Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Bellpuig i altres)
Remeis curatius tradicionals
Antoni Rigo Mesquida, «de can Pebre Bo» (Manacor, 1936) és fill d’una curandera i sap una mala fi de remeis… Entre d’altres: COPS: «Posar una fulla de col calenta damunt el cop. A Binissalem fan una coca d’herba barbera, el blanc d’un ou i una cullerada de saïm i ho posen damunt el cop. COLESTEROL: Fer bullidures de bracera. També va bé fer bullidures de rotaboc o bullir fulles verdes de noguer. MORENES: Agafes una olla grossa i bulls aigua amb trepó. Quan bull es tira aquella aigua dins el bidet i la persona que les té s’hi asseu. S’ha d’anar fent fins que les morenes fugin. CREMADES: Aigua de codony. Per preparar-la poses una botella ben plena d’aigua, agafes 3, 5 o 7 codonys, sempre imparell, i fas trossos de codony i els fiques dins la botella. Llavors han de tenir la botella 40 dies i 40 vespres a la serena. MENJAR EMPLOMAT. Per fer-lo baixar, agafes una fulla de figuera de moro, li lleves les espines. Li talles la punta i et poses la fulla a damunt la panxa amb la part que has tallada mirant cap amunt, cap a la cara. ARENES: s’ha de fer una bullidura de trencapedres, cabells de «maís» i rels de julivert, i d’aquesta bullidura n’has de prendre dues tasses la setmana, sempre seguit. PICOR dels ULLS: Escabriosa bullida amb aigua i et passes un pedacet calent per damunt els ulls. CONSERVACIÓ de la MEMÒRIA: M’ho va dir una dona molt vella: menjar 5, 7 o 9 panses cada dia, el número sempre ha de ser imparell, això és molt important. També va bé beure suc de taronja. PRÒSTATA: menjar porro i menjar pastanagó. Per prevenir el càncer de pròstata: Menjar quinze llavors de carabassa cada dia i també va bé menjar ceba blanca. DIARREA: Bullir fulles verdes de nispro, però d’això no en poden prendre molt perquè pot ser al contrari. CONSTIPATS: el suc d’una taronja i mitja, el suc d’una llimona i mitja, mitja cullerada de mel de romaní i si no en tenen, bullir un brotet de romaní. Aquest brou s’ha de beure en dijú. DIABETIS: per als que tenen sucre va bé prendre bullidures de tronquets de carxofa. TALLS a les MANS per mor del fred: mitja llimona, oli d’oliva verjo i sucre, i t’ho fregues per la ferida. FARINGITIS: na Francisca «Picona», curandera de Manacor em va dir que havies de posar vi de raïm amb molt de sucre dins un perolet, i fas caragolins (gargarismes) i així et surt el llim del coll i et deixa el coll ‘homil’ i net. MAL d’ORELLA: fer bavarades d’escabriosa. MAL de COLL: Glopejar ulls de romeguer bullits» (…)
(Rafel Perelló, Cent per Cent, Manacor, 951, 15 VII ’22)
Ramon Reig
«Advocat, pintor amateur i, sobretot, col·laborador del setmanari PiP, Ramon Reig Vila, va morir a Palma el passat 3 de juliol.
Nascut a Pollença el 1937 va estudiar Dret i va exercir la seva carrera professional als Jutjats de Palma, on va establir la seva residència amb la seva família.
Persona compromesa amb el poble i amb la seva gent, ha estat responsable de diverses seccions del PiP, a les quals ha anat recollint les històries familiars i personals de diverses generacions de pollencins. De fet, ha duit a terme un treball de camp ingent, en recollir testimonis de multitud d’informadors. Ha col·laborat amb mitjans de comunicació d’àmbit autonòmic com el ‘Baleares’ o el ‘Diario de Mallorca».
(Redacció, Punt Informatiu Pollença,642, 16-31 VII)
Receptari
«Ecocirer, el petit hotel-boutique ecològic del carrer d’en Real que regenten Bàrbara Martí i Martjin Lucas va acollir la presentació del tercer lllibre de Bàrbara ‘Desayuno incluido’. Segons la seva autora es tracta ‘d’una guia sobre la calma i l’estil de vida del camp mallorquí, un projecte autèntic i profund’. No és un llibre més de receptes, tot i que inclou nombroses propostes perquè el primer menjar del dia es converteixi en ‘un ritual que hauria de ser diferent per a cada dia i per a cada persona’. En aquesta ocasió, Bàrbara Martí torna a recórrer a receptes basades en productes frescos, ecològics i plens de color que ens ajuden a ‘impulsar el dia amb ingredients naturals».
(RSS, Sóller, 7056, 22 VII)
El vi a la cuina
«Alguns consells per a usar-lo:
-Per a les carns vermelles, els negres amb cos, com el merlot, són els més recomanats. Si preparam carns fortes, com les de caça, és recomanable macerar-les durant 24 hores dins vi. En aquest marinat, a més del vi, podem afegir espècies i alguna herba aromàtica.
-Per preparar peix o pollastre, una salsa de vi blanc és ideal. És convenient anar tastant la salsa a mesura que aquesta es va reduint, ja que els vins blancs o dolços mantenen i potencien el gust d’alcohol a mesura que redueixen.
-Els vins dolços, com un Porto o un Pedro Ximénez, poden donar un toc molt especial als guisats de carn.
-Per cuinar amb vi cal coure lentament. Aquestes coccions amb vi han de fer-se servir a l’inici per desglaçar (reduir i recollir sabors) o al final per perfumar.»
‘Una curiositat: El Vaticà és el lloc on es consumeix més vi del món amb una mitjana anual de 74 litres per càpita. El segueixen França, els Estats Units, Itàlia i la Xina, entre d’altres països’.
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 7056)
Turisme d’abans i d’ara
Joan Alcover (Sóller, 1937) ha passat 40 anys de la seva vida al servei del sector turístic, a l’hotel Edén del Port de Sóller, inaugurat pel seu pare el 1957. Es va jubilar fa 20 anys i conta com era el turisme: «abans, els turistes que teníem venien a fer vacances. Ara, però, venen a viatjar. Això significa que el seu pas per l’illa és molt ràpid. Ara només venen uns dies, quan abans venien setmanes.
La gent que cercàvem nosaltres eren turistes que feien estades de més de tres setmanes (…) Teníem molta gent repetidora i nosaltres els cuidàvem».
En relació al futur del sector considera que «Jo pens que ja no ho veuré, perquè em queda poc temps. És llei de vida. Aixi i tot, la meva experiència diu que estam massa massificats. La situació no pot continuar d’aquesta manera. Els mateixos turistes es troben amb massa gent (…) Per tant el turista que no es troba bé per mor de tanta massificació ja no torna.».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, Sóller, 1733, 22 VII)
Adéu del director
Bartomeu Caldentey Vives (Artà, 1987) s’especialitzà en audiovisuals i comunicació. Ha estat responsable de Ràdio Artà Municipal i de la revista Bellpuig.
Després de set anys com a director posa fi a la relació amb la revista i ho explica així: «Un mai vol ser el que posi el punt a una relació laboral, però hi ha moments de la vida que s’entremesclen diverses circumstàncies personals, familiars, professionals… i el teu cos et diu basta i t’obliga a frenar, encara que tu vulguis seguir. Aquesta ha estat la principal causa. En la vida, tot són etapes.»
En aquests quasi vuit anys destaca alguns aspectes: «Personalment, la revista m’ha donat moltíssim. He conegut moltíssima gent nova. He après molt de tothom. Cada dia s’aprèn. Gràcies a tot un conjunt, la revista ha estat plural i oberta a tothom. I sobretot que la revista ha perdurat i perdura gràcies a moltíssima gent que la sent seva, i del poble, com ha de ser» (…)
(Patronat Fundació revista Bellpuig, Bellpuig, Artà, 22 VII ’22)
