Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sóller, 7040,7041)
Arxiu fotogràfic
El departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Deià ha posat en marxa la creació d’un arxiu fotogràfic en format digital. S’ha demanat la col·laboració ciutadana perquè els particulars que vulguin s’adrecin a les oficines per dur imatges que contenguin fotografies anteriors a 1990 i que reflecteixin esdeveniments, actes socials rellevants, estampes amb vestimenta típica d’època o paisatges deianencs de fa més de 32 anys. Un cop rebudes les instantànies, de moment unes 300, s’han digitalitzat en alta resolució i després han estat retornades al seu propietari.
(Irene Cabrer, Sóller, 7040)
Viatge solidari
Eugeni Ballester Gómez (Sóller, 1975), juntament amb Joaquín Rodríguez, varen fer un viatge fins a Ucraïna per ajudar en el conflicte bèl·lic. Duien una furgoneta amb material solidari i un bus, amb dos xòfers, per retornar amb 15 refugiats que han estat acollits a Bunyola. En total feren quasi 5.500 quilòmetres.
Així conta les coses que l’han sorprès o marcat del viatge: «Moltes coses… De fet, encara puc dir que estic un poc ‘saturat’ per la gran quantitat d’emocions que m’han sorgit arran d’aquest viatge. Sens dubte l’ambient del camp de refugiats, fou un moment clau. Molt de moviment, molta solidaritat, però també tensió i nerviosisme per la gran incertesa que genera aquesta situació. Veure’ls les cares amb expressió d’ensurt i també que, un cop ja havíem sortit de Polònia, els infants s’espantaven del renou de les sirenes d’ambulàncies».
En relació a la gent que vulgui partir a ajudar, comenta: «Que ho facin, que si hi ha ganes, es pot fer perfectament. Quan arribàrem allà me’n vaig adonar que érem únicament un granet d’arena i que hi havia molta gent que s’havia animat a ajudar. Quan passen aquestes coses la gent és molt solidària».
(Aina Borràs, Sóller, 7040)
Cuina medieval
El cuiner Juanan Fernández dóna aquestes notes de l’epoca medieval: «Es menjava principalment carn de vaca, porc i xot i esporàdicament cabrit i cérvol. D’aus menjaven gallines i indiots i la beguda principal era el vi, pres sol o amb aigua. Al s.XIV s’introdueix el vi aromatitzat amb espècies, però sols el prenien als finals dels banquets més assenyalats.
Un fet curiós fou que la forqueta arribà a Espanya amb el contacte amb Itàlia cap al s.XIV, però no es popularitzà el seu ús fins al segle XVIII».
En relació a la Mallorca de l’època, explica: «Fins al s.XV Barcelona, capital del Mediterrani, havia estat autosuficient, exportava mel i importava formatges de Mallorca. L’aliment principal i més valorat pels habitants de les Illes, fins aleshores era la carn de porc i el peix salat, un dels quals era l’arengada. Una altra predilecció eren les pastes italianes, introduïdes des d’aquell país pels àrabs.
L’arròs, cereal molt consumit, ens arribà d’Orient. L’espècia més emprada era la canyella, seguida per la galanga (espècia coenta). El safrà també era emprat des del s.XV i era utilitzat també en infusió i contra símptomes d’embriaguesa. Molt típic de l’època medieval era ‘la picada’, quasi tots els cuinats la portaven. I ja des del s.X també ja ens parlen de receptes de diversos menjars blancs, un dels plats amb més variants dintre del receptari mallorquí».
(Sóller, 7040)
Xeremiers
Els Xeremiers de Sóller han presentat un CD enregistrat amb motiu del seu vintè aniversari. Aquest darrer treball du per títol ’20 anys en un dia, a la lluita xeremiers!’. El disc inclou peces tradicionals, peces fetes pels membres de l’agrupació i d’altres cançons apreses als diferents viatges arreu d’Europa.
El disc compacte s’entregistrà durant l’estiu passat i «està enfocat a deixar constància del repertori dels Xeremiers de Sóller durant aquestes dues dècades de treball» comenta el president J.V.Franco Landete ‘Xevi’.
(Irene Cabrer, Sóller, 7041)
«La fredor dels números»
Marina Ferrà Hamelynck explica a la seva secció ‘Exemples pedagògics’ que un poeta de la República Xilena que va viure en el segle XIX, Irrazábal de llinatge, contava la feta d’un examinador de l’assignatura d’Aritmètica i l’al·lot que s’examinava. Explicava aquell: «Tres infants golafres, rebien de son pare, per a cada esmorzar, una dotzena de melicotons, un parell de melons, una vintena de figues i cinc pomes. Digui’m, senyor deixeble, què correspon a cada un d’ells? El xicot restà en profunda reflexió i va respondre finalment: El més segur és que li toqui a cadascun d’ells una terrible indigestió». «L’exemple no té volta de fulla -diu Ferrà-. Ben sovint, els números, les estadístiques, amb la seva fredor, no ens deixen veure el drama, els sentiments familiars o socials, les frustracions, les esperances vençudes, tot allò que s’amaga rere la fredor d’unes xifres que no ens aporten el relat de la condició humana».
(Sóller, 7041, 8 IV ’22)
