Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Perlas y Cuevas, 1409)
Joan Barceló Matas
La revista li dedica quasi la mitat de la seva paginació. Va morir a finals de gener i havia estat professor de Filosofia, Llatí i Grec, batle de Sant Joan, i director general de Política Língüística de la conselleria de Cultura del Govern Balear, entre d’altres coses.
Dediquen articles a la seva memòria Josep M.Salom, Gabriel Barceló, Catalina Sureda Fons, Antoni Tugores, M.Magdalena Gelabert i Miró, Antoni Sureda Vicens, Jaume Rigo, Rafel Muntaner Morey, Felip Munar Munar, Carme Fuster i Bàrbara Duran. Tot un homenatge.
(PyC, 1409)
Dies de perdre
Aquest és el magnífic títol de l’escrit de Josep Ma.Salom que, amb una exquisida prosa, és dedicat a Joan Barceló Matas.
Entre d’altres coses, diu: «La preocupació pel món de la cultura, l’estima a la nostra llengua, la insuficiència en destacar qualsevol aspecte cultural per sobre les nimietats i escàndols polítics i de revistes del fetge, segur que l’angoixaven, però la seva pulcritud educada per una banda i aquesta possibilitat d’anar a respirar l’aire del camp l’animaven i li servien d’empenta a seguir treballant i d’impulsar diferents esdeveniments culturals com a ciutadà, una vegada que havia deixat les distintes responsabilitats polítiques que havia tingut en la vida».
(PyC, 1409)
Mots Populars
Parlant de Joan Barceló, entre d’altres coses: «Va aconseguir reunir a la Institució Pública Antoni M.Alcover, de la qual en va ser un dels promotors juntament amb el metge Miquel Riera Alcover, una secció de curta durada, dedicada a l’estudi de les mancances de mots populars mallorquins al Diccionari Alcover-Moll per a proposar-los primer a la revisió de la Universitat de les Illes Balears per al seu vistiplau i posterior proposta d’incorporació al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans».
(Gabriel Barceló, PyC, 1409)
Llengua i Cultura-1
Durant la seva etapa com a regidor de Cultura, Ensenyament i Normalització Lingüística de Manacor, entre d’altres coses: «Impulsà la creació de la Fundació Pública Antoni Maria Alcover. Posant de manifest la profunda estimació de Joan Barceló per la nostra llengua i la nostra cultura.
Va potenciar l’ampliació de les biblioteques municipals i la inauguració de la Biblioteca a Porto Cristo i Son Macià.
Impulsà l’Escola Municipal de Mallorquí, a més a més record amb especial atenció el suport que va donar com a regidor de Cultura a la creació de l’Associació Cultural es Canonge de Santa Cirga (…) Gràcies a aquesta associació i a Joan Barceló com a regidor de Cultura, es va dur a terme la Primera Mostra Autonòmica de Glosat que es va celebrar al Teatre Municipal (…)»
(Catalina Sureda Fons, PyC, 1409)
Llengua i Cultura-2
De l’escrit del periodista Antoni Tugores sobre Joan Barceló destacam: «L’amor per la llengua i la cultura pròpia va ser una constant al llarg de tota la seva vida; un amor que no es cenyia només al treball que tenia encomanat, sinó que li permetia encoratjar tota aquella persona que d’una o altra manera donava a conèixer els valors de la cultura pròpia: com la història, la lingüística, el folklore, la cuina…»
(PyC, 1409)
Llengua i Cultura-3
De l’escrit de la doctora en Llengua i Literatura Catalana, M.Magdalena Gelabert i Miró, destacam: «Tanmateix, però, no puc evitar de repetir que Joan Barceló va ser el meu mestre a ell li dec l’estimació per la llengua; li dec haver obert els ulls als tresors dels nostres poetes i escriptors, l’estima cap a la literatura i cultura catalana i el fet de posar en primer lloc la llengua d’aquesta terra. Ell em va contagiar aquestes emocions i sentiments positius cap a aquests tresors culturals a l’escola primària i en els temps difícils del franquisme.
Gràcies a ell vaig iniciar un camí d’estudi de la llengua i la literatura catalanes que m’ha proporcionat moltes alegries i felicitat. Amb ell tendré deutes infinits pel fet d’haver-me ajudat a descobrir la màgia dels versos i de les paraules a través de Miquel Costa i Llobera o de Joan Alcover i d’haver-me estimulat a escriure el primer recull de poemes en català quan tenia tretze anys, en el marc d’una escola religiosa que era exclusivament en castellà. Joan Barceló em va saber transmetre, com a mestre, l’amor natural cap a la llengua tal i com ell la sentia per la dels seus pares, perquè era un mestre que s’entusiasmava amb els poemes i autors que explicava i ens els feia descobrir i incorporar en el nostre viure».
(PyC, 1409)
Música
«Joan Barceló em va parlar també d’una dèria compartida, la de la restauració dels orgues de les Illes. Em va dir ‘has de venir a tocar un dia l’orgue del Seminari, n’hem de parlar. Volem convidar a organistes que venguin a tocar…’ La voluntat i dedicació de l’Associació Amics del Seminari va aconseguir restaurar un instrument que, segons conta l’organista Bartomeu Mut, necessitava ser tocat freqüentment per al seu bon manteniment.
La pandèmia ho va ajornar tot, va deixar en l’aire la posada a punt de l’orgue dels Amics del Seminari, els concerts que havia imaginat des de les seves curolles culturals. Tot va quedar paralitzat. Ja no hi haurà possibilitat de fer aquell concert en presència de Joan Barceló i els seus companys. Solament sé que m’hauria agradat anar-hi, encara que fos, tan sols, per compartir música amb un enamorat de la seva terra i la seva cultura».
(Bàrbara Duran, Perlas y Cuevas, 1409, Manacor, 4 II ’22)