Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Bellpuig i d’altres)
Mallorquins acomplexats
(…) «Després de segles d’opressió i persecució de la nostra llengua, hi ha individus que han fet seva la doctrina racista dels seus opressors i s’hi autoflagel·len. És el mateix cas dels negres aplicant-se mercuri a la pell per semblar més blancs: no s’accepten.
Però encara van més enllà i censuren aquells que reivindiquen l’ús públic del català onsevulla. Pensen que els racistes som els que la volem fer servir perquè maltractam els que, fent feina de cara al públic, encara no han après a entendre-la. Per això, no tenen problema per qualificar-nos de ‘franquistes’ o intolerants a aquells que fem servir arreu. És una manera de fer que forma part dels manuals de la ultradreta: acusar els altes d’allò en el que excel·leixen, com ara ser intolerants. Per això, quan sentiu qualcú que en bon mallorquí diu que se vol eliminar el castellà o que no tenim dret a ser atesos xerrant en mallorquí a una consulta, no ho dubteu ni un moment, teniu al davant a un neofeixista acomplexat com en Joserra (encara que ells no en siguin conscients). I si hom es passa al castellà dient que «a Palma ja no es parla català» és pura peresa per no ser marcats com a rars. On hem arribat?! Hi ha qui considera que parlar mallorquí a Mallorca és rar, com ser negre a Àfrica o als Estats Units. A quin grau d’indignitat hem arribat!
(Miquel Piris, Bellpuig, 1086, Artà, 7 X ’22)
Pis d’estudiants
Aquest és el títol d’una nova secció que inclou aquest quinzenal. Es tracta d’una serie de comentaris d’algun estudiant -al·lota o jove- fa sobre la seva vida, generalment fora Mallorca. En aquesta ocasió comenten sobre «La meva experiència; el pis; organització i menjar; conflictes; festes al pis… ; i manies i anècdotes». Acaben demanant de quin altre pis obririen la porta, en relació a quina persona voldrien trobar a la mateixa secció. Entretenguda i amatent.
(Bellpuig, 1086, Artà, 7 X)
Beca talaiòtica
El jove solleric Carles Martínez (Sóller, 1998) ha aconseguit arribar a la fase final del certamen cultural Beca Talaiòtica 2022 amb el projecte de recerca ‘L’anamnesi de la mar’. Es tracta d’un estudi realitzat juntament amb un altre jove mallorquí, Manel Garrido, i que cerca la relació entre els pobles pretalaiòtics, els pobles de la mar i la llegenda de l’Atlàntida.
Sobre aquest projecte ens explica: «La proposta titulada ‘L’anamnesi del mar’ és fruit d’uns quants mesos d’investigació, estudi i recopilació d’informació científica, mitològica i fins i tot esotèrica. Amb aquest projecte volem donar a conèixer una possible relació entre els pobles pretalaiòtics, els pobles de la mar i la llegenda de l’Atlàntida. Oferirem una reflexió entorn a la possible relació d’aquests tres grans misteris de l’Edat del Bronze.
Segons la llegenda de l’Atlàntida, aquesta fou una civilització que va dominar part d’Europa i el Mediterrani. La seva capital estava situada e algun indret de l’oceà Atlàntic, proper a l’estret de Gibraltar. Si la seva política d’expansió va dominar tantes zones com la història diu, els jaciments talaiòtics de Menorca podrien ser petites colònies d’aquesta civilització?
Investigar aquestes qüestions tan llegendàries respon a una actitud romàntica i pot conduir a altres descobriments igual d’interessants que poden ser molt profitosos. Al cap i a la fi, una de les grans motivacions que ens porta a donar a conèixer aquesta possible teoria alternativa és que, dins tot misteri o llegenda, sempre hi pot haver un petit reducte de veritat».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1743, Sóller, 30 IX)
Espècies autòctones
«El centre cinegètic de Mallorca s’ubicarà a les cases de la Mola, a Son Macià. És una finca de 70 hectàrees que es destinarà a acollir pràctiques cinegètiques i projectes tant de recerca com de conservació d’espècies autòctones. També s’hi duran a terme activitats de formació amb l’objectiu de ‘donar a conèixer elements que són propis de la fora vila de Mallorca lligats a la gestió cinegètica’ (…)
Tenint en compte el caire formatiu que tendrà el centre cinegètic, s’habilitaran sales de fer formació. Alla s’hi explicaran quins són els animals que hi ha a Mallorca i quins són els elements etnològics.
La recuperació d’espècies autòctones serà una de les activitats centrals que es desenvoluparan a la Mola. D’entre totes, però, destaca la recuperació del conill (…) També, entre altres, ensenyaran a fer censos de tords o tórteres (…)»
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 960, Manacor, 7 X)
Viure a pler
«Un dia d’aquests me va cridar l’atenció una xerrada que m’enviaren pel mòbil, s’una psicòloga que predicava tota convençuda cinc consells que, al seu parer, va de primera per passar gust de viure i per tenir una bona salut (…)
El primer consell és l’amor propi (…) Hem d’aprendre d’apreciar la nostra part bona i hem de creure que tenim dret a estar bé.
El segon és el del ‘8×3’ que, segons la psicòloga, vol dir treure del profit del temps. I com? Al seu dir, posant el pensament ‘aquí i ara’, que vol dir que centrem l’atenció en el redol que tenim devora i en el moment que vivim. De deu vegades nou, així no veim desastres que ens enrevoltin. El capet només pateix quan remolcam el passat o passam ànsia del futur. I diu que l’ideal és mirar de dormir 8 hores seguides; llavors fer-ne 8 de feina seguida, sense badar, ben concentrats, mirant de posar-hi els cinc sentits i de tenir-hi gust, i no mirant el mòbil cada punt; i llavors tenir 8 hores per estar tranquils, 8 hores que les hem d’agafar com un premi per estar amb els al·lots, amb l’home o amb la dona, amb els pares o amb els padrins, o amb els amics (…)
El tercer és triar bé les paraules. Segons aquella psicòloga, resulta que el cervell humà se fica dedins lo que volen dir les paraules que feim servir i això afecta la salut del cos (…) Si un tria paraules bones, positives, amables, alegres, si un cerca el caire bo de les coses, viu dins una pau que li rebota en salut al cos.
El quart és triar bé els pensaments. Si controlam els nostres pensaments, si comandam quins volem que facin la ballaruga per dins el cervell i quins no hi tenen cap feina, arriba que canviam per bé les coses feim i la manera com les feim. I això, a la llarga, ens du un bon resultat darrere l’altre.
I el consell que fa cinc és el de les bones emocions, que vol dir estimar,, ajudar, donar gràcies, perdonar (…)
Resulta, segons aquella psicòloga, que els qui aconsegueixen viure dins aquestes bones sensacions, en general no tenen cap mal ni un. I jo no som cap metge ni a prop fer-hi, però la crec ben bé».
(Jordi Caldentey, Manacor Comarcal, 1887, 15 X)
«Jo llegesc premsa forana»
Aquest és el títol de la campanya que ha d’inundar les xarxes socials i que fou presentada, juntament amb tot el material de marxandatge, a la trobada de l’Associació de Premsa Forana, celebrada el passat octubre a la seu de l’entitat, a Sant Joan.
El lema de la campanya vol reivindicar l’orgull de ser i llegir revistes de la part forana. El disseny dels adhesius, bosses i xarxes socials s’ha encomanat a l’empresa mallorquina Melicotó.
Per tal de difondre la nostra tasca a fires, festes, mercats i a qualsevol indret, s’han dissenyat bosses i adhesius, a més de bolígrafs i penjolls, amb intenció de donar a conèixer la nostra entitat i les publicacions. També es distribuiran els dissenys per les xarxes socials per contribuir a la lectura de les nostres publicacions i es demana a les revistes que l’emprin i fomentin la campanya a les seves publicacions i xarxes socials amb l’etiqueta ‘#jollegescpremsaforana».
(APFM, Coanegra, 423, X ’22)
