Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor Comarcal, 1827 / El 1826 no ha arribat)
Electricitat
El director de la publicació, Gabriel Veny, editorialitza sobre les Elèctriques i l’actual preu insostenible de l’electiricitat. Després de demanar «com és pòssible que el Govern permeti els abusius preus a pagar pel consum d’una cosa tan necessària com l’electricitat?» considera que el Govern hauria d’ «intervenir les Elèctriques i posar punt final a les seves desaforades decisions i arbitrarietats».
Com a conclusió apunta que «si els governs foren capaços d’intervenir les entitats bancàries, aportant-los autèntiques milionades dels fons de tots els ciutadans, per al seu rescat, que, per cert, no han tornat sense que sapiguem perquè, ara allò correcte seria acabar amb tantes llibertats a les companyies elèctriques a l’hora d’incrementar el rebut de la llum fins a cotes insuportables per als ciutadans, com és el cas actual». La raó li vessa per damunt l’espatlla…
(Manacor Comarcal, 1827)
Pablo Iglesias
En una entrevista, el regidor manacorí de l’àrea d’Activitats i Serveis Generals, Carles Grimalt, d’U.P., dedica unes paraules al seu excap de files: «Crec que el sacrifici que ha fet Pablo Iglesias és d’admirar. Primer, per tots els atacs que ha sofert des del primer dia. Aquest home ha tengut un cor blindat perquè tot això no l’hagi afectat a tall personal. Des del primer dia l’han insultat i «l’han cercat» amb denúncies que, al final, ni una s’ha resolt en contra seva ni del partit. Ara sí, el mal està fet. Ell va decidir deixar la vicepresidència per encarar unes eleccions a Madrid per evitar que la dreta i l’ultradreta tenguessin tanta representació i poder. Baix del meu punt de vista, pens que sense Iglesias perdem molt, però alhora guanyam. L’entrada de Belarra és una bona opció i crec que Yolanda Díaz a les Generals pot ser la nostra representant».
(Josep Lluís Amer, Manacor Comarcal, 1827)
Garroves
«Ses garroves van a l’alça i els que ja en cullen ho saben. Un any més, aquest fruit sec se segueix superant, convertint-se el garrofí en or negre. Abans l’ametlla era el que es portava, però avui això ha canviat». Aquest és l’inici de l’article de Josep Lluís Amer, qui explica que «el quilo de la garrova es dispara amb un increment de 20 cèntims, rondant 1 euro per quilo. Tot això és gràcies al valuós preu en què es cotitza el garrofí, que es pagarà durant aquesta campanya entorn dels 12 euros». Cal pensar que «abans, la garrova, era principalment de consum animal i el seu preu es mantenia en els 20/30 cèntims per quilo.
(Manacor Comarcal, 1827)
Desembarcament de Bayo
«Ara fa 85 anys que les tropes republicanes comandades pel capità Alberto Bayo varen desembarcar a la costa del Llevant mallorquí. Era el 16 d’agost de 1936. Una cruenta batalla que en només vint dies va fer estralls a les poblacions de Son Servera, Sant Llorenç i Porto Cristo, deixant morts i destrucció, endemés d’obligar a un considerable nombre de famílies civils a exilar-se, aprofitant la retirada de les tropes republicanes el 4 de setembre del mateix any, mentre altres civils varen seguir amagats durant un -més o menys llarg- període de temps, altres foren fets presoners, represaliats i altres executats».
L’article parla de la visió del propi Bayo reflectida al seu llibre «Mi desembarco en Mallorca», de la investigació feta pel periodista Antoni Tugores exposada al llibre «La Guerra a casa», i de l’obra «El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-Setembre de 1936» de l’historiador Josep Massot i Muntaner. Terribles records.
(Joan Payeras, Manacor Comarcal, 1827)
Memòria històrica
Relacionat amb el comentari anterior, trobam l’escrit de Miquel Mas Duran intitulat «Aquests són els nostres principis» que, després de parlar d’altres coses, fa algunes referències a la Guerra Incivil: «A la llista de condemnats cercats per ser afusellats -llista que va aconseguir Andreu «Frau» i que vaig esser dels primers en poder llegir davant el portal de ca seva- consta un familiar que el meu padrí va tenir amagat fins que el pogué treure a fora del poble; que a una casa del passeig na Camel·la una senyora va mantenir ocult un d’aquests «talps» a què em referia fins que ella morí i que ell morí també poc després de por, malalt i desemparat; que jo he vist amb els meus ulls una d’aquestes cisternes del poble que tenia encara molt de combustible que utilitzaren durant molts d’anys els seus propietaris; que aquestes finques on es rebien i repartien armes impunement i practicaven tir els falangistes abans del Desembarcament, són comunament conegudes, propietat d’alguns terratinents d’aleshores o de bones famílies, els fills de les quals varen ser en alguns casos bons companys d’estudis; que és cert que es varen marcar portals amb creus d’almangra per a facilitar la «neteja» als desembarcats quan prenguessin la ciutat; i que el relat recollit -com d’altres- de dos joves que varen morir afusellats, fou tergiversat pel propi historiador «a la seva manera» segons me va contar el germà d’un d’ells, encara que és cert que sense donar-li major importància; etc».
(Manacor Comarcal, 1827, 21 VIII ’21)