Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent i d’altres)
Recuperacions
Miquel Morell (Sóller, 1971) té una empresa de construcció i reformes, la qual ha passat de tenir tres persones a més de quaranta en un període de 16 anys. Parlant de les tendències actuals en la construcció, diu: «Ara hi ha una tendència bastant grossa amb el material de recuperació. Per exemple, una porta que té 60 anys, nosaltres li donam un tractament i queda gairebé més guapa que quan es va fer en el seu moment. La tendència ara és fer feina que vol imitar les feines que es feien fa cent anys. Està molt de moda tot allò relacionat amb la calç, tant façanes com interiors. És més pura, transpirable i crea un ambient més saludable. També està de moda ell microciment, és més natural i no et carrega tant la vista».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1747, Sóller, 28 X ’22)
Dones dimoni-1
«El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha demanat públicament als responsables de la colla de dimonis que les dones puguin ballar dia 16 i dia 17 de gener del 2023. Una petició que ha provocat les reaccions de tots els implicats en aquesta qüestió: El Patronat de Sant Antoni, les entitats feministes i també els responsables d’organitzar els balls, de conservar les indumentàries dels dimonis, de Sant Antoni i també la bacina».
(Joan Sitges, Cent per Cent, 964, Manacor, 4 XI)
Dones dimoni-2
«La petició pública del batle perquè les dones es puguin vestir de dimonis, de Sant Antoni o agafar la bacina amb la colla oficial de les festes no s’ha fet ‘seguint els canals habituals’. Miquel Oliver ‘no ho ha plantejat en cap de les reunions a les quals el batle ha estat convocat ni ens ha vengut a veure’, reconeixen al Cent per Cent diversos membres del Patronat de Sant Antoni.
‘Feim les coses seguint una tradició de vuit segles, enguany reprendrem la festa després de la pandèmia. No crec que sigui el moment d’encendre aquesta polèmica. Hi ha molta il·lusió per part de tothom i jo no vull decidir que ha de deixar de ballar perquè balli un altre. Hem de pensar que durant les hores baixes de la festa els balls es varen mantenir perquè hi va haver famílies que varen continuar ballant per mantenir viva una festa i una tradició que ara tothom estima, però que va estar a punt de desparèixer’, replica el baciner i un dels responsables dels dimonis, Mateu Juan.
‘És una qüestió que estava i està damunt la taula. No està en absolut descartat per aquest 2023. Ho parlarem en la reunió d’aquesta setmana i també en les pròximes trobades. No hi ha cap decisió presa, però per fer efectiu aquest canvi hi ha d’haver un guió i també seny. Les decisions unilaterals no són el camí si volem una festa que sigui un orgull per a tothom’, assegura Antoni Gomila, el president del Patronat de Sant Antoni».
(Joan Sitges, Cent per Cent, 964, Manacor, 4 XI)
Convivència
La secció ‘Pis d’estudiants’ conversa amb Marina Martí Ginard, estudiant de Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de Granada. En relació a la convivència al pis, comenta: «Conviure amb gent és tota una aventura perquè o pot sortir molt bé o pot no sortir tan bé. Pel que jo duc compartint pis, he de dir que la convivència és molt bona de dur i amb els meus companys de pis encara més. No és el mateix dur-te bé amb una persona que conviure amb aquesta persona, perquè la coneixes molt més, tant per les coses bones com per les dolentes. Viure amb més gent ho veig molt necessari perquè és una experiència de la qual aprens moltes coses i et coneixes més a tu mateix».
(Bellpuig, 1088, Artà, 11 XI)
Malestar emocional
«Cansament, falta d’energia, no saber gaudir d’activitats agradables, fins i tot taquicàrdia, acceleració de la respiració i/o embotiment afectiu són típics símptomes de malestar emocional que poden aparèixer sense que sapiguem donar-los una explicació.
Quan això ens passa sol venir acompanyat de la frustració que genera el fet de no entendre per què ens sentim d’aquesta manera. Busquem, i si trobem algun fet sospitós pensem ‘però si aixo no va ser per tant’ o ‘allò no em pot haver afectat, ja ho tenia superat d’abans’.
Aquí es genera un fort conflicte entre la nostra part racional i l’emocional: no encaixen. Sentim una cosa que no té explicació racional i, per tant, no acceptem aquestes emocions i sentiments.
Com que no trobem una explicació coherent, rebutgem allò que sentim, provocant que el nostre estat d’ànim empitjori encara més. Especialment aquelles persones que acostumen a refugiar-se dins el control, aquesta situació provoca un gran repte, ja que controlar el que sentim és missió impossible. I, conseqüentment, la frustració agafa lloc.
Per sentir aquesta sintonia amb nosaltres mateixos, en primer lloc, hem de deixar de lluitar contra les nostres emocions. Encara que no sapiguem ben bé què fan aquí, formen part de nosaltres mateixos i les hem d’acceptar com a companys de vida, permetent-les ser-hi.
Intentar reprimir-los no ens durà enlloc. Rebutjar.los i tancar-los dins una capsa a una part profunda de nosaltres mateixos només causarà un empitjorament del nostre estat d’ànim. Les emocions són com l’aigua: si no poden sortir per una banda, cercaran altres formes.
Trobar una explicació és una eina infal·lible per aconseguir que racional i emocional encaixin».
(Mélanie Perpiñá del Campo, Bellpuig, 1088, Artà, 11 XI)
Immobiliària
Un dels punts de l’editorial del quinzenari té relació amb aquest tema. En concret comenta:»El Govern insular ha obert la caixa dels trons anunciant la seva intenció de prohibir que els estrangers puguin comprar immobles a Balears. És un tema que va per llarg, però ja està en boca de tots. Tot el sector de la construcció, les associacions patronals i de propietaris, immobiliàries, arquitectes i un molt llarg etc. ja estan en peu de guerra. El govern insular s’ha aficat en un bon embolic a mig any de les eleccions autonòmiques. Ha calculat la presidenta Armengol el cost electoral que pos suposar si una mesura com aquesta s’arriba a aprovar?
John Cleese, un dels fundadors de Monty Python va dir fa alguns mesos que ‘volia comprar una casa a Mallorca perquè aquesta illa és el lloc ideal des d’on contemplar com la resta del món es desmorona’. Idò ja està avisat».
(Perlas y Cuevas, 1418, Manacor, 11 XI)
Escriptor
La secció ‘Con nombre propio’ parla del marratxiner Miquel Àngel Lladó Ribas. En concret diu que «és l’autor del llibre ‘Sota l’esqueix, la tanyada’ que es va presentar a Món de Llibres el passat 2 de novembre. Hi varen intervenir Maria Magdalena Gelabert i Manel Santana, a més de l’autor».
(Perlas y Cuevas, 1418, Manacor, 11 XI)
Multimilionaris
«Aquests dies ha estat notícia l’increment de mallorquins a la ‘prestigiosa’ llista Forbes, de gent multimilionària. Que hi hagi més rics, no vol dir que el conjunt de la societat ho sigui, ni que la riquesa dels qui són cada cop més rics es reparteixi (…)
Encapçala la llista un inquer, Miquel Fluxà, que tot i ser el vuitè més ric de l’estat, no ha estat capaç -a diferència d’altres empresaris- d’invertir ni un sol euro al poble que el va veure nèixer, ni en la indústria de la sabata que li va permetre acumular el capital per apostar pel negoci turístic. ‘El capital té origen, però no pàtria’, diu molt sàviament un altre inquer, en Joan Buades. Hi ha a la llista altres llinatges vinculats al sector hoteler i als enormes guanys d’aquests anys, tot i les crisis: Riu, Barceló, Escarrer…
També hi ha ‘clàssics’, com la família March, que fa un segle varen treure tant de profit a l’especulació amb el menjar i allò més bàsic de la gent treballadora, que varen poder muntar un banc. També finançaren la dictadura, per tal de preservar els seus interessos.
I algun esportista, com el manacorí Rafa Nadal, que ha fet molts diners amb el tennis, però que ja venia d’una família milionària. Potser si no hagués estat així, no seria el Nadal que avui tothom admira».
(David Abril, Sa Plaça, 422, Inca i comarca, 11 XI ’22)
