Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Perlas y Cuevas, 1405)
Banys i dutxes públiques
Encara d’un número anterior recuperam una nota de 1890, inclosa dins la secció «Fechas para Manacor». Avui ens dia ens ve de nou que, en aquella data de finals del segle XIX, poguéssim llegir aquesta notícia: «Manacor compta amb un servei públic de banys i dutxes d’aigua freda i calenta situat a una fàbrica d’alcohols. Aquests són els preus: abonament per a vuit banys: 5 ptas. Un bany solt: 0,75. Una tovallola: 0,10. Mig litre d’aiguardent: 0,30. Un abonament per a cinc dutxes: 2,50. Una dutxa solta: 0,65 ptas». Increïble.
(PyC, 1401)
7Setmanari, adéu
Una de les capçaleres que hi havia fins ara a la premsa de Manacor. L’editorial de PyC s’hi refereix dient: «Les publicacions de paper estan en plena crisi, degut a la revolució tecnològica i al ‘boom’ de les xarxes socials. El 3 de setembre va sortir el darrer número del ‘7setmanari’, històrica capçalera manacorina que va néixer a finals de 1986 i que ara, 35 anys després i 1806 números, ha decidit tancar la seva edició en paper. El seu primer director fou Antoni Tugores que la va dirigir fins a 1994. Amb la desaparició de ‘7Setmanari’ tots perdem, perquè la societat manacorina perd un tros d’història escrita, perd pluralitat informativa i perd una publicació que va néixer per ser tot un referent dins el periodisme de proximitat».
(PyC, 1405)
Modèlics i modelicons
Aquest és el títol de la revista que fan els «Amics del Seminari» de Mallorca. Han dedicat el seu darrer número a Josep Massot i Muntaner, benedictí ben relacionat amb MARRATXÍ, amb motiu del seu vuitantè aniversari. La secció «Amb nom propi» de PyC en parla perquè la professora, investigadora i escriptora manacorina Maria Magdalena Gelabert ha col·laborat en aquell número especial.
(PyC, 1405)
Elisabet
Es tracta d’una pel·lícula que es va filmar l’any 1968 que ocupa les planes centrals -destacades en groc- de la publicació. L’autor de l’article, l’amic Bartomeu Mestre BALUTXO, fa un repàs de la història del film i de les persones que participaren en la seva realització. Des de l’autor de la novel·la en què es basà -Josep Maria Folch i Torres-, passant pel guionista i director -Alexandre Martí- fins als diferents protagonistes, especialment una sèrie d’ells relacionats amb Mallorca i la Nova Canço, tema específic d’estudi de l’autor: Maria Cinta Rosselló, Guillem d’Efak i els populars germans Queta i Teo. Mestre realitza una aproximació biogràfica als diferents personatges. En un apartat final, l’autor dona la clau de la unió entre els diferents personatges que feren possible el film -novel·lista, director i protagonistes-: «Tots eren, i benaventurats els qui tenen la sort de ser-ho avui en dia, uns perfectes idealistes; uns somniadors. Tenien il·lusions, però que ningú no els qualifiqui d’il·lusos, perquè no eren uns inconscients. Eren, això sí, uns herois. Unes persones que defugiren els camins fàcils de la comoditat i preferiren la ruta del compromís amb el seu poble, la seva llengua, la seva cultura, la seva identitat. Alguns dels protagonistes ja no hi són, però ens hem de voler fer hereus del testimoni que ens llegaren i mantenir i alimentar aquelles il·lusions i aquells bells somnis».
(Perlas y Cuevas, 1405, Manacor 1 X ’21)
