Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Punt Informatiu Pollença, 633)
Nou tema musical
«Aquests dies el cantant Jaume Mas ha presentat un nou tema, una versió de la popular rapera i cantant argentina Nicki Nicole que interpreta al costat del saxofonista Miki Rotger amb qui compartí un Matí Musical al cafè bar Blau del Port de Pollença.
A mode de prèvia feren un videoclip realitzat per Foto Mago i mesclat i masteritzat per Siete cero estudio d’aquesta versió de Nicki Nicole, a càrrec de Jaume Mas i Miki Rotger que es pot veure a puntinformatiu.cat».
(Eva Cerdà, PiP, 633)
Pointer
La cussa Kika de Vecris, de Rafel Cárdenas, ha estat la guanyadora del campionat d’Europa en la modalitat ‘recerca de caça’.
En aquesta ocasió no va ser Rafel Cárdenas el conductor de Kika, sinó que va ser un altre conductor l’encarregat de donar ordres a la cussa degut al gran nombre de dies que era necessari desplaçar-se per poder participar a totes les proves.
Entre les proves de selecció i el campionat participaren més de 400 cans de nombrosos països d’Europa.
Tot i que sigui desconeguda pel gran públic, Kika de Vecris és una cussa amb un gran palmarès. L’any passat ja va guanyar la copa d’Espanya i ha estat durant dos anys proclamada la millor cussa pointer femella d’Espanya.
(Joan Martorell, PiP, 633)
Premis Pollença
L’Àrea de Normatització Lingüística de l’Ajuntament de Pollença ha convocat els Premis Pollença de Literatura 2022 amb els quals s’arriba a la tretzena edició en la modalitat de narrativa i en la dotzena en la modalitat de poesia.
Com ja és habitual, els Premis Pollença són oberts a obres originals, inèdites, de temàtica lliure i escrites en català. La llargada de les narracions s’estableix en les 150 pàgines i en la llargada habitual dels poemaris. A més a més, es demana que les obres no s’hagin presentat a cap altre concurs literari pendent de fallar.
El termini per presentar les obres acaba el 5 d’agost de 2022.
(PiP, 633)
Dijous llarder
Sis coses que, potser, no sabies:
1- El Dijous Llarder marca l’inici del carnaval o carnestoltes, i el Dimecres de Cendra, el final.
2- Durant la Quaresma no es podia menjar carn, i per això partir dels Dijous Llarder hi havia un gran consum de carn, principalment de porc. «Llarder» ve de llard, que és saïm. A molts llocs Llarder ha patit una deformació i es pronúncia ‘Jarder’. També es coneix com a Dijous Gras, que també fa referència als greixos consumits aquest dia.
3- A Mallorca el dijous abans del Dijous Llarder es celebrava el Dijous de les Comares, que són les padrines de fonts. Aquest dia les comares enviaven una tallada de xulla als compares (padrins de fonts) i els donaven confits i ametles torrades. I dos dijous abans del Dijous Llarder es celebrava el Dijous dels Compares. Aquest dia els compares enviaven una tallada de xulla a les comares i les dedicaven un ball. Aquests dijous ja no es celebren enlloc.
4- Un dels plats més típics del Dijous Llarder a Mallorca és la greixera de porc, que es fa amb la carota i els potons, amb variacions segons el poble on es fa.
5- Altres plats típics del Dijous Llarder i dels Darrers Dies son el guisat de potons de porc amb patates a Muro, la Cassola (guisat de carn de porc amb carxofes) a Santanyí, la fava pelada amb porquim, el Bullit de peus de porc i orella o cap de porc a Santa Margalida. També és típic arreu de l’illa la coca de tallades l’ensaïmada de tallades.
6- Un Dijous Llarder de fa 501 anys (el 1521) esclatà la Germania; el de 2022, Rússia ha atacat Ucraïna.
(Eva Cerdà, PiP, 633)
Tapes
Hi ha diverses històries que expliquen l’origen de les tapes. Una d’elles diu que Alfons X el Savi durant el seu regnat va tenir la idea d’acompanyar les dues copes de vi diàries que li havia prescrit el metge, amb unes bocades petites de menjar per evitar d’aquesta manera els efectes adversos de l’alcohol.
Una altra diu, en canvi, que provenen de l’any 1936, quan en els bars hi havia per costum posar una rodanxa de pernil o xoriço damunt del got o la gerra de vi per impedir que entrés brutícia en la beguda; i d’aquí la paraula ‘tapa’.
Les tapes s’han convertit no només en un simple menjar ràpid, sinó en una manera de socialitzar, tant, que ja és habitual menjar o sopar amb amics i familiars a base de tapes. Fins i tot s’ha creat el verb ‘tapear’ per a denominar aquesta forma de menjar.
(Eva Remolina-AMIC, PiP, 633)
Científiques
Maria Suau Sans és una pollencina graduada en Ciències Biomèdiques i ara estudia un Màster en control de malalties infeccioses. Aporta un seguit de consells a les futures científiques: «A les nines que ja han decidit que volen ser científiques les diria que és un món apassionant i que segueixin treballant per aconseguir els seus objectius, és dur però gratificant. També que no tinguin por de demanar consell a professors o persones que admirin, que no perdin la curiositat ni l’esperit crític. A les mares, pares i professors d’aquestes nines i les que vendran, els diria que s’esforcin per trobar referents femenins per a les nines i que expliquin les seves històries i troballes. Rosalind Franklin, Jane Goodall, Marie Curie, Magarita Salas, Rachel Carson, Kati Kariko, Judit Giró… Tot és posar-se a investigar».
(Eva Cerdà, Punt Informatiu Pollença, 633, 1 a 15 III ’22)
