Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu -Sóller-, 1680)
Privilegis elèctrics
Està clar que amb l’electricitat passen coses estranyes. Les factures apugen i apugen i el Govern no hi fa res, en tot cas, llevar un dels múltiples impostos que la graven i que, tanmateix, no resolen el problema de base. Les companyies elèctriques els tenen agafats amb el fet que, a l’hora de jubilar-se, els polítics -siguin del signe que siguin- tenen una cadireta -i sobretot un immerescut sou- al consell d’administració. Les quantitats que manegen aquestes societats és escandalosament abusiu; amb el beneplàcit de tots -de TOTS- els partits.
Però aquesta història no és l’única que passa, tot i que segurament és la més sagnant. L’Ajuntament de Sóller, per exemple, mantén una sèrie de privilegis «amb els quals algunes entitats i concessions administratives sobre edificis i equipaments municipals disposen d’electricitat gratuïta perquè els rebuts que emet la distribuïdora acaben domiciliats al compte bancari municipal». «El cas més llampant es produeix al camp de futbol de can Maiol, on l’Ajuntament està pagant el rebut de l’aigua i l’electricitat de la cantina, donada en concessió». «La mateixa situació es dóna al bar de la petenca de Cetre, tot i que actualment aquest local està sense concessió». En relació a les instal·lacions que utilitza la Fundació Deixalles l’Ajuntament «ve assumint les despeses derivades del consum d’aigua i energia elèctrica. En una situació similar es troba el Museu de la Mar, cedit també, però en aquest cas al Consell de Mallorca». -Precisament aquests dies l’Ajuntament va presentar al Consorci Museu Marítim una factura per valor de 20.000 euros que correspon a les despeses de telefonia i de consum elèctric-. Sigui com sigui «fonts municipals han explicat que volen acabar amb aquest sistema de funcionament que li suposa una abultada factura anual en concepte de proveïment elèctric i consum d’aigua potable. Segons aquestes fonts, l’Ajuntament vol assumir la despesa dels serveis que li són propis, per`descarta aseguir abonant les factures d’equipaments que actualment estan en mans de terceres persones».
(J.M, Sa Veu, 1680)
Trobada d’havaneres
Entre els dies 17 i 18 de setembre, la platja de can Generós acollirà la desena edició d’aquest popular esdeveniment. La cita es va haver de suspendre l’any passat com a conseqüència de la pandèmia, però el regidor de Turisme, Sebastià Aguiló, confia que enguany es pugui recuperar. La cita amb les havaneres coincidirà amb la primera edició del Concurs Internacional de Cuina amb Gamba.
(E. Collado, Sa Veu, 1680)
Indicadors de la Serra de Tramuntana
Es tracta d’un sistema que suposa una exhaustiva investigació de la darrera dècada de 24 indicadors, presentat pel Consell de Mallorca. Aquest informe analitza aspectes tan diversos com la cultura i patrimoni, medi ambient, població i socioeconomia, territori i mobilitat i transferència de coneixement. L’estudi revela, entre d’altres coses, que Sóller és el municipi on més es treballa en la restauració de marges -seguit per Campanet i Alaró-, i alhora, també és el que més superfície agrària ha perdut en la darrera dècada. Igualment permet veure que Deià i Fornalutx tenen més places turístiques que població, mentre que Bunyola es situa a l’altre extrem com un dels municipis amb els valors més baixos de pressió turística. El treball elaborat pel Consell destaca que la superfície d’oliva s’ha mentengut estable en la darrera dècada. No és el cas dels cultius de fruiters, que presenten una tendència a la disminució perdent molta presència a la Vall de Sóller. La resta de cultius ha sofert una important disminuciód de la superficie, del voltant d’un 30%. Altres temes tractats tenen relació amb la situació de les finques públiques i les rutes senderistes, el creixement de la població, el grau de pressió turística i l’evolució dels diferents sectors econòmics amb una especial atenció a la producció agrícola de la Serra de Tramuntana.
(J.M, Sa Veu, 1680)
Poesia i Belles Arts
«Els esperits invocats» és l’obra amb la qual Aina Catalina Darder s’ha proclamat guanyadora del concurs de poesia Guillem Colom, que convoca cada any l’Ajuntament de Sóller.
La poetessa es converteix, per tant, en la primera dona sollerica que accedeix a aquest guardó instaurat pel Grup Novetat l’any 1987.
Els poemes guanyadors, segons la seva autora «són poemes molt autobiogràfics, també una espècie de diari personal que he anat polint i completant a base d’anys». Per explicar la passa entre escriure per a una mateixa i presentar-se a un concurs o publicar, Aina Darder diu: «La vida d’un artista és precisament despullar-se davant el públic, almenys en el meu cas. Jo pint i escric per a mi mateixa perquè em fa feliç, no ho conceb de cap altra manera. I amb la fotografia ben igual». En relació al que ha suposat aquest guardó per a ella, comenta: «Estic molt contenta. Amb aquesta obra tenc la sensació que he acabat un cicle vital. Jo som lenta escrivint, i ara sent que aquesta obra estava polida i acabada, així m’ho ha confirmat el jurat. I ara ja no tenc necessitat d’escriure, però sí de pintar, que és el que faig ara». En relació al procés de gestació del poemari confessa: «Jo escric molt a poc a poc. Si no tenc res a dir, no escric. Necessit molta disposició per fer-ho. Així que el procés per escriure «Els esperits invocats» ha estat molt lent, cosa que m’ha donat temps per revisar-lo i completar-lo en profunditat. Cada poema ha de tenir el seu punt, el seu verí -no entès com a concepte malvat, sinó com a punt de no retorn, de força- per poder-lo donar per acabat». En relació als «seus» autors, assegura: «En tenc moltíssims i de llocs i èpoques molt diferents. Puc parlar d’Emily Dickinson, Virginia Woolf, William Blake, Rainer Maria Rilke, Carmen Laforet, també m’agrada molt Robert Graves i d’altres més actuals com Alfonso Brezmes o Begoña Abad. També de nina vaig llegir molta novel·la d’Stephen King, que m’ha influenciat molt». Aina Catalina Darder és llicenciada en Belles Arts i combina poesia, pintura i fotografia.
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1680)
Set medalles d’or en natació
El solleric Josep Castro va demostrar el seu potencial en totes les proves que va disputar. Es va imposar en modalitats de natació lliure, esquena i en equip de relleus. Va ser en el Campionat de Balears de Natació, celebrat al polisportiu Prínceps d’Espanya, cita prèvia al Campionat d’Espanya. En cent metres esquena, endemés, va obtenir la millor marca absoluta que li suposà el Campionat Absolut de Balears.
(Joan Vicens, Sa Veu, 1680, 16 VII ’21)
