Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
( Sóller, 7013)
Concurs de Cuina amb Gamba de Sóller
El plat guanyador d’aquest I Concurs fou «Tríada de gambes» de jove cuiner Raúl Linares (Palma, 1997), qui treballa al restaurant Voro, ubicat a Canyamel. La seva proposta fou un quartet d’elaboracions d’alta cuina: gamba vermella temperada en el seu propi suc, en versió d’ous trencats i en croqueta coronada per un tàrtar.
El segon premi fou per a Javier Ruiz, de La Rioja, que és segon cap de Delicious Gastronomia, l’empresa de càtering més important de Logroño. Ruiz presentà una gamba vermella de Sóller al vapor del vi de Xerès i amb fonoll semi envinagrat.
L’objectiu principal d’aquest concurs era el de vincular territori, cultura, plaer i sector primari, en aquest cas donant el protagonisme a un dels productes sollerics amb més fama, la gamba vermella.
(Aina Borràs, Sóller, 7013)
Vàndals prehistòrics
Uns desconeguts ratllaren i pintaren tres dels cinc panells situats al Puig den Canals. Així ho denunciaren a través de les xarxes socials els arqueòlegs encarregats de netejar i rehabilitar el jaciment arqueològic. Aquests informaren que, després de millorar la visibilitat de les restes i de l’accés al recinte, es tracta d’un «projecte on s’hi han implicat els nins de Sóller».
(Irene Cabrer, Sóller, 7013)
Recorregut gastronòmic
Amb motiu de la celebració del desè aniversari de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el Consorci Serra de Tramuntana ha organitzat un cicle compost per quatre visites «on els participants podran visitar quatre finques de la Serra, a les quals rebran explicacions de tot el procés de producció, de les dificultats i les potencialitats a què han de fer front», explicà el director insular de Territori, Miquel Vadell.
Les visites estan coordinades per l’experta en antropologia de l’alimentació i agroecologia Margalida Mulet i en cadascuna d’elles es podran degustar el vi, el formatge, l’oli i els cítrics. A Sóller serà la finca de can Det on es podrà fer un passeig pels tarongers i per la tafona, acabant la visita amb una degustació de cítrics i oli, tan propis de la Vall.
(Irene Cabrer, Sóller, 7013)
Adoració Nocturna
Encara funciona, almenys a Sóller, on enguany celebra el centenari. Salvador Reynés Arbona (Sóller, 1927) n’és un dels membres més veterans i, entre d’altres coses, explica en què consisteix aquesta adoració: «És un grup de cristians que tenen necessitat del silenci i de l’adoració que es reuneixen de nit per alabar a Déu mitjançant Jesucrist (…) Actualment les vigílies es fan a la Parròquia cada segon dijous de cada mes. La gent que ve generalment és major i normalment es fan a la missa de les 19 hores amb el res del Laudes. Després hi ha celebració eucarística i acabam la vigília devers les 21 h. de la nit. Avui en dia és molt accessible». Conta, també, com eren les vigílies abans. I hi ha moltíssima diferència: «Antigament l’oració començava a les 21 hores de la nit i s’aturaven a les 6 de la matinada i resàvem totes les hores, per això el nom de ‘nocturna’. Es pregava en llatí, després es passà al castellà, i ara es fa en català. Les vetlles eren sempre en dissabte». Cal tenir fe i ganes.
(Irene Cabrer, Sóller, 7013)
Dear Mademoiselle
Aquest era l’encapçalament de moltíssimes cartes que rebia la compositora Nadia Boulanger. La secció «Afinant», de Jeroni Rullan, fa especial menció d’ella, la més important i famosa del segle XX. En concret, parla de la seva tasca docent dins la Música. Cal destacar que va ser de les primeres dones directores d’orquestra.
(Sóller, 7013)
Raúl Linares Pinzón
És el guanyador del I Concurs de Gamba i a la secció «Parlem de Cuina» explica com ha elaborat el plat guanyador, La ‘Tríada de Gamba de Sóller, atemperada en su jugo, huevos rotos y croqueta’: «He partit de la tradició. Recordo anar a pescar al Portixol de petit i en arribar a casa la meva padrina ens feia un bon brou de peix, quasi una caldereta. D’aquest record he partit i li he anat afegint la tècnica que he anat adquirint aquests anys de feina, fins a tenir el plat composat. La gamba l’he cuinada de forma molt delicada, sols marcada i acompanyada amb el brou. Després he fet com un caneló de patata, farcit amb els ous, que era una referència al restaurant on faig feina. També anava amb una croqueta bé de safrà i tap de Cortí i damunt un tartar de gamba vermella i un toc de salsa picant. Se pot dir que el plat va sorgir de forma natural al tenir present les referències que us he contat. I després sols vaig tenir que anar perfeccionant i polint alguns detalls. Els tres darrers dies han estat fonamentals per decidir com presentar el plat».
(Juan A. Fernández, Sóller, 7013, 24 IX ’21)
