Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Fent Carrerany, 427)
Ucraïna
L’Editorial tracta dos temes que «semblen compartir un fet: les ambicions passen per sobre de les raons». Un és local, «molt local», consideren: les Normes Subsidiàries de Maria; l’altre és «que pareix molt llunyà però que en qualsevol moment ens pot afectar de ben a prop i no precisament per a bé»: la guerra d’Ucraïna «moguda per unes decisions sectàries i sanguinàries» els esquitxos de la qual «que ara només afecten el poble ucraïnés, ens poden arribar de moltes maneres (…) No s’hi val l’equidistància. No hi ha neutralitat quan s’ataca una població civil, amb tancs, amb avions a les ordres d’un oligarca autoritari, sanguinari, absolutament privat dels mínims d’humanitat que qualsevol dirigent ha de posar per davant de qualsevol decisió política (…)»
(Fent Carrerany, 427)
Menjar d’un temps
Francesca Ferriol Mas GORRIONA (Maria de la Salut, 1936) va ser collidora d’oliva a Sóller, i encara més coses. Sobre el menjar conta que quan eren a can Prohom (Sóller) «robàvem taronges a l’amo de can Carabasseta. Una vegada ens pegaren un tir (…)». Els dissabtes feien ball amb un fono «amb una guarda de bergants de Sóller» i «l’amo ens duia quatre pardaleries que no valien els collons d’un penjat, una nespla, un codony, però nosaltres el que volíem era un bon cantonet de pa, pardals!».
A Son Fortè (Artà) «encara no havia comparegut el sol i ja berenàvem de sopes, cadascú parava la seva escudella (…) Per dinar li pegàvem de figues seques, germanet, i gràcies, no provassis de remugar!» (…)
«Mon pare sembrava canyamel i xuclàvem el canyamel a fi de llevar-nos el desanament… Mon pare tenia filats grossos, deia ‘Francesca, duc cent nius pel cap prim’, tot el dia plomàvem, no, i ben bons que eren, putes sagrades!»(…)
A la taula de la pagesia «posaven el plat de sopes enmig i tothom li pegava d’enmig, això de posar un plat perhom no s’usava, caaaa! Si jo xerrava, no en menjava, si badava, aviat els altres s’ho havien calat tot (riu). I el frit, altres cinc-centes, i ja te n’avendràs, eh! La forqueta era de fusta, i el tassó era d’alumini. Els gitanos duien tassons d’alumini i te canviaven el tassó per blat. Llavors baratàvem molt… ma mare m’enviava a cercar una ‘grasiosa’, atura’t! Dic mentides, una pinya era, m’enviava a comprar una pinya i ens abocava mig tassonet de pinya perhom, i ja era un mul! D’un botifarró en feia tres bandes. Reputes, que n’hi ha de trenques devora un temps!
(Rafel Perelló, Fent Carrerany, 427)
Ràdio Marianda
A la secció ‘L’ajuntament informa’ hi llegim, entre d’altres coses: «Fa uns dies que ens va arribar, a l’Ajuntament, un escrit des del Govern de les Illes Balears, que ens comunicava que ens tancaven la nostra ràdio. D’acord amb el que ens deien, al 2017 se’ns va enviar un escrit perquè, en quatre mesos, s’enviàs un projecte tècnic sobre la ràdio. Ara, cinc anys després i sense haver rebut cap altre requeriment, ens han cancel·lat la freqÜència que utilitzàvem. Des de l’Ajuntament, ens posarem en contacte amb el Govern per aclarir i solucionar aquesta situació i tornar a posar en funcionament Ràdio Marianda».
(Fent Carrerany, 427)
Dona pagesa
«El dia 4 de març tindrà lloc una Taula Rodona amb el títol ‘Dona pagesa, passat i futur’, al Casal de Cultura de Maria.
Aquest acte forma part del programa d’actes ‘Maria reflexiona’, relacionats amb el món rural i el paper de la dona, promogut per la Fundació Vicent Ferrer.
Quan escrivim aquestes línies sabem que ja s’ha confirmat la presència de tres dones en aquesta taula rodona: Marga Morey, enginyera agrònoma de la Cooperativa de Sóller; Esperança Mora, gerent de la Cooperativa de Porreres i Tiffany Blackman, Aubocasa-producció d’oli d’oliva.
Esperem que d’aquí a divendres s’hagi aconseguit que alguna dona del nostre poble, vinculada directament o indirectament al món rural, pugui formar part d’aquesta taula rodona».
(Fent Carrerany, 427)
Ramon Llull i Rafel Nadal
En parla, -millor dit, hi reflexiona- Joan Gelabert Mas a la secció «Qui dies passa…»
Tracta del nom proposat per a l’aeroport de Mallorca. Explica que la iniciativa d’anomenar-lo «Aeroport Ramon Llull passà sense pena ni glòria al racó dels oblits. I per què? Perquè als ‘amos’ de l’aeroport -ni els ciutadans de l’illa, ni el nostre Govern-, un ens espanyol, AENA, que controla i gestiona els aeroports amb criteris preferentment comercials i econòmics (al marge de les necessitats de mobilitat dels seus habitants, completament allunyat de la nostra realitat insular i del que significa abocar milions i milions de turistes anualment al nostre territori, i tot el que això suposa, des del punt de vista d’impacte ambiental), difícilment els interessava un nom tan poc comercial com és el de Ramon Llull (…)»
«En Rafel Nadal és , per a ells, un negoci, un nom que comercialment resulta atractiu per engreixar les seves butxaques. Els importa tan poc la persona (en canvi el personatge val el seu pes en or) que si d’aquí a un temps, potser no massa llarg, un altre tenista molt més jove comença a guanyar prou grans torneigs i passa al davant de figures actuals com en Rafel Nadal,o com en Federer, o com en Djokovic, i si aquesta figura emergent és un altre mallorquí, el nom a canviar seria només substituir un mallorquí per un altre. Cap problema. (…) El negoci és el negoci. Així són, desgraciadament, bona part de la nostra classe política (subsidiària, sucursalista, provinciana) i els grans empresaris (provincians, acomplexats davant el poder central i odiant i renegant de qualsevol senya d’identitat històrica d’aquesta terra i emmirallats per l’statu quo oficial). Ells són els amos del negoci. I si el nom és comercial, endavant. La cultura, si no és comercialment rendible, no els interessa; la història (segons quina història), la ignoren; la sostenibilitat (què és això?), els sona a radicalitat…
No és un tema de Nadal sí o Nadal no. És un problema més general i lligat a la nostra nul·la capacitat real de decidir sobre nosaltres i allò que ens afecta directament. Aquest és el veritable problema». Brillant.
(Fent Carrerany, 427, Maria de la Salut, III ’22)
