Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Del Coanegra, 408)
Horts urbans
En parla Lisa Steward tot dient que aquest tipus d’agricultura, avui ecosocial i comunitària, va néixer com a conseqüència de la separació de l’home i la terra. Es remunta a la meitat del s.XIX perquè així la gent pobre podia cultivar, produint ells mateixos la seva alimentació.
Vers els anys 60-70, ja no tant per motius de fam o pobresa, l’agricultura urbana torna a ressorgir d’una manera forta, propulsada per moviment ecologistes. A partir de la crisi de 2008 aquests bocins de terra varen adquirir finalitats socials. L’autora propugna la utilitat i necessitat de crear i mantenir horts urbans comunitaris; no només per estalviar un viatge al súper, sinó pel benefici de l’activitat mateixa. Entre els exemples que dóna d’horts d’aquests tipus actualment a Mallorca, hi inclou el de sa Cabana, a MARRATXÍ.
(Coanegra, 406)
Els polítics i la crítica
Una vegada més -com tantes vegades dins Premsa Forana- l’editorial de Coanegra reivindica la pluralitat d’aquesta publicació. Degut segurament als comentaris d’algun polític o força política, la revista local -una vegada més- recorda que «la nostra revista està oberta a tothom que hi vulgui participar». Asseguren que al llarg de quaranta anys han defensat el medi ambient, han denunciat discriminacions i injustícies; han recollit articles de la igualtat de dones i homes, de l’educació de qualitat, de sanitat i transports públics de qualitat, de la convivència, i tot allò que fa «que tinguem una identitat de poble». Asseguren que no demanen ni reben subvencions de l’Ajuntament ni de cap partit polític… «Si cada mes podem sortir al carrer és gràcies a les aportacions dels subscriptors i a l’ajuda de la publicitat dels comerços i institucions. I a la feina desinteressada dels redactors i col·laboradors». En relació a aquests polítics «que no els agrada que els critiquin», els recorden que elegeixen lliurement convertir-se en personalitats públiques i -mai tan ben aplicat- cal tenir clar el refrany que diu: «Qui no vols pols, que no vagi a l’era».
(Coanegra, 408)
Polítics i llengua
Mariano Moragues Ribas de Pina comenta i agraeix que el sevillà Juan Pedro Yllanes i el gallec Iago Negueruela -a la foto, girats-, en aquests moments membres del Govern, i castellà-parlants d’entrada, «han tengut la delicadesa i l’encert d’aprendre la nostra llengua» i «fent un encomiable esforç, han donat una lliçó de respecte i identificació envers la terra que els ha acollit i on exerceixen la seva tasca política». Alhora demana que la consellerna d’Agricultura, Mae de la Concha, «parlés el nostre català en les actuacions públiques que, com afirma ella mateixa, el parla ‘raonablement bé'». I només és un cas… Uns tant i els altres tan poc…
(Coanegra, 408)
Joan Salvador Ferrándiz
Aquest músic va morir el mes d’abril, als 74 anys d’edat. Havia nascut a Barcelona el 1947, ciutat a on realitzà estudis de contrabaix al Conservatori Bruc, i vingué a viure a Santa Maria fa una vintena d’anys. S’establí a Mallorca -com tants- després de ser-hi destinat per fer el servei militar l’any 1968-69 en ple boom turístic. De la música passà a l’electrònica i, després, als audiovisuals. L’any 2000, la seva productora cinematogràfica, 3D Videgraphics, es traslladà a l’avinguda Jaume III de Santa Maria. Tot un emprenidor de la Música. D.E.P.
(Maria Antònia Ferrer, Coanegra, 408)
Premsa Forana
Aquest mes de maig va tenir lloc la seva assemblea, aturada més d’un any per culpa de la Covid-19, al casal Pere Capellà d’Algaida. Corresponia a la XVII Trobada de revistes. Es va designar Rafel Puigserver, de la revista Es Saig, com a nou pressident de l’Associació. Els demés components de la directiva són: Tomeu Caldentey, de Bellpuig, vicepresident; Xavier Bestard, de Caymaritx, secretari; Magí Ferriol, de Fent Carrerany, tresorer; Maria Antònia Ferrer, de Coanegra, i Rafel Oliver, de N’Alí, vocals. Aquest darrer havia exercit nou anys com a president.
(Coanegra, 408, maig ’21)
