Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Perlas y Cuevas, 1411)
Memòria Històrica
Un dels apartats de l’Editorial està dedicat a aquest tema, i en concret comenta: «Els partits i col·lectius que s’oposen a la llei de la Memòria Històrica s’equivoquen: a ningú no li poden negar el dret a recuperar les restes dels seus avantpassats assassinats per motius polítics. És qüestió d’humanitat. Aqui no hi ha venjança, ni ganes de ressuscitar velles disputes, ni d’obrir ferides que ja estavan tancades.
(…) El jutge i actual vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, va ser clar en una entrevista que va concedir al Diario de Mallorca: «Memòria democràtica és la sublimació de la decència. No volem revisar la història, sinó tornar la dignitat a aquells que foren assassinats per pensar de manera diferent i a llurs famílies que duen 80 anys intentant recuperar els ossos dels seus éssers estimats. El darrer esforç i el darrer euro gastats en memòria democràtica són patrimoni per a les generacions futures. Sense voler canviar la història, els contarem que hi va haver gent a la qual varen assassinar per pensar diferent i varen acabar dins fosses comuns».
(Perlas y Cuevas, 1411)
Guerra
Un altre apartat de l’Editorial duu per subtítol ‘La guerra de Putin i les seves catastròfiques conseqüències econòmiques’ i diu així: «El desastre de la guerra de Putin contra Ucraïna endarrerirà la recuperació econòmica a nivell mundial després dels dos anys de pandèmia. Les conseqüències d’aquesta guerra seran demolidores i requeriran nous reajustaments econòmics per part de tots els governs. Anem a veure com es desenvolupen els esdeveniments, però les previsions no poden ésser pitjors».
(Perlas y Cuevas, 1411)
Putin
La secció ‘Pampalloles’, de Josep M.Salom, està dedicat en gran part al criminal president de Rússia. En tracta de petits pensament que, en concret, diuen:
«-Sempre han estat una mala cosa els genets de l’Apocalipsi i ara en tenim un de ferotge a 2.000 kms de distància, fregant la Mediterrània.
-Tota la tragèdia gira en torn d’un personatge ambiciós que alguns qualifiquen de bèstia, salvatge, fera,etc. sense tenir en compte que això és ofensiu per als animals.
-És una cosa pitjor més malèfica, la d’aquest subjecte al considerar la mortaldat que escampa, amb el seu afany de poder.
-Així que aquí va una proposta de reforma de llenguatge: En català i en castellà l’insult més ofensiu que es pugui fer a una persona és tractar-lo de ‘fill de puta’ sense tenir present que hi ha bagasses ben dignes que arribaren a aquesta situació obligades per les circumstàncies.
-I que els seus fills poden ser ben condrets i honorables.
-La proposta va per no emprar aquests tres mots entrecometes i substituir-los per ‘fill de Putin’ per expressar la maldat que destil·la tal malanat.
-Però encara hi ha més sobre aquesta tragèdia, i és que el llogater de la Moncloa ens afica dins el trull, sense encomanar-se a Déu ni al seu govern, ni a l’oposició, ni a les Corts.
-Així que si el conflicte empitjora cap a una Guerra Mundial, ens hi trobaríem aficats; cosa que no va passar en les dues anteriors (…)
-Ah! i una altra cosa, acabats els despectius per Putin, que s’ha ben guanyat, per ser sincers, tampoc no li hem d’atribuir tots els mals del Món.
-Sovint patim qüestions ben esgarrades que el soviètic no en té cap culpa.
-Com per exemple el Deute Públic que té Espanya, de 10 xifres per expressar-lo.
-Senzillament esgarrifós».
(Perlas y Cuevas, 1411)
1996
Les planes centrals -de color groc- estan dedicades a «totes les pel·lícules que s’estrenaren als cinemes de Manacor» aquell any. Com altres vegades hi ha un resum d’algunes coses que aquell any passaren pel món: «Després de catorze anys de governs socialistes presidits per Felipe Gonzalez, el PP de José Maria Aznar va guanyar les eleccions i va poder governar amb el recolzament de partits nacionalistes.
L’exministre José Barrionuevo era processat per la seva pressumpta relació amb els GAL.
El mallorquí Pepote Ballester va guanyar una medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta.
Bill Clinton guanyava per segona vegada les eleccions presidencials nordamericanes.
El príncep Carles d’Anglaterra i Diana de Gal·les anunciaven el seu divorci.
Jaume Matas era elegit president del Govern Autonòmic de les I.B.
Catalina Sureda era elegida batlessa de Manacor, la primera dona en ésser-ho.
Alguns dels títols cinematogràfics més exitosos d’aquell any foren: Braveheart, Els ponts de Madison, Striptease, Twister (cap de fibló), Obert fins a la matinada, Toy Story, La Roca, Independence day…
Alguns actors i actrius que ens varen deixar: Marcello Mastroiani, Julián Mateos, Gene Kelly, Rafaela Aparicio, Margaux Hemingway, Aurora Redondo, Javier Escrivá, Maria Casares. També ens deixà el ballarí Antonio, el torero Luis Miguel Dominguín i l’escriptora Margueritte Duras.
Putin, encara
La secció ‘Hablar por no callar’ de Rafael Gabaldón San Miguel dedica un dels apartats al rus utilitzant un llenguatge clar i llampant. Diu així: «Aprofit aquest racó que cada mes m’ofereix aquesta revista per dir el que pens del malanat Putin, aquest psicòpata assassí que ha duit la mort, desgràcia i destrucció del noble i valent poble d’Ucraïna. Crid fort i alt que Putin és un cabró, bastard, cretí, desgraciat, maleït, indesitjable, ésser despreciable. Així de clar sense gens de por, tu Putin ets un assassí, homicida, fratricida, infanticida, parricida, delinqüent, malfactor, atracador, violador, faccinerós, ‘forajido’, bandejat, pervers, dictador, manipulador. No hi ha en el diccionari sinònims que abastin el teu impresentable perfil. El tribunal internacional t’ha de detenir i jutjar i que paguis pel que vares fer des de jove, a la KGB, amb els periodistes que han desaparegut, els opositors, contraris polítics, en les guerres i invasions que has muntat. El genocidi d’Ucraïna, tot l’has de pagar. Li faig una petició al Papa Francisco si vol ésser exemplar, ha d’anar a Rússia i dir-li a Putin a la seva cara, ja basta. Menys resos des de la distància».
(Perlas y Cuevas, 1411, Manacor, 1 IV ’22)
