jueves 21 noviembre 2024
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANALiteratura, Ametlles, Gastronomia, Globalització… i més coses

Literatura, Ametlles, Gastronomia, Globalització… i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Manacor Comarcal, i d’altres)

«Aquest és el títol d’un recull de narracions amb el qual la revista vol celebrar el dia del llibre amb els seus subscriptors i lectors. El llibret de 60 pàgines s’inclou en la col·lecció que es va iniciar fa vint anys exactes sota el títol d’Espipellades literàries i està il·lustrat amb obra recent de l’artista llosetí Tomeu Coll. […]
Els autors: Celestí ALOMAR es revela com un gran coneixedor de la flora tropical i indaga en el futur a la seva narració.
Tonina ALOMAR, per la seva part, fa un exercici de ficció especulativa.
Antoni GOST ‘Curro’ recupera una de les seves primeres experiències vitals relacionada amb la música.
Joan PIZÀ no perd l’humor i ens tradueix una narració sarcàstica.
Nofre PONS tampoc defuig de la ironia per acostar-nos al món pagès de sa Pobla.
Antoni RODRÍGUEZ MIR ens conta una de policies, mentre Jeroni SALOM ens dissecciona la relació dels majors amb la immigració.
Tanca l’obra una narrració de Margalida SOCIAS sobre el pes sicològic de la pèrdua d’un fill.
Narracions curtes que conviden a la reflexió sobre el passat, el present i el futur. […]
(Sa Plaça, 430, Inca i comarca, 14 IV ’23)

«L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), que depèn de la conselleria d’Agricultura, ha plantat un total de 187 ametllers, corresponents a 10 varietats diferents, a la finca sa Granja.
Procedeixen de tres centres de recerca estatals. En concret, del centre de recerca CEBAS-CSIC, de Múrcia, s’ha plantat la varietat registrada Makako i les seleccions S-2332, S-4017 i D01-188. Del centre de recerca CITA, de Saragossa, les varietats registrades Felama i Vialfás. I del centre de recerca IRTA, de Catalunya, la nova selecció MB-29148 i les varietats registrades Marinada, Vairo i Masbovera, que en l’experiència actuaran com a varietats control.
Aquesta actuació és un dels compromisos del Pla de reestructuració de fruits secs. L’objecte de l’assaig és avaluar agronòmicament l’adaptació de noves varietats que encara no són comercials, però que destaquen en els programes de millora genètica estatals, a les condicions agroclimàtiques de Mallorca. També s’avaluarà la composició i el perfil organolèptic dels fruits de cada varietat.
L’assaig es va presentar al sector en el marc de la Jornada tècnica sobre l’ametller, en el que també es van presentar els resultats de l’assaig agronòmic i productiu de 12 varietats de floració tardana a la finca de Xorrigo.
Així mateix, es va explicar als assistents la importància que té conservar els recursos fitogenètics vegetals i, en concret, el banc de germoplasma d’ametller de l’IRFAP, a la finca Son Real, que conté més de 60 varietats locals diferents. A la finca sa Granja, s’està treballant per implantar un reservori de plantes de varietats locals d’ametller lliures de Xylella fastidiosa mitjançant la tècnica de la termoteròpia».
(Sa Plaça, 430, Inca i comarca, 14 IV)

‘Memòries del 36. Manacor, de l’exaltació de Franco a la troballa d’Aurora Picornell’ és el darrer llibre de l’historiador i professor Manel Santana.
De què va el llibre? Contesta l’autor: «El relat comença el 19 de juliol de 1936 i tractam com a partir d’aleshores, durant la Guerra Civil i durant tot el Franquisme hi va haver un relat maniqueu, que diferenciava els salvadors i els derrotats, que foren satanitzats i invisibilitzats. També analitz l’evolució d’aquest relat durant li com la societat civil, i més tard les institucions, han pres consciència de la necessitat de reivindicar la veritat».
Què va fer el Franquisme? «Entre moltes altres coses es va apropiar de l’espai públic. Es va canviar la retolació dels carrers i les places i els nous noms responen als valors de la guerra i de l’exaltació dels vencedors.
A Manacor es varen sentir les bombes i el front de guerra es va acostar des de Porto Cristo. La població estava atemorida i va assumir des del primer moment el missatge i el relat de guerra que difonia la maquinària de propaganda franquista. A més, la batalla al front es va magnificar, i això va fer que s’erigissin monuments». […]
Camí de la veritat… «El 1984, el comitè de Son Coletes va fer els primers actes de record a les víctimes de Son Coletes al voltant del 14 d’abril. És la primera entitat memorialista de Balears i és paradigmàtic perquè Son Coletes ja és el nostre Auschwitz particular. Per això també hauria de ser un espai de memòria».
(Joan Sitges, Cent per Cent, 987, Manacor, 14 IV)

«Quan l’espectador entra en una sala de cinema, el primer que veu en la pantalla gran és un fons negre. El mateix arriba quan la pel·lícula ha conclòs, després dels crèdits. La mateixa lògica presenta ‘Bibi Andersson va morir ahir’ (Disset Edició), un poemari fílmic que signen l’escriptora Carlota Vicens i el dibuixant Bartomeu Seguí.
Encara que el cinema és la raó de ser del llibre, la seva autora recalca que no són poemes que parlen de títols concrets, sinó que els versos transmeten el ‘pòsit’ que aquests van deixar en la seva memòria. De fet, Vicens conta que quan va decidir escriure aquests poemes fílmics es va imposar l’autoexigència de no tornar a veure cap pel·lícula, perquè ‘la veritat del film era el que havia quedat en el meu, encara que fos més o menys fidel a la realitat, perquè així són els records’. ‘Únicament vaig consultar en internet els versos que apareixen al principi de l’arbre de la vida, perquè volia reproduir-los en el poema’ puntualitza. A més d’aquesta cinta de Terence Malick estrenada en 2011, en el llibre apareixen obres tan diferents com ‘El sol del codony’, ‘César ha de morir’, passant per la ‘Blancaneu’ de Pablo Berger fins a ‘La gran bellesa’, ‘Les maduixes salvatges’, ‘La núvia cadàver’, ‘Twin Peaks’ i ‘Ordet’. No obstant això, Vicens avisa que, en realitat, el lector trobarà molts més títols dels que es detallen en l’índex ja que Seguí expandeix també el seu imaginari cinèfil i, en els seus dibuixos que són seqüències, incorpora altres pel·lícules.
Bibi Andersson va morir ahir -títol que respon al germen d’aquest volum, concretament amb Les maduixes salvatges, d’Ingmar Bergman- arrenca amb Western, un poema que vol retre homenatge a aquest gènere que va ser porta d’entrada al setè art per a l’autora».
(Clara Ferrer / MAC, Sóller, 8094, 14 IV)

Alguns plats tradicionals del Magrib:
-Chebakia: Dolç marroquí fet amb tires de pasta de mel cobertes de sèsam i llavors d’anís al seu interior, i se mescla amb ametlles, vinagre, canyella, safrà i aigua de tarongina.
-Dàtils: Aquest fruit és un dels més habituals de la cuina àrab i és fonamental quan es trenca el dejuni de Ramadà. Es mengen sols, farcits amb nous, enrotllats amb coco o utilitzats com a endolcidor de plats salats i de moltes de les postres que es consumeixen al llarg de l’any.
-Harira: Una important sopa elaborada amb pollastre, vedella, tomàtiga, llenties, cigrons i coriandre. Encara que es consumeix durant tot l’any acompanyadada de dàtils, figues, la harira
és una de les primeres elaboracions amb què els musulmans trenquen el dejuni.
-Tabulé: És l’amanida àrab per excel·lència i un dels plats essencials del banquet de Ramadà quan es celebra a l’estiu. Es tracta d’una amanida freda amb julivert (ingredient essencial), bulgur, tomàtiga i cogombre, que s’amaneix amb oli d’oliva, llimona i herbes aromàtiques al gust del comensals.
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 8094, 14 IV)

«El diccionari defineix el xovinisme com l’admiració excessiva pel propi país, associada a un desinterès o a un menyspreu per altres cultures o països […]
Sobre el desinterès poc es pot dir, a cadascú li interessa allò que vol. Però el que no es pot consentir mai és el menyspreu, ja que no hi ha cap cultura, país, nacionalitat o persona superior a cap altra. Per tant, ser un xovinista és un adjectiu pejoratiu. Ara bé, s’ha convertit en una reacció defensiva contra l’atac que pateix cada dia la nostra cultura a mans de la globalització.
Deia això perquè no puc evitar observar com està canviant la nostra societat, i com ho ha fet només en els anys que jo he viscut. Serà que m’estic fent vell però encara em sorprèn cada dia, i si vos aturau a pensar una mica veureu per on vaig. La pressió és constant, no afluixa gens, i em sembla que ja tenim la guàrdia ben baixada […]
Cada cultura és digna de preservació, al poble on pertany. Forma part de la riquesa immaterial del conjunt de la humanitat. Igual que la biodiversitat forma part del nostre planeta, i cada vegada que s’estingeix una espècie aquest s’empobreix irremeiablement. Almanco això hauria dit jo, però començ a pensar que som jo el que form part d’una espècie en perill d’extinció, perquè tenc la sensació que cada vegada hi ha menys gent que defensi la nostra cultura mallorquina. Defensar no vull dir fer-ne sermons o donar lliçons magistrals, sinó practicar-la amb normalitat, ensenyar-la a les noves generacions, i no només a les escoles com si d’un fòssil es tractàs, sinó en les famílies i en el dia a dia.
Hi ha coses que ja s’han perdut i no es recuperaran, com per exemple les matances en família que tan bé retratà en Toni Gomila a ‘Acorar’. Però com podem evitar que se’n perdin altres? Està abocada la humanitat a una sola cultura globalitzada? Faran panades els mallorquins del segle XXII? Sabran què són les rondalles?
En conclusió. Ara vostès mateixos acabin la frase (com quan anàvem a l’escola), posant en l’espai amb punts la paraula que trobin més adequada: els mallorquins som tan ………. que adoptam amb ganes allò de fora, renunciant voluntàriament a ‘lo nostro’.
Opcions: moderns / coions / espavilats / capbuits / integradors / traïdors / cosmopolites.
Tranquils, poden fer trampes si volen, la seva pròpia consciència posarà la nota».
(Jaume Rigo Matheu, Existei encara una cultura mallorquina?, Manacor Comarcal, 1913, 15 IV)

«El cuiner Miquel Serra Fiol, actualment cap de cuina de l’hotel Glòria Sant Jaume de Palma, és el responsable d’aquest compendi de receptes que, amb el títol ‘Cuina mallorquina d’ahir i d’avui’, dedica als seus padrins qui li despertaren la passió per la gastronomia.
Cuina mallorquina d’ahir i d’avui recull les receptes que Miquel Serra Fiol ha aplegat amb els anys, receptes que havia vist fer a casa, que li han donat amics i parents… Organitzades per mesos, les receptes que Miquel comparteix amb el lector desmostren que ‘som allò que menjam’. En aquest sentit, més enllà d’ingredients i elaboracions, Serra Fiol apunta els moments compartits, els records acumulats, els gustos de les festes tradicionals… Tot plegat acompanyat d’unes magnífiques fotografies d’Andreu Juan i Juan Palmer.
Aquest llibre és el número 8 de la col·lecció Taula Parada que El Gall Editor dedica a la gastronomia. Té 179 planes i està a la venda per 32 euros.
El cuiner Miquel Serra Fiol va estudiar a l’Institut Juníper Serra de Palma, una de les millors escoles de cuina de Mallorca, al seu parer.
Començà a treballar amb el cuiner Miquel Calent al restaurant Can Calent i a CUIT. Posteriorment, ha fet feina amb el forner Tomeu Arbona, amb qui va tenir l’oportunitat d’aprendre receptes dolces antigues».
(Punt Informatiu Pollença, 660, 16-30 IV ’23)

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su nombre aquí
Por favor ingrese su comentario!

MEDIOS DIGITALES DE BALEARES, S.L.es el Responsable del tratamiento de los datos personales del usuario y le informa de que estos datos se tratarán de conformidad con lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679, de 27 de abril (GDPR), y la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre (LOPDGDD), por lo que se le facilita la siguiente información del tratamiento:

Fines y legitimación del tratamiento: mantener una relación comercial (por interés legítimo del responsable, art. 6.1.f GDPR) y el envío de comunicaciones de productos o servicios (por consentimiento del interesado, art. 6.1.a GDPR).

Criterios de conservación de los datos: se conservarán durante no más tiempo del necesario para mantener el fin del tratamiento o mientras existan prescripciones legales que dictaminen su custodia y cuando ya no sea necesario para ello, se suprimirán con medidas de seguridad adecuadas para garantizar la anonimización de los datos o la destrucción total de los mismos.

Comunicación de los datos: no se comunicarán los datos a terceros, salvo obligación legal.

Derechos que asisten al usuario: derecho a retirar el consentimiento en cualquier momento. Derecho de acceso, rectificación, portabilidad y supresión de sus datos, y de limitación u oposición a su tratamiento. Derecho a presentar una reclamación ante la Autoridad de control (www.aepd.es) si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente. Datos de contacto para ejercer sus derechos: editor@diariodemarratxi.com.

spot_img
spot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios