Biel Massot i Muntaner.-
Miquel Àngel Duran Mas (*), «Miki» Duran (Pòrtol, 1990) es dedica al món del cinema. Consegüentment, el TEMPS LLIURE de què disposa el dedica sempre a reciclar-se en el seu tema.
Les activitats de LLEURE que més l’atreuen són el motociclisme, el cinema, la intel·ligència artificial i els viatges.
Quan parlam de la seva ADMIRACIÓ per algú, diu ràpidament que el que més l’ha influït i potser li ha fet estudiar cinema és Stanley Kubrick.
Pel demés creu que avui no hi ha referents universals, en canvi n’hi ha d’específics, segons especialitats, com per exemple en Rafel Nadal ho podria ser de l’esport.
Un dels seus FILMS preferits és «Atrapame, si puedes». La troba una pel·lícula rodona perquè toca moltes emocions, una espècie de comedia que té el seu punt dramàtic i el punt tràgic al final.
Si pogués triar algun LLOC per néixer, per viure, per gaudir la seva elecció seria: per néixer, Marratxí, troba que és un lloc molt bo; per viure, seria Puntiró; per gaudir, li va agradar molt Amsterdam.
Com a ACTIVITAT ARTÍSTICA li atreu la Música. Li agrada escoltar, però no ho practica; de petit anava a piano, però no li agradava. Actualment escolta de tot, per bé que li agrada molt la música del cinema, les bandes sonores en general. Entre els compositors destaca John Barry. I com a grup es decanta per The White Stripes.
Si s’haguès de quedar amb alguna PERSONA no dubta que seria amb la seva dona, que és la persona per la qual té més apreci. Llavors també esmenta la seva família, ‘obviament’, precisa.
Quant al seu plat de CUINA són els canelons, sobre tot els fets per la seva padrina.
Pel que fa a LECTURES, es decanta per l’escriptor Pere Ferrer, per la part d’investigació. Li agraden les autobiografies… però també li interessa la ficció, com per exemple, la tríada del grup anomenat Carmen Mola.
El VIATGE que tornaria fer seria anar a Bali, que va ser el viatge de noces, just sortint de la pandèmia.
Demanat per les seves VIRTUTS confessa: Fer feina en equip, saber liderar projectes.
Quant a DEFECTES creu que, un poc, és la poca paciència, a vegades. I també la impuntualitat; se pot aixecar prest per anar a un lloc i, al darrer moment es despista amb qualsevol cosa i arriba tard.
Se DEFINIRIA com un al·lot curiós amb interessos artístics.
Per esmentar alguna EXPERIÈNCIA repetiria tot el procés que han fet fins ara per participar als Premis Goya… conèixer gent, promocions, festivals… tot això li ha agradat.
Li agradaria esborrar del RECORD la part de la pandèmia… el fet d’estar tancat, i quasi un any que vàrem perdre.
La seva gran IL·LUSIÓ és arribar a fer una pel·lícula, un llargmetratge… Té clar que es necessiten recursos econòmics, recolzament institucional i tenir una bona història que contar.
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són la lleialtat, el compromís, la generositat, i l’amistat.
A les persones que l’envolten els DEMANA el mateix ordre de valors: que siguin lleials i nobles, que diguin les coses com són.
El seu partit polític IDEAL seria aquell que si arribàs al poder estigués format per persones que han desenvolupat un càrrec dins aquell àmbit… i que per arribar a president haguessin de fer unes oposicions i estudis. Considera que així no hi hauria problemes, com fan els professors, per exemple.
Veu la NATURA invadida per la civilització… no sap bé com dir-ho, però la natura de cada vegada es queda sense recursos…
Li agradaria ENTREVISTAR Rodrigo Sorogoyen, director de cine espanyol… entre d’altres coses li demanaria si li ha agradat la pel·lícula feta pel mateix Miki.
D’entre les persones que li agradarien per continuar la CADENA de ‘Dinarets amb Personatge’ en la propera ocasió comptarem amb Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura i Esports del Govern de la CAIB.
Les PREGUNTES que té per a ell, són:
Si no et dedicassis a la política, què t’agradaria fer?
Creus que és suficient el recolzament que es dóna a la Cultura a Espanya?
Com milloraries els audiovisuals a Balears?
Per la seva part, ha RESPOST així a les preguntes que li va fer el batle Jaume Llompart:
D’on te va venir, això del cinema?
«Me va venir de petit, que els meus pares em duien al cinema. I a l’Institut de Marratxí em varen fer fer un curt en anglès, que em va motivar molt… i a partir d’aquí…»
Realment el cinema és la ‘Setena Art’?
«Això diuen… particularment, pens que ho reuneix tot».
Quin és el teu pròxim projecte?
«Un curt intitulat ‘La inocencia’, que faré el proper mes d’abril aquí, a Mallorca. És una espècie de ‘real movie’, amb guió bàsicament meu, un ‘film de carretera’. El problema és que a la serra de Tramuntana està prohibit rodar i, de moment, no hi podrem rodar».
Si voleu veure aquest mateix qüestionari amb els corresponents enllaços directes, anau a:https://www.marratxipedia.com/aproximacio-a-02-miki-duran-cineasta/
(*) Vegeu el seu perfil a Marratxipèdia: https://www.marratxipedia.com/duran-mas-miquel-angel-miki-duran/
DINARET AMB… Miki Duran
M.D.R.
Ens reunim el primer dia de fred d’aquest hivern, entorn a una taula, l’excusa
és el dinar, important sempre, però en realitat és sols això, l’excusa. No tots ens
coneixem i és curiós, ni es nota.
Un grapadet de persones amb molt poc en comú, així a simple vista. Ni l’edat,
ni el parentiu ni, tal vegada, les inquietuds més bàsiques i, malgrat tot, resulta
una reunió interessant, agradable i moltes estones profitosa.
Amb els audiovisuals com a tema principal, no debades en Miki és l’estrella
de la trobada. Contesta amablement a totes les qüestions que li plantejam, d’on
surt el teu interès pel tema?… pots viure d’aquesta feina?… Se’l veu tranquil i
traspua satisfacció i, no sé si és conscient, ens amaram de la seva positivitat,
per la feina feta, per la que està per venir.
Ens comparteix diferents complicacions, entrebancs i problemes, tot i que no
els transmet com a tal. Tranquil·litza que un professional jove, en un camp que
surt de la sempre malanomenada “normalitat” no parli des del pessimisme quan
parla de problemes, però és que en Miki no en té motius. Acaba de ser
nomenat per anar als “Goya” dins la seva categoria, i ha quedat a un bri de la
final. Ho celebram, de cor i amb alegria. T’espera la propera, segur Miki.
El segon convidat arriba tard, no per voluntat pròpia. Excusat totalment. Al cap
i a la fi, ha perdut més que els altres. L’arròs negre que l’esperava i que la resta
hem assaborit en plenes condicions, ja sols era tebi. Això sí, de la coca salada
“amb coses” de na Catalina, sí que n’hem fruït en igualtat de condicions.
La jornada ha de continuar. A uns ens esperen obligacions professionals, a
d’altres, familiars; a alguns, d’esbarjo i ens acomiadam desitjant-nos mútuament
salut, alegria i èxits.
Les opinions dels assistents:
“Un plaer, poder dinar amb tota aquesta gent tan genuïna i amb tant de món viscut. El dinar ha estat boníssim, però la companyia ha sigut encara millor”. (Miki D, SC)
“Una reunió de lo més agradós. M’ha encantat”. (Catalina J, SC)
Gràcies, de tot cor, per aquesta estona entre amics. Sempre és un plaer coincidir! (Carmen C, SC)
“Som persona poc favorable als dilluns, però si aquest dia és per compartir d’aquesta meravellosa manera, tant de bo cada dia fos dilluns. Moltes gràcies per la companyia i el menjar”. (Neus S, PO)
“Tot té un sentit, diuen. Segur que el sentit de ser aquí és poder gaudir”. (Maria D, Consell)
“Malgrat faci tard, sempre és un plaer compartir ‘peus davall taula’ amb bona companyia. Moltes gràcies”. (Jaume Ll, PT)
