Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 930)
Xuetes
Editorial i primeres planes són dedicades a la incidència d’aquest tema a Manacor. Després de repassar la gènesi i l’evolució històrica dels jueus, comptant-hi maltractaments i discriminacions de l’estirp xueta, l’Editorial acaba dient: «Tot i que per res del món hom no voldria que es reverdissin aquells maltractes, veim amb una certa nostàlgia i disgust la desaparició gairebé inevitable d’una nissaga i una estirp que ha format part de la història de Mallorca i que, a més, n’ha estat protagonista. Els mallorquins d’avui no seríem explicables sense la presència primer dels jueus i després dels xuetes dins la societat».
(CxC, 930)
Dona i ciència
Esther Griesbach (Nüremberg, 1988) va viure a Porto Cristo i va anar a l’institut de Manacor. És doctora en biologia molecular, i explica així la seva elecció: «Sempre m’havia interessat saber com pot ser que el nostre cos funcioni tan bé i també les plantes. Sempre m’havia interessat això, tot i que hi va haver un moment en què vaig pensar si estudiar medicina. Al final, però, em vaig decantar per la biologia (…) El darrer any de carrera vaig fer les classes de primer de bioquímica i va ser quan vaig conèixer la biologia molecular i vaig veure que era lo que m’agradava més (…) Per acabar bioquímica vaig fer un any més, fent així sis anys».
En relació al fet de la consideració general de la ciència com un món d’homes, comenta: «Mai m’he sentit diferent per ser una dona, però sé de dones que han tengut problemes. En els països que estam xerrant, Espanya, Suïssa, Anglaterra o els Estats Units, mai he notat que em tractassin diferent. I això està canviant. A la ciència es valora la persona pel que és i la ciència que fa, i el fet de ser dona o home no ha estat important (…)»
Sobre la qüestió de si hi hauria d’haver més dones científiques, respon: «Jo crec que sí. Al nostre laboratori som més dones que homes i a un altre que està al costat del nostre, tot són dones. També n’hi ha que són més homes, però ara hi comença a haver més dones a la ciència. Si mires qui són els caps dels grups d’investigació, són més professores (…)»
(Cristina Bauzá, CxC, 930)
Teatre i català
El Servei Lingüístic de l’Ajuntament de Manacor organitza un taller d’integració lingüística per a persones majors de 16 anys. Es tracta de «Llengua divertida», que utilitza dinàmiques teatrals com a mitjà per aprendre català. Creat i impartit per Ivan Martín, d’Aula Teatral, s’adreça a gent que no s’atreveix a parlar català i vol perdre’n la vergonya, i també a gent catalanoparlant que vulgui aprendre dinàmiques teatrals d’expressió oral».
(CxC, 930)
Pau Lluís Fornés
L’Auditori sa Màniga de Cala Millor acull una exposició sobre aquest pintor (1930-2006), un dels artistes mallorquins més polifacètics i també un clar referent en la pintura contemporània insular.
La mostra compta amb una part important del llegat artístic del pintor. Maria Rosa Salines, la seva fillola i propietària del seu patrimoni pictòric, ha seleccionat algunes de les seves millors pintures realitzades entre els anys 60 i 90, les quals són testimoni de la seva dilatada i polifacètica trajectòria artística.
L’exposició es troba oberta fins al 27 de març.
(CxC, 930)
Patrimoni
Maria del Mar Riera és una reconeguda restauradora manacorina protagonista d’un taller de conservació durant la Setmana Alcover. En relació als objectes que formen part de casa nostra, va ser molt clara: «Avui dia la gent, especialment les noves generacions, no tenen consciència que a ca seva hi ha béns de caràcter patrimonial, petites obres artesanals o artístiques que cal conèixer i conservar. Avui dia hi ha una filosofia de tendes internacionals molt conegudes que ofereixen mobles i objectes de consum ràpid: no és que això sigui sempre dolent, però hem d’entendre que no podem tirar objectes d’herència que tenen un gran valor. Si no els volem o no ens agraden, no els hem de tirar, sinó regalar o donar-los una segona vida».
(Bàrbara Duran, Cent per Cent, 930, Manacor, 11 II ’22)