Al bon Amic Ramon Díaz i Villalonga, que em va donar a conèixer aquesta obra arran d’una Setmana de Renovació Educativa al Port d’Andratx
Tenim molt poca informació a l’abast sobre Joan Baptista Ensenyat i Pujol, tot i que la seva obra -malgrat moltíssimes mancances i incorreccions- suposa una primera aproximació històrica al nostre municipi.
Sabem que era andritxol i que va viure a cavall entre el XIX i el XX. Fou prevere i es dedicà a la història. Gràcies a la Gran Enciclopèdia de Mallorca sabem que va néixer el 1849 i que va morir el 1923, a Palma. Que s’ordenà el 1873 i que fou vicari de Santa Catalina i rector d’Andratx. Això és tot. Ni tansevulla tenim una trista imatge seva. Lamentable.
Però el més important que ens queda d’ell, com he avançat, i per això surt a aquesta secció, és la seva obra. De títol totalment decimonònic, encara que fou publicada, en fascicles, entre 1919 i 1921: «Historia de la Baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca».
I això, què té que veure amb nosaltres? demanareu. Idò molt senzill, ja que mirant l’aclariment que inclou just després del títol, ho entendreu tot d’una: «Comprende los pueblos de Andraig y s’Arracó, Calviá, Capdellá, Puigpunyent, Estallenchs, Marratxí, el llano de San Jorge y la parroquia de Santa Cruz de Palma«.
Idò malgrat aquest llenguatge caduc, carregat de faltes i d’expressions malsonants, sobre tot pel que fa als topònims -castellanitzats tots- (això de «llano de San Jorge», per exemple, per referir-se al Pla de Sant Jordi nostrat, no em direu que no fer la sensibilitat…), ens trobam amb la que seria la primera aproximació històrica al nostre municipi. És cert que Marratxí ja havia sortit en obres anteriors (Vargas Ponce, Berard, Furió i d’altres que encara aporten menys informació, sobre tot històrica)(*), però la «Historia de la Baronía…» és l’obra més antiga que parla de Marratxí dins el conjunt del Pariatge i durant molt de temps va ser l’única referència bibliogràfica sobre certs aspectes de la història del nostre terme, avui en dia molt superats, certament.
Tracta del règim general del Pariatge, dels pobles que en feien part i d’algunes de les nostres antigues possessions, endemés d’algunes altres al·lusions esparses.(**)
Què era, això de la «Baronia»? Doncs, aquell territori on s’exercia la jurisdicció d’un baró, que era el títol nobiliari amb què els monarques mostraven la seva gratitud a determinades persones que, quasi amb tota seguretat, abans els havien prestat algun servei. A Mallorca ens trobam amb tota una sèrie d’aquestes baronies que, en general, provenen del temps de la conquesta catalana: Sant Martí d’Alanzell (Vilafranca), la del comte d’Empúries (Sóller, Muro, Santa Margalida i d’altres),la del bisbe de Girona, Bunyolí (Esporles), Banyalbufar -on encara avui en dia és viu i en ús el mot «baronia»-, la de Bunyola, la de Terrades (Santa Maria del Camí)…
I òbviament, la baronia d’Andratx, també coneguda com la cort o baronia dels Bisbes de Barcelona i, més correntment, com el Pariatge. Aquesta baronia comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa de Mallorca, com ja hem vist a l’aclariment fet per Ensenyat després del títol de la seva obra. Als diferents municipis ressenyats -entre els quals, Marratxí- encara cal afegir-hi Banyalbufar i convé fer notar que el Pla de Sant Jordi només va pertànyer al Pariatge fins al segle XIV.
Aquest extens territori fou concedit pel rei Jaume I al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, el 1232, just després de la conquesta de Mallorca, per l’aportació que el Bisbe hi havia fet.
A partir del 1323, durant el regnat de Sanç de Mallorca, s’establí un «Pariatge» per a governar aquesta baronia alternativament, un any la jurisdicció reial i l’altre, l’episcopal. La baronia existí fins el 1811, moment que fou abolida per les Corts de Cadis.
Això seria tot, però per arrodonir la feta, mentre cercava informació sobre Joan Baptista Ensenyat i la seva «Historia de la Baronía» he tengut la inestimable ocasió d’entrar en contacte amb un material que m’era desconegut. Resulta que la primera edició d’aquesta obra, en fascicles, anava complementada amb uns mapes relatius a la «Ruta de la Conquesta» que varen quedar inclosos a molt pocs exemplars i, en general, hom desconeixia la seva existència. Fins devers l’any 2008 no es varen tornar a publicar. Ho va fer l’Ajuntament d’Andratx, com a raresa i de forma independent de l’esmentada obra. Es tracta d’una col·lecció de tres mapes, un dels quals reprodueix els territoris del Pariatge, o sigui, de diversos municipis de Mallorca, inclòs el de Marratxí (***). Allà hi veim com era el nostre terme a inicis de segle XX, espaiós i poc urbanitzat, encara una meravella. I ens serveix per a verificar que l’espai que l’espai és el mateix que avui, però la seva distribució i l’entorn -sobre tot urbà- han canviat dràsticament. Una veritable pèrdua.
(*) Vegeu l’interessant treball «Marratxí en els llibres de viatgers i erudits dels segles XVIII i XIX» dels amics Bernat Campins i Arnau Company, publicat a les «I Jornades d’Estudis Locals a Marratxí 1995».
(**)Podeu trobar el contingut de «La Baronía…» referit a Marratxí, a l’entrada corresponent de Marratxipèdia.
(***)També trobareu detalls del mapa i la relació de topònims que es poden observar al municipi marratxiner, al corresponent apartat de Marratxipèdia.
[colored_box color=»blue»]
Qualsevol consulta biogràfica, cultural o històrica del nostre municipi la podeu trobar a: