Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Fent Carrerany, 422)
Espais alternatius
L’Editorial és dedicat a les festes. A punts concrets de les festes, com per exemple els espais festius i les col·laboracions d’entitats. En relació als dos temes, diuen: «Relacionat amb els espais, una mica de descentralització dels actes festius han mostrat com sí que hi ha alternatives que evitin el renou de la plaça i que hi vagin els interessats en aquell esdeveniment concret i que vulguin allunyar-se del renou fruit de la concentració humana: teatre, música per a escoltar, correfoc, exposicions, xerrades, presentacions, concerts… Hi ha espais atractius que s’han d’aprofitar.
I ser conscients que tenim un teixit associatiu que cada vegada que se li demana col·laboració hi és i sap organitzar esdeveniments de caràcter generalista o que atreuen un públic molt concret interessant en aquella activitat. Una riquesa envejable per a molts de pobles semblants al nostre».
(Fent Carrerany, 422)
«El món màgic de Lot»
És el títol de la primera novel·la de la marianda Joana Maria Perelló. Joan Gelabert, en nom de Fent Carrerany, va fer la presentació de l’autora i de l’obra. D’aquesta va explicàr què s’entén per novel·la de fantasia i com, de fet, aquest gènere no està tan allunyat de la realitat literària del dia a dia i de la història universal. «Sempre hi ha hagut literatura fantàstica i la trobam als grans títols clàssics de la literatura escrita, clara hereva d’una oralitat que ja en feia un ús continuat i recurrent. Des del mateix Poema de Gilgamesh, passant per l’Odissea, alguns passatges de l’Antic Testament, Les mil i una nit…» Parlant de l’obra en concret, en destacà l’excel·lent plantejament de la història, la bona creació dels personatges, l’originalitat i personalitat del llenguatge usat i d’altres aspectes, «sense arribar a devetllar en cap moment una trama que fa ganes de seguir llegint una vegada l’has començada».
(Fent Carrerany, 422)
Sermó de la Mare de Déu
Si sempre solia ser de caire històric, enguany el mossèn Jaume Ribas ha aprofitat per parlar de temes d’actualitat i enfocar-los cap als seus ensenyaments. En concret, parlant del coronavirus diu que «ens confronta amb realitats noves que no podem obviar:
1r- És un problema a nivell global, de tots homes i dones del planeta terra, i navegam en la mateixa barca en mig de tempestes.
2n- N’hem de prendre consciència, ja que serà necessari afrontar aquesta realitat d’una manera solidària a nivell mundial.
3r- Aquesta crisi planetària hauria de fer néixer i créixer noves formes de solidaritat. Abans que individus autosuficients, som germans.
Tota crisi pot ser un accelerador de processos, ens pot fer: Repensar els nostres estils de vida, ens pot fer aprendre a viure amb austeritat. Per sortir de la crisi, es fa necessari, reconéixer la nostra alteritat. Lluitant contra l’individualisme i l’egoisme».
Arran del canvi climàtic, diu: «El canvi climàtic és ben visible i no podem defugir de l’advertiment de la nostra Mare Terra. Ens demana canviar el nostre ritme de vida, la nostra activitat frenètica, que ens exigeix produir cada vegada més destruint i fent malbé la terra i ens fa addictes al consum».
La conclusió resulta inevitablement doctrinal:
«Avui, com el samarità, se’ns convida a viure aquesta experiència de la pandèmia com una travessia que ens condueix fins al límit. Que sapiguem llegir i interpretar el missatge: canvi de vida, de valors, constructors d’un nou projecte que generi solidaritat i esperança. Lluitem perquè en el nostre món reneixin somnis, suscitem profecies i visions, facem que floreixin esperances».
(Fent Carrerany, 422)
«En el nom de BACH»
Les àules de ca ses Monges el mes de setembre han acollit les residències artístiques de la ballarina i coreògrafa Magdalena Garzón, entre d’altres. «En el nom de Bach» és una peça creada i coreografiada per la mallorquina Magdalena Garzón -amplament relacionada amb sa Cabaneta/MARRATXÍ- i que compta amb la cocreació i interpretació d’Almudena Pardo, Èlia Genís i Hèctor Puigdomènech. Durant aquestes setmanes de setembre han estat treballant en la primera fase de la recerca d’aquesta peça en què s’estableixen els principals eixos de treball de la creadora: l’afinació en el llenguatge del moviment, l’escolta, i l’anàlisi de la música a través del moviment. El punt de partida de la creació és el repertori musical de les Cantates de Johan Sebastian Bach i alguns dels moviments de l’obra ‘Rothko Chapel’ de Morton Feldman. Des de l’espai de creació ‘Eima’ asseguren de les components d’aquesta residència: «Amb elles vàrem tenir l’oportunitat de fer un taller on poguérem ballar Bach, cadascú a la seva manera! Moltes gràcies, Magda, per aquesta oportunitat de conèixer el projecte des de dins i poder experimentar amb vosaltres. La residència va culminar amb la mostra oberta que es va dur a terme el 10 de setembre a la sala gran de ca ses Monges».
(Fent Carrerany, 422, Maria de la Salut, X ’21)
