Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
És un dels setmanaris manacorins, municipi que compta amb el major nombre de capçaleres de premsa de Mallorca, 4 o 5. Recentment ha celebrat el centenari. Va començar com a «Manacor» el maig de 1921, i va viure diverses etapes. Els anys quaranta va adoptar el nom «Arriba» que durà fins al 1968, moment que tornà al nom de la capçalera inicial. A partir de 1980 va agafar l’actual nom i si durant uns anys en va ser director Antoni Tugores, conegut actualment com a historiador i estudiós de la gastronomia, actualment ho és Gabriel Veny Matamalas des del 1986.
Es tracta d’una revista d’informació general del terme de Manacor i comarca que obre paginació amb la secció «Sin rodeos», signada pel mateix director. Ell mateix cuida d’una secció intitulada «Sa nostra gent» en la qual comenta diversos temes i sol fer una crònica del cafetet que ha compartit amb un o varis convidats parlant d’alguna cosa que els caracteritza. Altres seccions són «Madò Bledera», en forma de diàlegs sobre crítiques i temes d’actualitat. Salvador Vidal ens acosta a les novetats felanitxeres a través d'»Una volteta per Felanitx». La pintora Ana Mascaró fa el seu repàs personal pel món de l’actualitat i la política amb el seu «Desde mi punto de vista». La secció «Hemeroteca de Manacor» repassa i recupera antics articles de la revista «Manacor»; l’esmentat Antoni Tugores ens ofereix «Cuina del temps. Cuina d’un temps» i Sebastià Sureda del «Cristo Centro», església Evangèlica, escriu «Palabras de vida». El record a les persones que ens han deixat recentment es diu «Al cel els vegem» i va acompanyat de les respectives fotografies. Endemés trobam entrevistes, reportatges, cartes al director,sdiversos articles d’opinió, esports, horòscop, agenda i un espai d’anuncis gratuïts de particular a particular.
Documental sobre els Cossiers
Intitulat «40 anys dels Cossiers de Manacor» i realitzat per Joan Galmés. Conta la història d’aquest grup -«complicada i difícil» segons Josep Lluís Amer, autor de l’article- que «després de superar anys convulsos, aconseguiren recomposar-se i assolir una plenitud que balla avui entre la cultura popular i la tradició viva canviant».
Llibre sobre les Benedictines
Se va presentar al monestir de la Santa Família de Manacor, únic lloc de les Balears on hi ha monges benedictines, hereves d’una congregació femenina que rebia el nom de «ses Corioses». El llibre que conta la seva història ha estat preparat per Coloma Boada, del monestir de Sant Benet, l’arxivera Irene Brugués de l’ACUB i investigadors com Pere Fullana. Per a Josep Lluís Amer, autor de la informació, «ses Corioses… seguiran vives en la veu d’un llibre que guarda delicadament la història, la implicació i la vida de la Congregació».
Línia d’ajuts a les empreses
Un acord entre la conselleria de Presidència del Govern Balear, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Manacor permetrà que les empreses d’aquest municipi que ja estassin d’alta el 2020 puguin rebre unes subvencions «destinades a pal·liar els greus perjudicis derivats de la pandèmia provocada per la Covid-19». Antoni Sureda P. explica que les línies d’ajut oscil·len entre 1.000 i 2.000 euros, segons si el centre de treball o establiment és de restauració o no, i està ubicat a l’interior del municipi -excloent les botigues de queviures i el sector de la construcció- o a la costa. El total dels ajuts s’acosta al milió seixanta mil euros.
Classes particulars
Un reportatge de Bernat Nadal parla dels problemes que la pandèmia ha provocat en les persones que es dediquen a fer classes de repàs. Durant molt mesos no han pogut tenir relació amb els seus alumnes, però al final han canviat el sistema i, en general, fan classes a través de l’ordinador, «on line». Segons comenten «això dona un gran resultat i un marge de llibertat i comoditat».
Menjar saludable
L’establiment recentment obert rep el nom de «Healty Hunters» i l’ha posat en marxa un grup de joves emprenedors manacorins. El local és especialista en «bowls» i amanides. Es tracta de triar una base (arròs, pasta, quinoa, mezclum o espinacs), afegir-hi alguna de les salses que s’ofereixen i completar-ho amb una proteïna (salmó, tonyina vermella o amb oli, pollastre, o tofu). Endemés hi podem trobar «quesadillas», «burritos» i tot tipus d’entrepans, a més de tortades dolces i «l’açai, una fruita brasilenya que es serveix gelada i que està creant sensació». Aquestes lectures deixen bon gust de boca…
(Manacor Comarcal, 1816, 5 VI ’21)
