquisme i nazisme, n’hi ha moltes fins al punt que hi ha autors que consideren Franco més nazi que feixista. El franquisme, com el nazisme, va eliminar els partits polítics i creà un partít únic rendint culte a un líder suprem, posseïdor de la llei i el poder. Tancà totes les institucions representatives, aplicà la censura i engendrà una policia política (…)
El franquisme, com el nazisme, va practicar un racisme d’estat: homosexuals, anarquistes, jueus i ‘rojos’ (partidaris de la II República Espanyola) eren un perill per al pervenir de la ‘raça hispànica’. L’abanderat d’aquesta causa va ser el psiquiatre Vallejo Nájera. Aquest degenerat afirmava que les persones amb aquestes característiques se les havia d’internar a penals, asils i ‘colònies de tarats’. El franquisme, en una Espanya de 25 milions d’habitants, va matar 150.000 persones en la seva repressió acabada la guerra. El nazisme en matà entre 5 i 7 milions quan Alemanya tenia 69 milions d’habitants. És evident que el nombre de morts a l’Holocaust és molt més gran. Això no treu que ambdós siguin dos règims que han passat a la història per la seva crueltat sanguinària i falta d’humanitat. El catolicisme que anà de la mà del règim, va posar una mica de límit a l’eugenèsia que, a Alemanya, el nazisme aplicà sense cap mirament. També intercedí en l’elaboració del llistat de xuetes que havien de ser deportats a camps de concentració nazis. La intervenció del bisbe de Mallorca va fer ampliar la llista fins a incloure el 35% de la població illenca. L’objectiu era fer la deportació inviable, però el que realment ho aturà van ser les derrotes de l’exèrcit nazi. Hitler no hauria tengut inconvenient a matar la meitat dels mallorquins».
(Bellpuig, 1077)
Vetllades
Le memòries de Magdalena Amorós Llinàs, de can Capblanc, dediquen un apartat a aquest costum d’un temps [respectam l’ortografia original]: «Anar a vetllar era només en s’hivern. Era una manera d’alegrar un poc sa vida, a jo m’agradava. De petita es vespres que feia bon temps demanava a mun pare: que podem anar a vetllar? I ell sempre me responia: digueu a ta mare. Eren poques vegades que me respongués que sí a sa primera. Sempre li sortia que no en tenia ganes, i fora ball! Aquí ja s’acabava tot. Si a ella li queia bé, agafàvem es fanal si no hi havia lluna, i a passar sa vetllada a ca uns veïnats o altres (…) Si feia lluna era més agradable, i quan arribàvem es saludo era: voleu vetlladors? Era una manera de presentar-se a vetllar a una casa».
(Bellpuig, 1078)
The Beatles
A la secció «Recomanacions literàries de la Biblioteca d’Artà» recomanen aquest llibre de Luciano Sarasino argumentant: «Fins a quin punt una amistat pot canviar la història del món? Aquesta no és una altra biografia més sobre els integrants dels Beatles, és la història de dos amics que varen decidir capgirar-ho tot amb un simple gest: compondre les cançons més belles del segle XX. De la ploma de Luciano Sarasino i amb les vibrants il·lustracions de Nicolás Brondo, viatjarem al cor d’una dècada en què encara tot era possible i les revolucions estaven preparades per tornar-se cançó».
(Bellpuig, 1078)
Terracor
La secció ‘Foravila’ reprodueix un article de Gabriel Mercè aparegut a ‘Foravila.net’. Explica que «l’empresa mallorquina Terracor S.A.T. ha inaugurat un innovador centre agrícola de 5.000 metres quadrats, perfectament visible al costat de la carretera de Manacor, just a la sortida cap a Palma. Per aquestes instal·lacions hi passaran cada any fins a 8 milions de quilògrams de productes locals i de quilòmetre zero en un centre neuràlgic de l’activitat agrària de producte local que ha generat una vintena de llocs de feina directes.
El nou centre compta amb molls de càrrega, àrees de processat dels productes, càmeres frigorífiques, punt de venda directa, obrador per a les degustacions i també hivernacle on s’hi conrea i comercialitza. L’empresa està formada per cinc socis que exploten més de 300 hectàrees en els municipis de Manacor, Petra, Felanitx i Porreres que estan dedicades al cultiu de verdures, fruites, herbes aromàtiques i hortalisses mitjançant el sistema de producció integrada.
Aquest sistema conjuga l’agricultura ecològica i la tradicional, marcant-se com a objectiu minimitzar l’impacte mediambiental, reduir la petjada de carboni i obtenir uns productes sostenibles i de qualitat. L’activitat actual es duu a terme a tretze finques que aglutinen 54 cultius diferents (…)
L’empresa Terragust oferirà en aquest mateix espai iniciatives de degustació dels productes de la zona, amb especial esment al producte de temporada i a la recuperació d’hàbits de consum responsable i saludable. L’espai podrà rebre visites de grups i escolars».
(Bellpuig, 1078, Artà, 6 V ’22)
