Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 934)
Maria-Antònia Oliver
D’un «Cent per Cent» que va arribar fora de temps, recuperam algunes ratlles del text intitulat «Se’n va la gran dama de les lletres catalanes» dedicat a la trista nova del traspàs de la novel·lista Maria Antònia Oliver.
«Maria Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) va morir el 10 de febrer a l’edat de 75 anys. Oliver, membre de la generació dels 70 va ser una de les grans dinamitzadores de la narrativa catalana d’aquells anys (…)
Activista impenitent i convençuda, Oliver va dedicar la seva vida a les lletres i a l’escriptura, però no va deixar mai de banda el compromís (…)»
(Antoni Riera, Cent per Cent, 931)
Balls Populars
Tant Editorial com Tema central estan dedicats al 8M i, per tant, a la reivindicació de visibilització de la dona. Però l’Editorial, molt en concret, també planteja -i no és la primera vegada- el fet que les dones no participin en determinades ballades populars, com pugui ser la dels dimonis de Manacor. En paraules seves «el cas és que passen els anys i a la colla de dimonis no hi balla cap dona». Una fita més per assolir…
(Cent per Cent, 934)
Patriarcat
Antònia Matamalas (Manacor, 1945) vivia a Madrid. Des de que està jubilada tornà a Manacor i «han estat desset anys de lluita, de militància i de compromís amb la causa feminista». Ella comenta el fet del ball dels dimonis, auspiciat pel Patronat de Sant Antoni, i les dones: «Això és patriarcat pur i dur. Les tradicions s’han d’anar adaptant al temps actual. Si no fos així, encara faríem el foc amb les dues pedres. No pot ser que [l’Ajuntament] hi continui posant doblers: hi ha una llei, i s’ha de respectar».
(Antoni Riera, Cent per Cent, 934)
Feminisme
Encara Antònia Matamalas explicita les accions de la seva lluita, en base que el feminisme li ha donat tot: «Sí. Jo he pogut fer feina, he pogut estudiar, he pogut viure la meva sexualitat… tot això ha estat gràcies al feminisme. He fet molta de feina… No et pots imaginar quantes dones he hagut d’acompanyar aquí o allà. La lluita pels mètodes anticonceptius, perquè ens poguéssim separar, per poder avortar…
El feminisme fa tota la societat millor. Jo som feliç amb la meva parella perquè tenim un projecte d’igualtat. I ara també hi ha molta de feina per fer amb les cures, perquè no pot ser que totes les cures recaiguin en la família i en les dones. També em preocupa la dona i la vellesa, i l’afectació que pugui tenir l’edatisme. Cada dona és diferent, i a partir d’una certa edat, ens tracten com si totes fóssim iguals. I no és així».
(Antoni Riera, Cent per Cent, 934)
Dimònies
Les dimònies que cada any treu a ballar l’Assemblea Antipàtriarcal de Manacor han rebut un dels reconeixements que l’Institut Balear de la Dona entrega coincidint amb les activitats commemoratives del 8 de març «per la seva tasca en favor de la igualtat a les festes».
Marta Servera, integrant de l’Assemblea Antipatriarcal reclama: «Volem dones a totes les festes on encara no tenim els mateixos drets. Perquè es tracta de drets, no de capricis! I estam cansades d’esperar per caprici de qui no vol amollar privilegis».
(Joan Sitges, Cent per Cent, 934, Manacor, 11 III ’22)
