Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Fent Carrerany, 431)
Vehicles i espai
L’Editorial tracta una penosa realitat: L’espai reduït de la nostra Illa i el volum de vehicles que s’hi vol encabir. Entre d’altres coses, diuen: «Tampoc no devia ser tan mal de veure que en un moment o altre, això de fer més carreteres, més autopistes, per encabir cada vegada més cotxes particulars dels residents, alhora que no es posava fre, ni limitació, als cotxes de lloguer, a l’entrada de vehicles particulars dels visitants, lloant i beneint l’estadística de l’enguany encara més… acabaria en un cul de sac, en un col·lapse que en un moment o altre caurà, o ja està caient, mentre, amb comptagotes, es feia una política d’inversió en transport públic, racional, per a tothom i que apostàs per una mobilitat ecològica, enxarxada i enmig d’un replantejament de futur econòmic més diversificat.
El model clarament expansionista, il·limitat, continuat, de posar més i més vehicles en un territori reduït com és el nostre, és una mostra més d’aquesta visió absolutament suïcida de la nostra classe política i empresarial que només apel·len a les estadístiques de tants per cents per anunciar com a positives les dades de més visitants, més cotxes, més carreteres, més… col·lapses?»
Segueix analitzant la situació actualíssima d’aquest estiu i parlen que moltes coses passen per «una paraula que fa massa urticària encara als poders econòmics -i por als polítics- que marquen el perfil d’aquest creixement suïcida: limitació».
La conclusió final no es fa esperar: «L’enriquiment d’uns pocs no pot condicionar el futur de tots. I aquest futur, ja és aquí».
(Fent Carrerany, 431)
Literata
Gairebé nou mesos després d’haver presentat el primer volum de la saga d’aventures ‘El món màgic de Lot. Leilani i el nigromant’, se va tornar lliurar el segon volum, ‘El món màgic de Lot. Els dos capitans’, sorgit de la fantasia de l’autora, Joana Maria Pastor Perelló.
Aquesta vegada, ella mateixa assumí l’edició del volum i la presentació anà a càrrec del professor Joan Mas i Vives i de la mateixa autora.
El presentador va fer una interessant anàlisi dels aspectes més destacats de l’obra, incidint sobretot en la capacitat de l’autora per bastir una estructura narrativa sòlida, ben explicada, amb un llenguatge entenedor, proper i ric excel·lint en la descripció dels espais on transcorren aquestes aventures. Destacà, sobretot, la riquesa dels personatges i les seves característiques i la descripció d’un castell i les seves dependències que és on transcorren la major part de les situacions que es viuen.
(Fent Carrerany, 431)
Hansen
Vet ací una altra publicació que es queixa i critica les paraules de l’organitzadora del ‘Pride Week’de Palma, Kristin Hansen, «on deia que la gent del camp, dels pobles, han d’anar-hi perquè no han vist mai una lesbiana». Val la pena destacar el títol de l’escrit signat per Antoni Gelabert Mas: «Kristin Hansen, una somera amb cucales» que s’avé amb el final del text, després d’explicar tot allò que la gent del camp o dels pobles de Mallorca pugui haver visitat arreu del món, quan diu: » (…) tu, a diferència de la majoria dels pagesos de més enllà de 15 km de Palma, no has vist mai una somera amb cucales, Kristin. Però això és ben fàcil de solucionar. Vas i te compres un mirall i el col·loques davant teu».
Unes planes més envant, Joan Gelabert Mas, a la secció ‘Qui dies passa…» també fa referència al mateix tema i, en concret, parla de la manca de sensibilitat d’aquell personatge i d’altres «del seu entorn ideològic o proper».
(Fent Carrerany, 431, Maria de la Salut, VII ’22)
