Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, 409)
El nom ‘Josep’
A la secció ‘el sant de la quinzena’, extret del bloc ‘bibiloni.cat’, llegim: «Sant Josep de Natzaret és el Sant Josep per antonomàsia que es celebra el 19 de març. I Josep és un dels grans noms dels Països Catalans. De Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases.
En hebreu és ‘Yosef’ (recordem que aquest era el nom del fill onzè de Jacob). De l’hebreu va passar a l’àrab amb la forma ‘Yusuf’, al grec ‘Iosephos’ i al llatí ‘Iosephus’, d’on ve el nostre ‘Josep’ i l’equivalent en tots les llengües, fins i tot el xinès ‘Yue se’. En llatí ja hi havia les variants Iosephus o Iosepus, que donen les formes amb f o ph (anglès ‘Joseph’, francès ‘Joseph’, alemany ‘Josef’) o amb p (italià ‘Giuseppe’, finès ‘Jooseppi’). Els que tenen peresa articulatòria diuen ‘José’ (espanyol i portuguès). En català s’imposà la forma ‘Josep’ sobre ‘Josef’. Ha generat una forma femenina, ‘Josepa’ o ‘Josefa’, i la variant ‘Josefina’, i aquesta l’hipocorístic ‘Fina’. En totes les llengües romàniques hi ha un hipocorístic masculí curiós: en català ‘Pep’ o ‘Bep’ a Menorca; en espanyol, ‘Pepe’ (contracció de l’antic Josepe); en italià ‘Peppe’, ‘Beppe’, ‘Beppo’ Geppe’, ‘Geppetto’, etc (…)».
(Gabriel Bibiloni, Sa Plaça, 409)
Fira del Fang
El batle Miquel Cabot [pladenateser, de MARRATXÍ] ha destacat que aquesta Fira: «és un nexe d’unió i de projecte comú del municipi». Durant l’acte d’inauguració de la mostra es va lliurar el premi del concurs del cartell de la Fira. I es feu un reconeixement a les entitats col·laboradores com Protecció Civil, Xeremiers de Marratxí, Geganters de Marratxí, Banda Municipal de Música de Marratxí i Amadip-Esment.
Enguany la temàtica central de la Fira del Fang torna a ser «Cuines del món amb ceràmica» (II), ja que la darrera edició es va haver de suspendre per l’alta incidència de la Covid-19. La pandèmia ha fet que aquest any la majoria dels artesans que participen de la mostra sien illencs, ja que els forans encara han tengut reticències a l’hora de fer les inscripcions per participar-hi.
(Sa Plaça, 409)
‘Collita negra’
L’Àrea de Cultura de sa Pobla ha impulsat un nou cicle cultural sota el títol ‘Collita negra’.
Aquesta iniciativa, expliquen, «pretén ser transversal i implicar al màxim de persones interessades en l’univers noir; s’inspira en el format de la Setmana Negra de Gijón i pretén aprofundir en el gènere negre a través del cinema, la literatura, la fotografia, la música, el còmic i qualsevol altra manifestació artística».
Hi participen especialistes com l’inspector de policia Juan García-Consuegra, el jutge Pedro Yllanes o l’escriptora Laura Gost.
En el transcurs del nou cicle es distingirà l’escriptor Antoni Serra [actualment MARRATXINER de sa Cabaneta], després de la conferència entorn a la seva obra ‘Darrera l’ombra de Mosqueiro; el gènere negre a Mallorca’, a càrrec de l’escriptor Sebastià Bennàsar [MARRATXINER del Pla de na Tesa] i amb la presencia d’Arturo López, director del Club Mosqueiro de novel·la negra.
(Sa Plaça, 409)
Antònia Vicens
Li han concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Nascuda a Santanyí el 1941, Vicens ha tingut dues vides literàries: la narrativa, que va arrencar el 1966 amb els contes de ‘Banc de fusta’ i va continuar el 1968 amb la novel·la ’39 graus a l’ombra’, premi Sant Jordi, i la poètica, inaugurada el 2009 amb ‘Lovely’ i que ha comptat amb llibres tan reconeguts com ‘Tots els cavalls’, que va rebre el Premio Nacional de Poesía l’any 2018. Un any després també va guanyar el premi Jaume Fuster, convocat anualment per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i que reconeix tota la trajectòria, igual que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
(Sa Plaça, 409)
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Joan Planas Ferragut ve del món del sobiranisme, formant part de la candidatura del PSM de Llubí des de les segones eleccions democràtiques, fins que assumí el càrrec de jutge de pau durant 9 anys. Ara és el quart president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, encara que ha format part del secretariat des dels inicis de l’Assemblea el 2014, amb Maria Antònia Oliver, Tòfol Soler i Margalida Miquel, fins agafar el relleu.
El lema de l’assemblea és ‘comandar a ca nostra’; ell ho explica així: «Aquí tenim problemes socials, d’habitatge, educació, sanitat, seguretat, sanitat… que es podrien solucionar o alleugerir si noltros gestionàssim els recursos i la riquesa que generam. Un exemple clar és l’illa de Malta, amb una tercera part de la població que tenim aquí. Malta té una llengua pròpia reconeguda a la Unió Europea i allà se’ls tracta d’igual a igual, fins el punt que ara Malta ocupa la presidència del Parlament Europeu. No és una utopia que les illes, amb les seves diferències i camins particulars a fer, puguin viure de les rendes que es generen. Si ara es parla dels famosos Fons Europeus amb una inversió a 9 anys de 4,6 milions d’euros, què es podria fer amb 4,2 milions per any si quedassin aquí».
(Antònia Coll, Sa Plaça, 409)
Ucraïna
El quinzenari dedica un seguit de planes a la invasió d’aquest país per part de Rússia. Entre d’altres coses, tracta l’economia: «Les conseqüències econòmiques ja es poden sentir pocs dies després d’esclatar el conflicte, i els preus del combustible i electricitat s’han enfilat immediatament provocant que l’amenaça de la inflació torni planar sobre Europa. El preu de l’electricitat arriba a màxims històrics i la UE està estudiant mesures perquè aquesta puja no suposi un ralentiment de la recuperació econòmica postpandèmica».
(Sa Plaça, 409)
Putin, derrotat…
«Quan fa una setmana que ha començat la guerra, sembla cada cop més probable que Vladimir Putin s’encamini cap a una derrota històrica. Pot ser que guanyi totes les batalles, però que, així i tot, perdi la guerra. El somni de Putin de reconstruir l’Imperi Rus sempre s’ha basat en la mentida que Ucraïna no és una nació real, que els ucraïnesos no són un poble real i que els habitants de Kíev, Khàrkiv i Lviv volen ser governats per Moscou. Això és una mentida molt grossa: Ucraïna és una nació amb més de mil anys d’història i Kíev ja era una gran metròpoli quan Moscou no era ni tan sols un poble. Però el dèspota rus ha dit la seva mentida tantes vegades que sembla que ell mateix se la cregui (…)».
(Yuval Noah Harari (de l’Ara), Sa Plaça, 409, Inca i comarca, 11 III ’22)
