Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Fent Carrerany, i d’altres)
Roges
El dissabte dels Reis, coincidint amb el dia que l’any 1937 Aurora Picornell i les Roges del Molinar varen ser assassinades al cementeri de Son Coletes de Manacor, l’Associació Memòria de Mallorca va presentar al jutjat de guàrdia de Manacor una denúncia per crims de lesa humanitat per aquest quíntuple assassinat. Les cinc dones militaven al Partit Comunista i la seva mort va tenir lloc en el context de la repressió franquista a Mallorca durant la guerra civil i els anys immediatament posteriors.
La denúncia ha estat acompanyada «dels informes forenses i arqueològics realitzats després de l’exhumació de les restes de les cinc dones. Són evidències de les greus violacions contra els drets humans que es varen cometre contra aquestes cinc dones» segons explica la presidenta de l’associació Memòria de Mallorca, M.Antònia Oliver.
«El que es pretén amb aquesta denúncia és demostrar que abans de l’assassinat hi va haver tortures, el resultat podria arribar a ser la declaració nu·la de la sentència que les condemnà a mort i a més una responsabilitat pecuniària a l’estat, tot i que per això farien falta més plets» indica l’advocada i directora d’IBDona, Maria Duran.
Totes les anteriors denúncies com aquesta han estat arxivades.
(Antoni Riera, Cent per Cent, 974, Manacor, 12 I ’23)
Modernisme
Sóller rebrà una partida que rondarà 400.000 euros per dur a terme un projecte novedós dedicat a la sostenibilitat turística que tendrà com a principal objectiu divulgar el ric patrimoni modernista que hi ha al municipi, en especial als visitants.
Així ho va donar a conèixer la regidora de Desenvolupament Local, Catalina Pomar (PP), que va explicar que el projecte presentat per Sóller serà finançat a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que s’abasteix dels fons europeus Next Generation, de que ha destacat que «és el tercer que rep Sóller en poc temps (…)
El projecte contempla crear una oficina turística virtual, tòtems digitals sobre el modernisme, una aplicació per a dispositius mòbils, codis QR que serviran per donar informació sobre el patrimoni ‘d’art nouveau’ solleric i crear una marca a partir de tot el llegat d’aquest estil arquitectònic de principis del segle XX.
(Joan Mora, Sa Veu, 1758, Sóller, 13 I)
Autonomia
Una de les veus més autoritzades per parlar de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el solleric Bartomeu Colom i Pastor, acaba de publicar el nou llibre titulat «Què hem de fer amb l’autonomia? Balanç crític (1983-2023)» gràcies al segell d’Edicions Documenta Balear.
El títol, precisament, resumeix molt bé el contingut d’aquesta nova obra, la darrera d’una llarga llista de més de deu treballs dedicats a l’Estatut. Al llarg d’una quinzena de capítols, el jurista solleric passa revista al que ell considera que són les principals deficiències del desenvolupament de l’autonomia balear, que precisament enguany assoleix els 40 anys d’existència.
Per a Bartomeu Colom, els habitants d’aquest arxipèlag no s’han acabat de creure que estan dotats d’un Estatut i no l’han desenvolupat suficientment. Ho han fet, segons explica, a causa d’una escassa consciència nacional, per una baixa estima, per no creure en les potencialitats d’aquesta eina, amb docilitat i també amb poc pes demogràfic dins el conjunt del país (…)
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1758, Sóller, 13 I)
Orígen del Modernisme solleric
Antònia Maria Miró Crespí (Sóller, 1984) és llicenciada en Història de l’Art i coordinadora del museu de can Prunera.
En una conferència que dedicà al Modernisme a Sóller, comentà d’haver tengut sempre fins ara la sensació que es parlava del Modernisme a Sóller com si hagués aparegut ‘com un bolet’. Pèro creu que s’ha de tenir clar que el Modernisme a Sóller és molt diferent de com arriba, per exemple, a Catalunya, on hi hagué un ressorgiment de la Renaixença. Aquest fet va fer que la burgesia adoptés aquest corrent europeu. A Mallorca, aquesta renaixença va ser molt de passada, perquè les circumstàncies econòmiques. Aquí vàrem tenir una crisi molt més llarga. Per tant, el Modernisme ens arriba perquè nosaltres l’anam a cercar. És a dir, els sollerics emigren a les bandes modernistes per excel·lència, que són França i Bèlgica, i allà feren un negoci. Eren pagesos que varen anar a cercar-se la vida perquè aquí s’havien quedat aquí s’havien quedat sense res a causa de la forta crisi patida.
Esdevindran burgesos posteriorment pel fet d’haver tengut aquest negoci i serà aquí quan tornin a Sóller, on construiran aquestes grans cases com can Prunera o can Cremat de la Gran Via.
(Paco Grancha, Sóller, 7082, 20 I)
Lluna i Música
«He preparat una llista d’obres que fan referència o evoquen el nostre peculiar satèl·lit.
Per ordre cronològic començaria per l’austríac Franz Joseph Haydn i la seva òpera ‘El món de la Lluna’. Amb aquesta obra ‘queden inaugurats’ els viatges a la lluna (…) S’estrenà l’any 1777.
Beethoven -alumne durant algun temps de Haydn- composà la sonata núm 14 per a piano en do menor ‘Quasi una fantasia’ posteriorment titulada ‘Clar de Lluna’. Conjuntament amb la de Debussy, ambdues són les més famoses i les que la gent sol recordar. La sonata fou composada el 1801 (…)
A l’òpera burlesca en dos actes titulada ‘Les excursions del senyor Boucek’, el compositor txec Leos Janacek ens proposa un viatge a la lluna amb coet (mig segle abans de l’esdeveniment)(…) Molt poc representada, s’estrenà a Praga l’any 1920.
Ara ve la (possiblement) més hermosa i coneguda (amb permís de la sonata de Beethoven): el ‘Clar de Lluna’ de Claude Debussy. Estic segur que moltes vegades l’heu escoltada al cinema o a la televisió, normalment com a música ambiental, per exemple, durant la pel·lícula, a un piano bar o restaurant; algunes vegades orquestrada, com en el cas de la pel·lícula ‘Oceans Eleven’, en una famosa escena en la qual els protagonistes contemplen un casino, de vespre. Pertany a l’obra per a piano titulada ‘Suite Bergamasque’ i inspirada en un poema de Paul Verlaine del mateix títol. També faríeu bé d’escoltar alguna versió amb arpa, per exemple la de Xavier de Maistre, pura màgia!
A l’obra expressionista i atonal ‘Pierrot lunaire’ d’Arnold Schoenberg -vienès i ‘destroyer’ del sistema tonal- també surt la lluna (no tant explícitament com a la resta d’aquesta selecció). Sens dubte és dificultosa d’escoltar i requereix cert bagatge musical, però és molt interessant(…) La composició està basada en 21 poemes del francès Albert Giraud, traduïts a l’alemany. Ens presenta el personatge italià Pierrot, totalment desquiciat, llunàtic. Es toquen temes com l’amor, sexe, religió, violència, crim i blasfèmia. Va ser estrenada el 1912.
I acabarem amb Carl Orff, el compositor de la famosa cantata ‘Carmina Burana’; creador d’una petita òpera (‘un petit teatre del món’, segons l’autor) anomenada ‘La Lluna’ (Der Mond). Basada en un conte dels germans Grimm i escoltada per primera vegada a Baviera l’any 1938″.
(Jeroni Rullan, Sóller, 7082, 20 I)
Genealogia
La fundació mormona Family Search i l’Ajuntament de Sóller han arribat a un acord perquè aquesta entitat sense ànim de lucre dedicada a la investigació genealògica escanegi un nou lot de documents històrics a l’arxiu municipal que després romandran oberts a la ciutadania. Aquesta fundació ja va escanejar en el 2022 nombrosos documents, especialment padrons i censos.
El conveni aprovat estipula que els documents d’interès genealògic que es digitalitzaran seran: els registres de cèdules de veinatge de 1854, els consentiments de pares per emigrar del període comprès entre 1871 i 1914, les cèdules personals dels sollerics d’entre 1897 i 1926, les altes i baixes del padró d’habitants del període entre 1920 i 1949, el padró d’habitants complet que abasta del 1921 al 1949, així com el cens electoral d’aquest mateix període.
El material digitalitzat passarà a formar part del fons documental de la fundació Family Search i de l’Ajuntament. La fundació, amb seu als Estats Units, es dedica a digitalitzar material d’arxius de tot el món en la seva labor d’ajudar a crear arbres genealògics.
(Joan Mora, Sa Veu, 1759, Sóller, 20 I)
Llegendes manacorines
Organitzat per l’OCB Manacor, es va presentar la reedició del llibre ‘Llegendes manacorines’ de Rafel Ferrer Massanet (1929-2006). A l’acte hi varen intervenir Maria Magdalena Gelabert i Tomeu Matamales. També parlaren el prologuista del llibre, Josep Ramon Santiago, l’editor Tomeu Canyelles, de la Nova Editorial Moll, la presidenta de l’OCB de Manacor, Margalida Fuster, i Antoni Ferrer, fill de Rafel Ferrer Massanet.
‘Llegendes manacorines’ data de 1982 i consta de deu narracions tretes de la memòria popular i l’imaginari col·lectiu. Relats orals o escrits que han passat de generació en generació i que Ferrer Massanet va transcriure amb l’objectiu de terure-les de l’oblit i donar-lis una nova vida.
Amb motiu del 40 aniversari de la seva primera edició, la Nova Editorial Moll ha reeditat l’obra de Rafel Ferrer Massanet, incloent-hi també el ‘Triptic famós de curanderos manacorins’ que data de 1988.
Ferrer Massanet va deixar una extensa producció amb més de mig centenar de llibres, entre narrativa en les seves diferents modalitats (novel·la, contes, relats curts, etc.) i treballs d’investigació històrica i periodística (…) Juntament amb mossèn Baltasar Pinya fou cofundador de la revista ‘Perlas y Cuevas’, que va dirigir fins a la seva jubilació.
(Manacor Comarcal, 1901, 21 I)
Rondalles galàctiques
La Institució Francesc de Borja Moll, hereva de la tasca d’Antoni Maria Alcover i el mateix Moll, i la Nova Editorial Moll, s’han adherit a la iniciativa del projecte Es Nostro Cel amb l’objectiu que l’estel WASP-166 i l’exoplaneta WASP-166b rebin els noms de Filet d’Or i Catalineta, personatges principals de la rondalla mallorquina ‘Na Filet d’Or'(…)
La Institució Moll ha demanat al Consell de Mallorca la declaració de les Rondalles com a patrimoni cultural immaterial (…)
La proposta galàctica va partir d’alumnes del centre d’ensenyament Bisbe Verger, a Santanyí i ha estat ratificada per un comitè d’investigadors i avalada per la Universitat de les Illes Balears (UIB), per a la seva presentació a la convocatòria NameExoWorlds 2022 de la Unió Astronòmica Internacional.
(Manacor Comarcal, 1901, 21 I)
Canvi de veïnatge
(…)»Ja no reconeixem els nostres veïnats, com els veïnats de sempre. Les cares són noves, el reconeixement immediat ja no hi és. Hi ha nouvinguts que s’han instal·lat al poble, que ja fan vida col·lectiva i que els trobam a les botigues, a l’apotecaria, als cafès, passejant pel carrer. Molts d’ells són originaris d’altres contrades i duen el seu bagatge cultural, lingüístic, de costums… que no sempre són coincidents amb els nostres. Cap problema! Si ells han decidit compartir el seu dia a dia amb nosaltres, benvinguts siguin. Sempre hem estat una comunitat acollidora, solidària, perquè no fa tant de temps érem nosaltres, els nostres avantpassats, els qui cercàvem millorar o canviar la seva vida per altres contrades, algunes d’elles molt llunyanes i amb llengua i costums diferents. El respecte, la tolerància, són els valors que han de presidir aquesta nova relació. I ells han de poder assimilar, han de tenir la possibilitat de conèixer els nostres codis de funcionament col·lectiu: la llengua, els costums, els valors que ens han fet arribar fins aquí, i ser la col·lectivitat humana que som. Tots som, hem de ser,, protagonistes d’aquests punts de trobada. Des de les institucions públiques més properes (des de l’Ajuntament, per començar), de de l’associacionisme (si una cosa destaca al nostre poble, és la força de les associacions), des de la particularitat, hem de fer un esforç per permetre aquesta integració sense renunciar a allò que ens fa ser qui som i fruit d’una història que ens ha duit fins aquí. I els ho hem de saber fer entendre, cam la forma de respecte més elemental. No podem tenir dues col·lectivitats (o més i tot), girant-se d’esquena, ignorant-se. Tots podem aprendre de tots»(…)
(Editorial, Fent Carrerany, 437, Maria de la Salut, I ’23)
