Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sóller, i d’altres)
GOB
Margalida Ramis Sastre (sa Pobla, 1976) és portaveu del Grup d’Ornitologia Balear que ha fet cinquanta anys.
Què explica que sortís el GOB fa 50 anys?
«Hi ha molts de factors. Un grup de persones aficionades a l’ornitologia s’ajuntaren amb la intenció de compartir una afició. Però també era gent amb recorregut que va apreciar la necessitat d’enfocar també la protesta i la denúncia. Hi havia ja, en aquell moment, els primers indicis de la turistificació. En aquell moment no hi havia veus crítiques, hi havia poc qüestionament. Però el 1973 hi va haver la ocupació de la Dragonera, i això va ser un germen. El GOB no hi va participar directament, però va recollir signatures, va donar informació de la protesta… Allò va ser un precedent importantíssim de l’ecologisme a Mallorca» (…)
Canvis?
«Hi ha una evolució: la lluita per les infraestructures, els recursos i el territori sempre hi ha estat. Potser la diferència és que ara, els darrers anys, l’ecologisme global s’adapta a la realitat canviant. Ha canviat la manera de fer política, la part comunicativa, i el GOB llegeix també aquests moviments i intenta aportar on creu que pot incidir més. Ara no hi ha la incidència toponímica dels anys vuitanta i noranta. Avui els «Salvems» ja no són la tònica habitual, el que anomenam l’ecologisme toponímic. Els darrers anys hem viscut processos foscos, la finançarització de capital, la compravenda de béns, l’especulació immobiliària, la dependència d’un sol sector, el canvi climàtic… I davant això l’ecologisme ha de ser social i polític, les qüestions socials no es poden desvincular de la petjada del territori» (…)
I en relació a la dreta extrema?
«És bastant incert el que vendrà, dependrà de la força i legitimitat de l’extrema dreta. Fins ara hem jugat que no els vèiem, i això per ventura és part del problema. No ens volguérem reunir amb ells. Ara el plantejament haurà de ser confrontar, i de veure recular qüestions que ja estaven prou avançades. Hi haurà reculades que no es podran tolerar de cap manera. Per això cal un front fort de tota la lluita social, perquè haurem de fer contenció davant tots aquests retrocessos (…) Hem de tenir molt clares les polítiques on volíem arribar davant aquestes polítiques d’odi i de negació de tantes coses» (…)
(Antoni Riera, Cent per Cent, 998, Manacor, 30 VI ’23).
SERRANS IMPERIALS
El cuiner Juanan Fernández ens parla d’aquests peixos:
«-És un peix perfecte tant per torrar com per a fer sopa
-És un peix blanc (té entre un 3 i un 5% de greix intramuscular)
-El seu cap és gros i espinós i l’interior de la boca és blau fosc. Té les escates rugoses al tacte, de color vermell groguenc.
-És un peix que pot arribar a mesurar fins a 50 centímetres, tot i que normalment la seva talla volta els 25 centímetres.
-És una espècie molt longeva. De fet, pot arribar a viure més de 40 anys.
-S’alimenta de crustacis, peixos, eriçons, calamars i fins i tot sèpies mitjanes. A la cuina, és un producte molt similar a l’escórpora, tant visualment com a l’hora de cuinar-lo. Així, la seva carn és ferma i de bona qualitat. També s’assembla, de lluny, al cap-roig»
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 8105, 30 VI)
ELA BLEDA
«El ‘parlar bleda’ és una anàlisi del professor Gabriel Bibiloni dels canvis que es produeixen d’ençà de fa unes quantes dècades en la fonètica mallorquina, pràcticament tots deguts a la interferència de l’espanyol, conseqüència sobretot de la nativització d’aquesta llengua entre els mallorquins. També vol ser una eina perquè la societat prengui consciència de les dimensions i la gravetat d’aquest procés, que altera i desfigura profundament la faiçó del català.
I encara que el treball se centra en el català de Mallorca, pot ser útil per a persones de la resta del domini lingüístic, car la degradació de la fonètica és un fet general i, si fa no fa, presenta característiques similars pertot arreu.»
(Un llibre, Sa Veu, 1782, Sóller, 30 VI)
VIATGERS
Pedro Fiol és el president de l’agrupació empresarial d’Agències de Viatges de Balears. A la pregunta sobre com es comporta el client mallorquí a l’hora de viatjar, respon:
«Té moltes ganes de sortir i de cada vegada contracta les vacances amb més anticipació. A la nostra zona el client és una persona que treballa al sector i, actualment abans de començar la temporada ja es programen el viatge que faran pel novembre. És una motivació extra per fer la temporada. Agrada molt anar al Carib i els creuers, perquè després de mig any fent feina amb turistes es volen sentir ells turistes.»
(Bartomeu Noguera, Sa Plaça, 437, Inca i comarca, 14 VII)
MOLINS POBLERS
Maria Antònia Cladera s’ha dedicat, com a treball de final de màster, a estudiar l’estat dels molins de sa Pobla i fer-ne una avaluació de com es troben actualment. El 2022 va poder comparar les dades amb les de l’any 2002 de FODESMA. En total ha identificat 301 molins. La seva conclusió d’aquests vint anys és:
«El 2002 hi havia 8 molins en bon estat i en funcionament. Actualment són 7. Però on més es nota el deteriorament és si comprovam les dades dels que abans tenien un estat de conservació mitjà, que eren un 64%, mentre que actualment sols és d’un 9%. En estat dolent n’hi havia un 32% i en estat ruïnós eren 4 molins. Aquestes darreres dades ara són del 87% de molins en molt mal estat i, en perill de ruïna n’hi ha 8, és a dir el doble».
(Antònia Coll, Sa Plaça, 437, Inca i comarca)
FESTA MANACORINA
«Quan aquest escrivent era un al·lot pucer de sis o set anys, la festa Major del patró de Manacor [Sant Jaume] va revifar després d’uns quants anys d’una ‘pandèmia’ més mortífera i perillosa que la d’aquests anys darrers (…) Eren els anys 1943 i 1944, en què la fava parada, la col, les patates bullides i les figues seques suplien l’arròs brut, la freixura i les postres de fruites exquisides i gelats (…)
Els infants de primera comunió no enteníem res del que havia passat ni pressentíem el que havia de venir i que ressuscitava, en aquells anys d’eufòria dels vencedors, que creien en una eterna fe ‘Por el imperio hacia Dios’.
De l’any Triomfal ençà (1939), ningú no estava per festes populars. Tan sols planaven les religioses de temple endins (…) Encara, els vespres, les campanes tocaven la Queda. No teníem electricitat i els anys que comencen les festes de bell nou (1943-44) 697 ciutadans de Manacor ja havien aportat contribucions especials per a la instal·lació d’una Central Elèctrica que no arribaria fins més envant» (…)
Com a detall curiós entremig de les activitats festives, l’autor esmenta aquest fet:
«Rematà la festa del dia de Sant Jaume, el castell de focs artificials aparellats pels germans de can Frontera, de Pòrtol, encesos en el recinte de les carreres de cavalls».
(Gabriel Barceló Bover, Manacor Comarcal, 1927)
