A Tomeu Pou i Antònia Rosselló, FERRER i GOIA, fidels Amics que també són afectats d’aquestes coses…
A quasi tothom li embulla el fet que a Marratxí hi hagi una sèrie de pobles amb diferents noms i no n’hi hagi cap que s’anomeni com el municipi. I que la capital estigui, precisament, a sa Cabaneta. Sempre ho he vist així, i sempre he vist que ha embullat el personal. Però no sempre havia estat així, ni molt manco.
D’ençà que existeix Marratxí com a municipi -això és just després de la Conquesta catalana-, ha existit Marratxí com a topònim de poble, el que passa és que des dels anys trenta del segle passat ha quedat disfressat sota el topònim “Marratxinet”. L’actual Marratxinet és, originalment, el nucli únic i principal de Marratxí, cap i casal del terme que, degut a determinades circumstàncies històriques de les que avui parlam, va esdevenir el llogaret quasi més petit; i de nucli original i principal ha passat a ésser un poblet amb poca gent, sense cap comerç i, això sí, amb un encant especial amb molta pau i tranquil·litat, virtuts que, en els altres nuclis marratxiners, ja han passat a ésser història.
El fet és que, a les poques actes municipals que tenim del segle XVIII, podem veure que batle i regidors es reunien en el que l’escrivà universal, o secretari municipal d’aquell moment, donava a conèixer en una curiosa fórmula: “Congregats i ajuntats en la Casa i Universitat de la Vila de Marratxí”. A vegades, també, es reunien a “l’església parroquial de Marratxi”, a Sant Marçal, ja que coincidia que l’escrivà era el mateix rector, tal vegada l´únic del terme que aleshores llegia i escrivia.
Fins aquí no hi havia discussió sobre on era la capital del terme: Marratxí coincidia com a topònim municipal i també del poble que ostentava la capitalitat i vila única del municipi, fins que a la darrera part del segle XVII varen establir la possessió de Portula, d’on sortiria l’actual Pòrtol, i al primer quart del XVIII varen establir les terres de sa Cabaneta, pertanyents a la possessió de Son Caulelles.
La primera vegada que sentim campanes que podem relacionar amb el canvi de municipalitat va ser quan al febrer de l’any 1815 hom parla de “nomenar un Dipositari per custodiar els cabals i demés coses convenients, com són els papers i llibres de la secretaria, i això per motiu de no tenir casa pròpia i decent per a consistorial, presó i altres que són del tot necessàries en una vila” (el subratllat és meu).
I a les actes municipals del 23 de març del mateix any trobam la pedra filosofal d’aquesta qüestió, ja que “el síndic, Miquel Nadal, considera indispensable la construcció d’una casa consistorial decent per celebrar els ajuntaments i igualment una altra per a presó. Troben que convé que la casa consistorial i presó reial s’edifiquin i construeixin en el mateix lloc que va senyalar el sr. President dels Cabals Comuns d’aquest regne Dn Nicolau Campaner quan passà per aquesta vila per destinar el lloc d’aquests edificis, lloc que és a sa Cabaneta, en el centre del poble».
Aquesta sembla ser la clau del tema: el centre del poble. Cal pensar que, en aquell moment, encara no havien sorgit ni el Pla de na Tesa ni el Pont d’Inca com a nuclis urbans; per tant, entre Marratxí (actual Marratxinet), Pòrtol i sa Cabaneta, és evident que aquest darrer nucli quedava enmig dels altres dos.
Aixímateix, al mateix ple, hi va haver el batle i un regidor que consideraren que les cases del nou Ajuntament s’havien de construir “on antigament estaven construïdes”. Però la moció no prosperà, hi hagué més vots a favor de construir-les a sa Cabaneta.
Amb tot, es veu que hi havia moltes forces en joc i encara trobam emperons fins que el febrer de 1817 fan referència a un decret del Reial Acord de 20 de novembre de 1815 que diu “Construyase la casa Consistorial y Carcel en el Barrio nombrado la Cabaneta de la Villa de Marratxí con arreglo a lo propuesto por aquel Ayuntamiento”. L’honor Miquel Nadal queda comissionat per dur a terme l’obra que s’inicià aquell mateix any tot i que no s’acabaria fins molt més tard.
Aquest és, per tant, l’origen del fet que la Casa de la Vila passàs de Marratxí a sa Cabaneta.
Tenim la sort que, a les passades Jornades d’Estudis Locals, els investigadors Andreu Ramis Puig-Gros i Antoni Ginard varen presentar notícia d’un “informe” que havien trobat a l’Arxiu del Regne que feia referència, precisament, a totes les positures, anades i vingudes, que hi va haver entorn del canvi d’ajuntament de Marratxí(net) a sa Cabaneta. Inclosos dos plànols -dels quals en trobam notícia a les actes municipals de 1828-. Esperam expectants l’estudi que acompanyarà la publicació de les actes de les Jornades que podrà aportar molta més llum i molts més detalls del fet, epoca, interessos i persones que acabam de comentar.
