Per Biel Massot i Muntaner.-
Es diu molt aviat, però a la biblioteca de La Salle del Pont d’Inca hi ha més de 50.000 llibres. Aquesta casa, que fou aspirantat, noviciat i centre de Magisteri, es va inaugurar l’any 1905 amb els germans lassalians que vingueren de França. L’any 1906 inauguren la capella, que actualment és la biblioteca, però que entre i entre va ser menjador i encara tingué altres usos, com magatzem. L’any 1917 hom va inaugurar la capella gran, a l’exterior i que dóna al carrer, tal com avui la coneixem.
La biblioteca, en principi, es va iniciar als pisos superiors. Als anys 90 del segle XX, quan va arribar el germà Joan Sitges, va començar a registrar els llibres que provenien de l’Aspirantat de La Salle, que desaparegúé a partir dels anys 70. Per qüestions d’obres es va ubicar a la planta baixa i va estar a una sala que actualment encara conté totes les obres relacionades amb La Salle.
L’any 1999 va començar a digitalitzar-se. El 2008 varen passar tots els llibres -no relacionats amb la institució Lasaliana- a l’antiga capella i encara hi són, tot i que ja comencen a tenir problemes d’espai. Aleshores hi havia uns 25.000 volums. Posteriorment, hi ha hagut diferents donacions i s’ha recopilat material d’escoles i convents de La Salle que han anat tancant. Ara hi ha 55.400 llibres registrats. Amb el temps també s’ha fet selecció: llibres repetits que s’eliminen o es traspassen. D’alguna manera és la biblioteca sectorial de Balears, València i Teruel. I sens dubte, deu ser el lloc on hi ha més llibres de Marratxí.
La biblioteca consta de tres parts fonamentals, repartides entre dues sales: Una, la referida a la institució La Salle, al que era la biblioteca anterior. La segona, les obres sobre Balears, i la tercera, les obres generals ordenades amb el sistema general de classificació -CDU- adaptat a les circumstàncies específiques de La Salle. La finalitat general de la biblioteca és conservar una cultura que hi ha hagut a la institució. Es consulta poc, excepte coses puntuals per part d’un o altre «hermano». De tota manera també té esperit de servei i està oberta a aquelles persones que estiguin interessades en algun tema concret i ho sol·licitin.
Entre les diferents obres que podem trobar, destaquen els llibres antics, agrupats en dos armaris específics que, curiosament, foren fabricats a la casa mateix fa més de cent anys. Són, per tant, marratxiners. L’exemplar més antic és de 1538 -no arriba a incunable, que són les obres fins el 1500-, consistent en les comèdies de Terenci en llatí. També hi ha la història d’Hernan el Catòlic, les obres del P.Feijóo i encara altres volums en castellà antic, també en català, en francès i molts en llatí.
Igualment, com a cosa curiosa, hi ha un llibre fet a mà, manuscrit, de cartells pedagògics, fet aquí a la Salle del PI, per ensenyar des de la religió -«doctrina», que en deien- fins a història o geografia. Es pot situar devers 1915, fet per algun «hermano» d’aquella època, i té una sèrie d’adaptacions concretes als casos de Mallorca, Marratxí i, fins i tot, el Pont d’Inca.
A part d’aquestes curiositats -com també els apartats dels volums més grans i dels més petits- entre una i altra secció podem trobar innombrables obres interessants. A la biblioteca relacionada amb temes lassalians hi trobam històries, biografies, escrits i vides del fundador, Joan Baptista de la Salle, de sants i beats de la Congregació, escrits sobre temes educatius de La Salle, revistes lassalianes, escrits que es refereixen a formació i educació de persones i cases referides a la Salle. Estam parlant d’un apartat que conté tres o quatre mil volums.
A la col·lecció dedicada a les Balears podem veure que des de 1912 hi ha el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca (BOOM), gran part de la col·lecció Les Illes d’Or, de l’editorial Moll, les obres completes de Ramon Llull, la Gran Enciclopèdia de Mallorca, tota una sèrie d’obres de literatura catalana, com les incloses a la Biblioteca Bàsica de Mallorca, les obres de Joan Pla o les de Jacint Verdaguer, el Die Balearen de l’Arxiduc en versió catalana, gran part del butlletí de la Societat Arqueòlogica Lul·liana, molts d’exemplars d’Estudis Baleàrics, part de la revista marratxinera Pòrtula, la col·lecció de Brisas, la Gran Enciclopèdia Catalana, el Diccionari Català-Valencià-Balear, el Corpus de Toponímia de Mallorca… En aquest apartat podem parlar d’uns quatre mil volums.
Ja a la secció general trobam material de totes les matèries i de moltíssims autors. Podem parlar, entre d’altres, de les obres de Bossuet, de Buffon, de monsenyor de Segur, de sant Agustí… D’interessants obres generals, com la Summa Artis, l’enciclopèdia Espasa Calpe, l’Enciclopaedia Britannica, endemés de moltes d’altres, molta cosa de la BAC (Biblioteca de Autores Cristianos), així com molta cosa de la col·lecció Austral, moltíssimes biografies de sants i també moltíssimes obres de religió, d’espiritualitat i de teologia. Com és lògic, trobam molt de material de l’editorial Bruño, editorial de La Salle, i també moltes obres d’autors francesos: Daudet, Descartes, Jean Racine, Paul Mauriac, Saint-Exupéry, Stendhal… entre una i altra cosa és un mai no acabar…
Per arrodonir la cosa, cal tenir en compte que a la biblioteca, també hi hem d’afegir l’arxiu, que conté tot allò relacionat amb els diferents convents i escoles de La Salle que han anat tancant. Una paperassa increïble, organitzada en arxivadors i que ocupa una sala específica.
Tot plegat fa que a Marratxí comptem amb un immens tresor, en general desconegut, però d’un inqüestionable valor.
Galeria d’imatges https://photos.app.goo.gl/1ppDScjtpsJggw7Y8
[colored_box color=»blue»]
L’Hermano Antonio, una vida entre llibres
L’hermano Antonio Martín Martín (Monreal del Campo-Teruel, 1934) fa 18 anys que es cuida de la biblioteca. Es tracta d’una tasca que l’apassiona i ho té tan interioritzat perquè es pot dir perfectament que ha passat tota la seva vida organitzant i dirigint biblioteques i arxius.
Essent alumne de Monreal, l’any 1940, quan tenia 9 o 10 anys l’encarregaren de la petita biblioteca de la «Congregación de Niño Jesús» (era del col·legi La Salle d’aquella localitat). A casa seva hi havia ambient de lectura perquè els dos germans majors estaven subscrits a col·leccions de novel·les, que ell llegia sempre, sobretot en l’estiu, quan les feines del camp li ho permetien.
Quan era estudiant de Magisteri va anar a un curs de Biblioteconomia i el primer treball va ser organitzar la biblioteca del Magisteri de La Salle de Cambrils, amb un altre company.
Ja professor a València, a Paterna, el 55-56, estaven iniciant la biblioteca del col·legi. Li varen encarregar a ell la tasca de muntar-la. Va recórrer les llibreries de vell, demanant llibres per poder ampliar-la. Així passà 8 anys, a un lloc on els alumnes, que eren pensionistes, anaven a llegir en haver dinat.
L’any 1963 estava de professor al Pont d’Inca, a batxiller i Magisteri, cada grup d’estudiants tenia la seva biblioteca, tres en total. Li agradava mirar, organitzar i revisar la biblioteca, adequant-la segons el CDU. Del Pont d’Inca passà a Manacor, col·legi nou, on començaren a adquirir llibres per a col·legi i comunitat, alhora que editaven una revisteta, en part a color.
Els anys 70, director del col·legi de Paterna, va aprofitar per revisar el que havia fet anys anteriors i ho continuà i millorà.
Del 77 al 84 se’n cuidà de la biblioteca de Teruel. Varen fer un local a posta.
Del 84 al 90 passa a Benicarló. També se’n cuida de la biblioteca, que es refà i es millora.
Fins al 96, quan va ser enviat a l’escola professional de Paterna, varen informatitzar la biblioteca de l’escola.
El 99 passa al Pont d’Inca, quan el germà Joan Sitges havia recollit tot el material possible dels grups de formació, aspirantat, noviciat i escola de Magisteri, ubicats allà mateix i es dedicava a muntar la biblioteca. Varen demanar al Hno Antonio per digitalitzar la biblioteca i va iniciar el procés.
El 2002 va passar a Inca, on es muntava una biblioteca. I la va regir durant el temps que fou director de l’escola.
L’any 2005 torna al Pont d’Inca i l’any 2009 hi ha una reforma de tota la casa i és quan la biblioteca passa a la nova ubicació, amb més capacitat.
Durant aquest temps ha llegit molt, especialment obres d’història i de filosofia -que és la seva especialitat- i, sobre tot, novel·la històrica.
Segueix entre llibres i, com diu ell, fa el que pot. També cuida de l’arxiu sectorial, que no és poca cosa. Els anys no passen de bades, i els problemes físics s’acumulen, però encara el podeu trobar enfilat a dalt de tot de l’escala, mirant amb una lupa de gran augment allò que els seus gastats ulls no poden afinar directament, i fent espai per a llibres nous i posant exemplars al seu lloc. Troba que de cada dia està més cansat, li costa més fer les coses i pensa que en algun moment algú haurà d’agafar el relleu d’una tasca que ell ha duit a terme pràcticament tota la vida, des de fa més de vuitanta anys.
[/colored_box]
