Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, i d’altres)
VIDAL ALCOVER
L’escriptor i poeta Bernat Nadal parla de la influència de Jaume Vidal Alcover en tota una generació de creadors literaris: «Ells eren nins de la guerra, s’havien format en la rigidesa del franquisme i va ser com un miracle que a través de la literatura i de la cultura possasin les bases pel canvi cap a la llibertat. Va ser Jaume Vidal Alcover qui va incidir en aquest canvi. Ell instigava a llegir i a discutir de llibres sense cap límit. Crec que és per això que la literatura d’aquesta generació té una màgia especial. No hi ha res que estimuli més la lectura que discutir i pensar allò que has llegit.
Això va fer que en Guillem d’Efak o en Miquel Àngel Riera començassin a escriure. I per contagi, perquè no hi tenien una relació tan directa, també va influir en noms com Antoni Mus, Jaume Santandreu, Rafel Ferrer Massanet o Llorenç Femenies. I si miram més enllà de Manacor, hem de parlar de Josep Maria Llompart, Baltasar Porcel, Llorenç Moyà o Blai Bonet» concreta Bernat Nadal.
(Joan Sitges, Cent per Cent, 995, Manacor, 7 VI ’23)
REMEIS POPULARS
Rafel Perelló parla amb Bàrbara Garau Reus, de cas Garaus (Santa Margalida, 1918) sobre diversos temes. Entre d’altres sobre els remeis populars que abans anaven en dansa: «Si ens sortia fent un uixol, miràvem tres vegades el setrill de l’oli… si ens entrava una busca dins l’ull, escopíem tres vegades en terra… si ens pegava singlot dèiem ‘singlot, singlot, a l’estimat se’n vagi tot’. Per tenir calç posaven calç dins una alfàbia amb quina Santa Catalina… si no volen tenir mal de queixal en tot l’any, s’han de tallar les ungles el divendres sant… hi havia un curandero que llevava el mal de queixal, només li havies de dir el dia que vares néixer. Una qui estava rabiosa de mal de queixal hi va anar, li va demanar ‘quin dia és que vares néixer?’ i el mal li va fugir, a aquest home hi anaven roi seguit.
En fer llamps posàvem les esmolles i la trompa de la xemeneia fent una creu».
(Rafel Perelló, Cent per Cent, 995, Manacor, 7 VI ’23)
ANTONI SERRA
«El consell de Mallorca catalogarà tota l’obra bibliogràfica que l’escriptor Antoni Serra [que visqué els darrers anys de la seva vida a sa Cabaneta/Marratxí] va donar a Sóller pocs mesos abans de morir.
El fons bibliogràfic està format per més de 15.000 títols, entre llibres i documents, que l’escriptor solleric va cedir a l’Ajuntament perquè passàs a formar part de la biblioteca municipal.
Segons han informat fonts municipals, el treball del Consell consistirà en incorporar en una base de dades tots els títols aportats per l’escriptor, de manera que aquests llibres puguin ser consultats. De fet, formarà part de la base de dades de la Xarxa de Biblioteques de Mallorca, on hi apareixen tots els llibres que guarneixen les prestatgeries que totes les biblioteques públiques de l’illa que hi estan adherides. La catalogació facilitarà als estudiosos de la literatura poder accedir al fons bibliogràfic de Serra per a la seva consulta.
Els llibres i lligalls de documents que l’escriptor va cedir a Sóller es seguiran guardant a l’arxiu municipal. A més de llibres, correspondència i altres documents, Antoni Serra va cedir al municipi diverses obres artístiques.
Serra és un dels autors més prolífics de la literatura sollerica. Irreverent i crític, tremendament lúcid, aquest creador va ser durant dècades una figura imprescindible en el món literari mallorquí, deixant una petjada inesborrable».
(Joan Mora, Sa Veu, 1779, Sóller, 9 VI)
ARQUEOLOGIA
Organitzat per l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar tendrà lloc el taller ‘Arqueòlegs, els detectius del passat’ al poblat talaiòtic de s’Illot.
Amb l’arqueòloga Raquel Barceló al càrrec, el taller oferirà als participants totes les eines útils i els coneixements necessaris per descobrir fets històrics, des d’una perspectiva arqueològica.
Durant el taller, els aspirants a arqueòlegs tindran l’oportunitat de conèixer el treball dels arqueòlegs i també com protegir i conservar el patrimoni arqueològic i reflexionar sobre la importància del que ens ha deixat el passat.
Els participants, a més, tindran l’oportunitat de descobrir el poblat talaiòtic de s’Illot. Faran un viatge als temps antics, on descobriran i aprendran molt sobre la importància de l’herència arqueològica de la regió.
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal 1921, 10 VI)
FREIXURA / FRIT
«Si hi ha un plat típic del nostre receptari de principi d’estiu és sense cap dubte el frit (…) A títol personal és ara amb els pebres, cebes tendres, albergínies i fonoll, principalment, quan a mi més m’agrada.
Essencial pel frit també ho és la freixura, tan de xot com de porcelleta. Però no sols de freixures trobam frits, ja que també n’hi ha de peix, de marisc, de pop o de verduretes.
Abans de continuar escrivint, m’agradaria clarificar el nom del plat: frit o freixura és el títol que rep de forma genèrica l’elaboració en qüestió, amb independència dels seus ingredients. No obstant això, la freixura són les despulles de mamífer, principalment el cor, el pulmó i el fetge, i el nom de frit faria referència al tipus d’elaboració utilitzada en la preparació de la recepta.
El receptari mallorquí actual beu de la tradició medieval, com és el cas de frit mallorquí. Aquest és un dels plats més antics que tenim. La recepta es remunta al segle XIV, apareixent ja al Llibre de Sent Soví, i va variant segons l’estació afegint-hi ingredients com la carxofa o les faves tendres. Es creu que té origen sefardita, atès que hi ha plats similars a la gastronomia jueva sefardita i a l’àrab encara que varia la carn, essent aquesta de forma tradicional de xot. La incorporació de carn de porc arribaria més tard, com moltes altres receptes ‘cristianitzades’.
El frit mallorquí és un plat versàtil, que canvia de nom segons els ingredients. Així, el frit de matances s’elabora normalment en època de la matança del porc amb la carn de l’animal i el frit de Pasqua es cuina amb carn de xot en lloc de porc. El frit mariner, per la seva banda, substitueix tots els ingredients carnis per sípia, musclos, gambes i rap, entre altres productes del mar».
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 8103, 16 VI)
PLANTES DE TEMPORADA
Aquest més de juny s’han de retallar tanques i figures topiàries; aquestes s’han de repassar ara que estan brollant fulles noves perquè guanyin densitat i no perdin forma. És el cas del boix, olivereta, arizònica, teua, teix, però també dels que ja han donat flor.
Toca el necessari els que ja estiguin en plena floració o vagin a donar baies a la tardor (les piracantes, per exemple).
Podar els arbustos que ja hagin donat flor, només si fos necessari (no és imprescindible ni obligatori), poda les glicines, lilàs, forsíties, camèlies, codonyers del Japó, espíries, és a dir, els arbustos i enfiladisses que han florit al començament de la primavera.
Guiar i subjectar les enfiladisses. Aquest tipus de plantes de tiges volubles o vigorós creixement (glicines, bignònies, clemàtides) que estan en plena floració o emetent tiges i fulles, han de ser guiades i subjectades al seu suport. Les subjeccions antigues han de ser revisades.
Plantes en flor. Per omplir el jardí i els cossiols de la terrassa de color, res millor que les vivaces i plantes de temporada: geranis i ‘gitanilles’, petúnies, alegries guineanes (‘Impatiens hawkeri’), gazànies, coreopsis mèssem, begònies de flor i moltes classes de margalides estan en el seu apogeu.
Prepara els parterres i testos: retira els bulbs de primavera, elimina les males herbes i barreja-la amb adob orgànic.
(De la terra…, Fent Carrerany, 442, Maria de la Salut, VI ’23)
