A l’amic Ramon Oliver Mates, de can RAMON, mestre d’obres, apassionat col•laborador de Marratxipèdia
A Marratxí ja havíem sentit parlar dels Franco molt abans que el general d’aquest llinatge fos nomenat comandant militar de Balears (1933), primer contacte que els mallorquins varen tenir amb aquest militar africanista abans de la guerra incivil i de la posterior dictadura.
Efectivament, el primer Franco que trobam al nostre terme, un malnom segurament importat de Santa Maria del Camí, va ser en Sebastià Serra, a inicis del s. XIX. De llavors ençà molts són els membres de la família d’aquest llinatge que han duit el malnom FRANCO fins arribar completament vigent als nostres dies.
De fa poc, encara podem recordar, a Pòrtol, les germanes Serra Garau –Catalina, Antònia i Maria-, de malnom Franco i casades, respectivament, amb Salvador Vallcaneres, Bernat Cabot i Bartomeu Bestard; Rafel Serra Moll, FRANCO, pare de Pere de ses ROTES; i Maria Serra Martí, de can FRANCO, casada amb Miquel Frontera PINET.
Mentres, la relació de Marratxí amb els germans Franco, militars, es remunta a 1926 quan l’Ajuntament acorda contribuir amb deu pessetes a la subscripció «nacional», oberta per iniciativa de la «comisión provincial de Murcia», per tal de regalar medalles d’or i pedres precioses als aviadors que varen efectuar el raid Espanya-Argentina, Franco [Ramon], Ruiz de Alda, Duran i Rada.
El mateix 1926, l’Ajuntament acorda donar el nom de ‘comandante Franco’ per «commemorar el feliç raid d’Espanya a l’Argentina», al carrer que fins aleshores duia el nom de Sant Agustí, de sa Cabaneta, que partia del punt anomenat can Pere BRUNO del carrer d’Alfonso XIII i acabava a la casa anomenada de Son Sureda, del c/ Jaume I; seria l’actual carrer Josep Maria Quadrado. Alhora, l’acta del ple de nomenament especifica que “aquest nom [Sant Agustí] es lleva del mencionat carrer perquè ja és a un altre del Pont d’Inca i no convé que sigui repetit”.
De 1926 a 1934, almenys, el nom de ‘comandante Franco’ degué estar vigent, ja que al juliol de 1934 trobam una partida de pagament per la qual abonen una quantitat «a Pere Coll Mas, per jornals d’arreglar els carrers de COMANDANTE FRANCO i de Jaume I, de sa Cabaneta». Curiosament, però, el carrer «desapareix» i hom no torna a parlar d’ell, ni quan hi ha els canvis de carrers republicans pels dels guanyadors del «Movimiento», l’any 1937, ni en cap altra ocasió. Però passen coses estranyes. El setembre d’aquest darrer any esmentat, des de l’Ajuntament acorden donar el nom de Quadrado al [carrer] comprès entre el c/ de general Goded i Jaume I, des de les cases denominades can Bruno a Son Sureda; és a dir, aquell mateix carrer al qual ja havien donat el nom de «comandante Franco» el 1925; però resulta que sense haver-hi cap Ple que acordi nomenament de carrers, entre 1926 i 1934, en diverses ocasions, les actes municipals fan referència al c/de Quadrado que, per les referències que va donant, era l’actual Magdalena Solivelles, entre el c/de n’Olesa i Alfonso XIII (actual Martí Rubí, secretari). És a dir, «Quadrado» passa al que era «comandante Franco» i en lloc de «Quadrado», però sense indicació que hagués tengut aquest nom, acorden donar el nom de marqués de Zayas -cap de la Falange de les Balears- «al carrer comprès entre el d’Olesa i el del rector Cristòfol Llompart, o sigui des de l’Ajuntament fins a la casa denominada can FOGUER». Perquè vos pogueu fer una idea més cabal, seria:
[colored_box color=»green»]
Inicial – canvis – nom actual
Sant Agustí> Comandante Franco> Quadrado
Quadrado> Marquès de Zayas> Magdalena Solivelles [/colored_box]
D’altra part, les relacions de l’Ajuntament de Marratxí amb Francisco Franco també resulten ben curioses. El novembre de 1936, un comunicat del cap de Falange, del Pont d’Inca, participa a l’Ajuntament haver llevat la placa d’un carrer amb el nom de “14 d’abril” -republicà a més no poder!- i demana permís per posar-ne una altra, en substitució de l’anterior, amb el nom de “avenida del glorioso general Franco”. Des del consistori, presidit en aquell moment pel cabaneter Pere Canyelles Rigo, de sa FIGUERA, li contesten que «hi ha molts d’altres carrers, a tots els barris, els noms dels quals vol canviar la ‘comissió gestora’ [en aquell moment donaven aquest nom al conjunt de regidors]; quan es resolgui sobre això, no hi haura cap incovenient en accedir al desig manifestat». És a dir, que no el canvien de bones a primeres ni per donar-li el nom de Franco, aleshores ja «Generalísimo» i cap del nou estat.
El febrer de 1937, essent batle Joan Vich Santandreu, hi ha el canvi de carrers, llevant els anteriors noms republicans (Pablo Iglesias, Llorenç Bisbal, Francesc Ferrer Guàrdia, Mariana Pineda, Fermín Galán, República…) i substituint-los per noms relacionats amb el «nou règim» (Hermanos Barbarà, Falange, José Antonio, Maria Guzmán de Moscardó, 19 de julio, Héroes del Alcázar de Toledo…) entre els quals hi havia una bona selecció de generals: Queipo de Llano, Moscardó, Goded, Mola, Sanjurjo i, indefectiblement, Franco. Però aquí ve la cosa curiosa. L’Ajuntament no li va atorgar cap títol superior als dels demés generals (ni «generalísimo», ni «caudillo», ni “glorioso” ni, tansevulla, «cap d’estat») sinó que el va tractar igual: general Franco. I tampoc no li va donar cap carrer destacat -el Pont d’Inca va seguir amb l’única avinguda de Marratxí, a nom d’Antoni Maura, i els carrers considerats «principals» dels altres nuclis no canviaren o, en el cas de Pòrtol, el donaren al fundador de la Falange, José Antonio-. El general gallec donà nom al carrer del Pont d’Inca que abans havia estat «14 de abril» i que va d’aquell nucli al del Pla de na Tesa, vorejant el camp d’aviació de Son Bonet.
Per contra, l’agost d’aquell mateix anys fan constar en acta “la satisfacción y alegría exteriorizada con manisfestaciones de entusiasmo en los diferentes barrios por la brillante toma de la ciudad de Santander por las invictas tropas de nuestro caudillo y generalísimo Franco”. Havia canviat el batle, ara era el cabaneter Andreu Juan Carrió, des BESSÓ.
L’abril de l’any següent, 1938, sota la presidència del mateix batle, acorden comprar roba per adornar la casa consistorial els dies de festa i «dar un voto de confianza al sr.alcalde para hacer todo lo necesario en cuanto a alumbrado y adorno de la casa consistorial para el caso probable de la toma de una capital de provincia o de Barcelona por las tropas invictas del generalísimo Franco a fin de que lo tenga preparado para los dias próximos de fiesta nacional que se esperan”.
En aquell moment el consistori acorda que han de comprar un quadre del “generalísimo Franco” per a cada una de les escoles “a fin que los niños tengan conocimiento de la figura relevante que hoy rige los destinos de la nueva España” però, curiosament, el febrer de 1939 tornen acordar adquirir un quadre del general Franco per a cada una de les escoles del terme “para que todos tengan colocada en el salón de clases la figura del jefe del estado”. No s’havia duit a terme el primer acord…?
El març de 1939 informen que hom ha col•locat dos “cromos” (sic)(*) en el saló de sessions de l’Ajuntament. Un de F.Franco i l’altre de José A.Primo de Rivera.
I a partir d’aquí, ens trobam amb molt contades vegades, que hom esmenti el cap d’estat d’aleshores:
L’any 1943 el “gobierno civil” promou l’adquisició de les obres de José Antonio i els discursos del “Caudillo”. L’Ajuntament acorda comprar-los.
El 1945 l’Ajuntament, entre d’altres coses, acorda adquirir una asta, una bandera “nacional”, un retrat del “caudillo”, un sant Cristo i una estufa per a la tinència de batlia del Pont d’Inca.
I el juny de 1947 ens trobam unes partides de pagament a l’escultor Francesc Salvà Pizà “pel dibuix i pintat de l’arc fet en homenatge al caudillo d’Espanya” i a Miquel Coll Sureda per “la confecció de l’arc en homenatge a S.E.el jefe del estado generalisimo Franco”. A què es referien, sense cap altre detall explicatiu, ni cap menció al tema en actes anteriors o posteriors?
Idò resulta que els dies 15 i 16 de maig de 1947, Franco va visitar Mallorca. Segons els diaris de l’època, arribà en el vaixell «Miguel de Cervantes» escoltat per tota la flota. Plovia molt. Anà a la Seu i d’allà cap a Inca, a inaugurar unes vivendes protegides. A tots els pobles de la ruta li havien preparat algun signe de submissió visual. A ‘La Almudaina’ llegim: «En el Pont d’Inca se había levantado un artístico arco con la inscripción de: ‘Dios salve al caudillo. Paz y bien’. Y en todos los balcones aparecian banderas y colgaduras». Com passa sovint, hi hagué diferents visions. Segons el «Correo de Mallorca», «en Pont d’Inca un arco monumental con la inscripción ‘Marratxí saluda al salvador de España’ había sido levantado». L’horabaixa va presidir el trasllat de les despulles de Jaume II i Jaume III al panteó reial de la Seu.
L’endemà va inaugurar l’avui polèmic monument al «Baleares», a sa Feixina. Després anà a la base d’hidros de Pollença i a dinar a Formentor. Tant d’anada com de tornada, als pobles, igual que el dia anterior, hi havia nombrosa concurrència estacionada a ambdós costats de la carretera, que amb banderetes, mocadors i capells saludaven el «Caudillo». Al Pont d’Inca també.
A partir de les esmentades partides de pagament per aquesta vinguda, no tornam trobar altra referència al llinatge Franco dins les actes municipals. En total n’hi ha nou o deu. Tampoc no resulten un excés, per quaranta anys de dictadura…
(*) Al cap i a la fi «cromo», encara que cridi l’atenció, no resulta cap paraula pejorativa; ve de cromolitografia, que és l’art de litografiar a varis colors.
[colored_box color=»blue»]
Qualsevol consulta biogràfica, cultural o històrica del nostre municipi la podeu trobar a:
