(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.
Miquel Aguiló Pallicer(*) (Calvià 1951) reparteix el seu TEMPS LLIURE entre les diverses activitats que més l’atreuen: assajar amb el grup de pop-rock Grop’s, fer apunts, dibuixar… un poc de tot… I els caps de setmana els sol dedicar a la jardineria i al bosc… agafar pedres o troncs i fustes curioses, llegir…
Si ADMIRA algú és en el món de la Música on esmenta en Jimi Hendrix, sobretot ell, pel que li ha transmès, diu que sobretot per motius personals.
Li agrada el CINEMA clàssic, especialment els films d’Stanley Kubrick, del qual admira ‘2001, Odissea a l’espai’ i altres seves, com ‘Barry Lyndon’; el troba un cinema molt ben elaborat, amb molt bona fotografia. També destaca L’home d’Alcatraz, de Burt Lancaster.
D’altra part li interessen especialment els biopics, sobretot si es refereixen a pintors o músics.
Si hagués de triar algun LLOC per néixer, per viure i/o per gaudir triaria Mallorca per a les tres coses, sense especificar cap lloc determinat.
A tall ARTÍSTIC no pot obviar la seva activitat: Li agrada dibuixar, més que pintar o d’altres especialitats. Diu que en els seus dibuixos cerca una espècie de Nirvana, i destaca l’aspecte creatiu del dibuix.
Quant a MÚSICA se mou dins l’àmbit del rock simfònic. Li interessa sobretot l’època de Pink Floyd. Si ha de destacar algú es decanta pel contrabaixista Brian Bromberg.
I la cançó de la seva vida és «Spill the wine», per la vinculació amb la seva dona: quan l’escolta, la veu a ella…
Vist això no és sorpresiu que si s’hagués de quedar amb alguna PERSONA, aquesta seria la seva dona «i el que duu darrere», vol dir tota la família.
DE GASTRONOMIA li agrada sobretot el menjar mallorquí, en el qual destaca les sopes, la fava parada, i l’aguiat de pilotes.
No cuina, més que «petites cosetes», com truites i això, amb tot, diu que li surten prou bé.
Considera que com a ESPORT, l’exercici que fa pel camp ja és bastant considerable, perquè arriba a fer quilòmetres. Té una parcel·la a la Comuna de Bunyola per on puja i davalla sovint. A cops no es limita al seu bocí, sinó que fa llargues caminades.
D’altra part, segueix el futbol en casos molt especials, però no es considera un veritable aficionat.
Pel que fa a LECTURA, li agrada sobretot el gènere poètic. Ell mateix el practica, ja que li agrada crear poesia després d’haver fet els seus dibuixos.
Si parlam d’alguna època tria els anys 60 i principis dels 70, amb el beat i la psicodèlia… fou una època que el va marcar moltíssim, assegura.
Com a poetessa es queda amb Ana Rosetti.
Els VIATGES li agraden. Ha estat sobretot pel sud de la Mediterrània: Marroc, Tuníssia dos pics, Egipte, Turquia… També a London, que fou un viatge que li agradà especialment i en diverses ocasions a Cuba, on hi té família.
Destaca una VIRTUT seva: la paciència.
I en parlar de DEFECTES exclama «Buffff… molts».
Es DEFINEIX com a bona persona, diu que la gent confia en ell. Com a exemple, conta que a Cuba li deien «Miguel el apacible».
En parlar d’EXPERIÈNCIES comenta que la que li ha resultat més impactant caldria obviar-la, diu que val més no entrar en temes escabrosos. Però aixímateix recorda quan el dugueren a fer la ‘mili’ al Sàhara, en concret a El Aaiún. Aquella experiència, de no parlar amb la seva al·lota per telèfon durant dos mesos i el mal tracte que li varen donar.
I si hagués d’ESBORRAR alguna cosa del record, seria «això mateix… les experiències negatives amb alguna sustància».
La seva gran IL·LUSIÓ és amb la família, «seguir com estan ara; molt units» es veuen molt i comparteixen bons moments.
Els graus més elevats de la seva escala de valors també passen per la família. «Sobretot, explica, perquè això dóna a entendre que una persona està més protegida, més acompanyada…»
A les PERSONES que l’envolten les demana que el tenguin en compte, que no estigui a un costat…
El seu PARTIT polític ideal no existeix… «Cap -respon amb rotunditat- perquè en un moment ho pot parèixer, però amb el temps canvia; confies en un partit i te decepciona…»
La NATURA, a Mallorca, la veu bé; tot i que li decepcioni anar per la costa i veure el canvi que han fet molts de llocs; això li fa mal, assegura. En línies generals la veu bé en comparació amb altres llocs del món, que -troba- estan pitjor
Amb MARRATXÍ i els marratxiners hi ha tengut i hi té una relació bastant àmplia. Des de 1975 viu a sa Cabana i es considera molt integrat i es relaciona tot el possible amb tota la gent i totes les activitats d’aquest municipi.
Era col·laborador habitual de la revista Pòrtula i li va saber greu que es deixàs de fer en paper, perquè li suposava una il·lusió cada vegada que sortia.
Finalment si pogués fer una ENTREVISTA especial «possiblement seria a un historiador que em donàs a conèixer l’entorn i el passat… la geografia també m’encanta, voldria parlar amb Josep Mascaró Passarius i ja que parlam de Mascaró també amb en Mascaró Fornés, orientalista que va influir en George Harrison…» Entre d’altres coses li demanaria què el va induir a trescar pels camins de l’espiritualitat.
Si voleu veure aquest mateix qüestionari amb els corresponents enllaços directes, anau a:https://www.marratxipedia.com/aproximacio-a-03-miquel-aguilo-dibuixant-i-music/
(*) Vegeu el seu perfil actualitzat a Marratxipèdia: https://www.marratxipedia.com/aguilo-pallicer-miquel/
La crònica…
Dinaret amb… Miquel Aguiló
MDR.-
Un dia assolellat, d’hivern, però assolellat, ens acompanya en aquest encontre.
Una petita reunió de gent coneguda a diferents àmbits, en diferents moments de cada una de les vides.
Un immens plaer, és el que es traspua, de retrobar en Miquel, qui, no sé si volent o sense voler, ni sé si n’és conscient, amara l’ambient de tranquil·litat, pau i art.
Comparteix la seva darrera feina, el seu darrer dibuix, impressionant és el clam unànim, i comparteix, també, un portafoli de petites obres, precioses obras. Així, de cop, sense pensar gaire, inspiren paciència i serenor. Resulta fàcil imaginar l’artista en l’obra. Se m’acudeix que en la seva realització no existeix cap altre cosa més, un univers on sols hi cap l’artista i l’obra. És una amalgama perfecta de detalls a la recerca de la unitat. Quan la contemples, et pots perdre dins l’obra a la investigació de la teva pròpia història, més enllà de la pròpia narrativa impressa per l’autor.
El dinar continua, després del vermut, a la sala tancada. Aleshores, quan ens rep l’escalfor de la calefacció, es relaxa, encara una mica més, la tranquil·litat i pau que ja duiem.
La conversa és fluïda, s’escolten records de temps compartits, de música, de dibuix.
Varen ser temps alegres, profitosos. Les cares dels records parlen, i parlen en positiu. Es mesclen amb temes del dia, amb temes de feina i de feines actuals.
Gaudim de patés, de coca de trempó, d’aladrocs i formatge i, tot i que ja anam una
mica atapeïts, encara està per arribar: un arròs de peix de 3 forquetes.
A les postres, amb ensaïmada dels darrers dies i ensaïmada de xocolata amb taronja, del forn del Pla de na Tesa, en Miquel comença a jugar amb noltros. No tenim ni idea del que passa, sols responem a la qüestió que ens demana. És curios, ningú demana ‘per què t’he de dir un número?’, sols es deixa entreveure un punt de curiositat. Dona números, en treu, cadascú n’ha triat un i acaba amb un número guanyar, el 5. En
Miquel regala una de les seves obres. Ens deixa bocabadats, a qui més, al guanyador. No hi ha per menys.
La sobretaula, distesa i relaxant, es veu interrompuda pel clam de la més normal de les normalitats: hem de tornar al dia a dia. També ho compartim: hi ha nets i netes que ens esperen, o ens espera la feina, o alguna obligació d’allò més mundana. Ens acomiadam, però abans queda acordat que aquest encontre s’ha de repetir.
Ens veim aviat.
Les opinions dels assistents:
«Aquesta dedicatòria mereix una gesti»culació» amb cal·ligrafia i compartint amb amics amb brou i dolç amb firma i rúbrica a Pòrtol dia 11 FEBRER (Ntra Senyora de Lourdes)». (Miquel A, PI)
«Agrair aquesta trobada amb aquest dinarot, amb aquests comensals tan agradables, moltes gràcies, molta salut, molts d’anys i enhorabona d’aquest arròs». (Miquel V, PT)
«Quina bona idea. Després d’una eternitat has i m’has facilitat un retrobament. Un retrobament necessari. M’has fet recordar a través de l’amic Miquel Aguiló una època brillant i profitosa on la feina fascinant de la fotografia em va fer sentir ‘important’. Gràcies». (Tolo A, PT)
«En es febrer i amb un bon sol, un dinar molt bo i agradable amb personatges molt adequats. Salut i força per a tots». (Miquel D, Consell)
«Una molt agradable trobada a ca sa Tia». (Aina M, Selva)
«La pau i serenor es traspua. Bona reunió i molt bon dinar». (Maria D, Consell)
