Biel Massot i Muntaner
(CalaMillor7, 458)
Kristin Hansen
L’editorial, signada pel director, Manel I.Serrano Servera, posa les coses clares en relació a unes recents declaracions que semblen increïbles: «S’esdevé que quan una dona amb empatia zero, sensibilitat sota zero i aires d’aquells dirigents europeus de catifa vermella que només se’n recorden de nosaltres per maltractar-nos amb les seves decisions polítiques i menysprear-nos amb les seves declaracions, va tenir la barra de fer les següents declaracions: ‘Vendrà gent del camp que potser no han vist mai una lesbiana. I diran, mira, una lesbiana, com qualsevol altra persona […] Palma és oberta, però si ja vas a 15 quilòmetres dins de l’illa, allà ja hi ha una altra mentalitat». Això ha dit aquest senyora que és la presidenta d’Ella Global Community, l’entitat a la qual l’àrea de LGTBI de Cort ha encarregat organitzar el Pride Palma. Un menyspreu clar i gros com la catedral de Palma a tots els mallorquins i a totes les mallorquines per part d’aquestes personetes amb un superego farcit d’un ressentiment que creuen ser diferents quan realment són estúpides.» (…)
(CalaMillor7, 458)
Medi Ambient
El primer diumenge de juny, la plaça de Sant Joan ha acollit el V Firó del Medi Ambient de Son Servera.
«La Fira té com a objectiu conscienciar de la importància de la preservació i cura del medi ambient i ha comptat amb la visita de veïnats i visitants que han pogut descobrir productes ecològics així com alimentació, cosmètica, vehicles elèctrics o mobles i roba reciclada, participar d’activitats implicades en la sostenibilitat i el medi ambient, o gaudir dels jocs infantils, entre d’altres».
(CalaMillor7, 458)
Crisis
Un interessant -i extens- article analític d’Antoni Pallicer Mateu ens apropa a les diferents crisis actuals del capitalisme, posades d’evidència a partir de la invasió militar de la Rússia de Putin a la veïna Ucraïna. Els subtítols són prou expressius: El segle XXI, de crisi en crisi; La matrioska de les crisis; Una perdedora: la Unió Europea; Els efectes de la Covid 19; Un canvi de clima cada vegada més evident.
Les conclusions no són gens tranquilitzadores: «El Sistema, entès com l’estructura social, política i econòmica que Occident establí a pràcicament tots els països del món (Estat-nació, capitalisme, globalització econòmica, democràcia liberal, etc.) està en una seriosa crisi.[…] Les conseqÜències de tot això segurament incidiran en una major desigualtat social que cada vegada exclourà més gent. Davant aquesta crisi social que s’intueix, la societat i les classes populars en particular no estan gens preparades. Dècades de consumisme superflu i banal i d’ideologia individualista han descompost l’estructura social basada en la comunitat, la solidaritat i l’autonomia. La competitivitat entre iguals, l’infantilisme i el narcisisme estúpid, que tant estan potenciant les noves tecnologies, fan molt difícil la recomposició social per fer front de manera comuna i solidària a les crisis que ens esperen. Això, juntament amb el desinterès i la indiferència per la política i la cultura que s’ha instal·lat en la major part de les classes populars, està provocant un preocupant auge de l’extrema dreta, que és qui en els complexos moments que vivim està acaparant el descontent social, servint d’aquesta manera, una vegada més, de força de xoc a gran part de les classes altes. Per contra, l’extrema crisi existencial del que s’anomena esquerra (el moviment polític i social que sorgí al calor del moviment obrer) i també del pensament humanista pareix que per ara no té remei i poc podrà fer davant les forces reaccionàries. Així les coses, és d’esperar que la delinqüència, la inseguretat i la violència augmentin, donant arguments als defensors d’un Estat més repressiu. […]
En conclusió, el futur no pot ser més obscur i funest. Això sí, no està escrit i sempre hi pot haver sorpreses, que poden ser o més negatives o en canvi positives. En aquest sentit, els moviments de caire agroecològic i feministes que també s’estan consolidant a gran part del món poden ser el martell que pegui a l’encruia del neofeixisme en marxa.
El temps dirà… «
(CalaMillor7, 458, VI ’22)