Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent i d’altres)
Xeremiers
Francesc Huguet (Bunyola, 1956) és un dels fundadors de l’associació cultural Grallalsac de Xeremiers i el 2007 va publicar el llibre ‘La música dels xeremiers de Mallorca.
Li demanen què sent quan toca amb els xeremiers: «És una sensació d’identitat i pertinença a un poble. És una forma de manifestar que som vius aquí i ara. Ara bé, no sempre sentim el mateix, sinó que depèn del lloc. Per exemple, nosaltres anàrem a sonar a la presó amb la pastoral penitenciària per Sant Sebastià. Entràrem als mòduls amb els instruments i allò sí que que va ser màgia. Un altre exemple és el nostre començament d’any, que el celebram el dia dels Reis i és quan tocam ‘Joia en el món’. Abans de sortir a acompanyar els Reis, feim una xocolatada a plaça amb ensaïmades i els infants que esperen els Reis. Sóc infermer, i consider que la música és una part fonamental de la salut pel que fa a les vibracions i bones sensacions».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1741, Sóller, 16 IX ’22)
Illes i turisme
«Té sentit en unes illes que, segons es diu, vivim i depenem tots del turisme afirmar que l’illa, les illes, no sols les persones no poden aguantar més la saturació turística que s’ha viscut aquest estiu?
Record (…) haver tractat breu i casualment un senyor del món de l’hosteleria (…) que s’espaiava contant-me les bondats del turisme. És el mannà que tot l’any i, especialment a l’estiu, ens cau del cel i que no cal fer altra cosa que aplegar-lo i guardar-lo amb molta cura, la gallina d’ous d’or que s’ha de cuidar i alimentar; un regal dels déus que s’han fixat en la nostra terra per a fer d’ella un paradís (…) Vaig intentar expressar-li algun dubte sobre l’evidència, segons ell indiscutible, de les excel·lencies i bondats del turisme. Pot ser, li vaig dir, hem arribat a un punt que tanta gent se’ns fa pesada, que tant de turisme en allau ja està resultant perjudicial per a la gent d’aquí i per al territori, i que els recursos naturals, hídrics, forestals, o de convivència urbana, trànsit, ocupació massiva dels carrers i llocs més rellevants de pobles i ciutats de què disposen els nostres pobles han arribat a uns límits que pot ser qüestionin el seu dogma de com més gent millor. Record com els ulls d’aquell senyor m’escrutaven de dalt a baix amb condolença, pensant, de segur, dins el seu interior: ‘un altre il·lús que, encara, no ha entès que el que som i tenim ho devem al turisme’. Vaig sentir-me. una vegada més, estrany. No era la primera vegada que em feien sentir sol, aïllat. Aquell senyor pensava com altra gent, majoritàriament, ha pensat i pensa, que nos’han de posar pals al desenvolupament de la construcció i del turisme, ara anomenat pels polítics de torn, sostingut, i que s’ha de deixar rodar, viure i deixar viure, tot el que aporti doblers, perquè ells són l’única font de la qual brolla tot el benestar.
Desfer aquests dogmes costarà temps. Un canvi de pensament, una nova consciència de què cal reconsiderar les nostres formes de viure, topa amb la nostra localitat i el nostre municipi, amb el handicap que són considerats llocs, ENCARA, poc contaminats per la massificació (…) Són molts els aspectes sobre els quals, a pocs mesos d’unes eleccions, caldrà reflexionar».
(Joan Caldentey -Com més gent millor, mal rebenti l’illa-, Bellpuig, 1085, Artà, 23 IX)
Massificació turística
«Amb el lema Prou Turistificació, Mallorca se suma a l’estratègia ciutadana coneguda com a Collapse Tourism Day, que es farà a diferents ciutats del sud d’Europa. ‘Volem estrényer simbòlicament el Govern amb una cadena humana’, explica la portaveu del GOB, Margalida Ramis.
‘Ja no basta cridar ‘Prou Massificació!’, ara necessitam un tèntol perquè de cap a cap d’any la nostra societat està turistitzada. Això vol dir que consumim més recursos i més territori. Perdem qualitat de vida i ens fa més pobres. També veim com es mercantilitza l’espai públic i es frena el desenvolupament d’altres sectors productius que haurien d’ajudar a desinflar el pes de l’economia turística’, afegeix la responsable del GOB».
(Joan Sitges, Cent per Cent, 958, Manacor, 23 IX)
Pesta
Una de les novetats de la tardor a Alaró, presentada per l’associació Al Rum, és la publicació d’un llibre de la historiadora local Margalida A. Coll en el qual s’analitzen els efectes de la pesta de 1652 a Alaró, un dels pobles més afectats. Aquest estudi presenta de manera original les dades de la pesta del segle XVII i inclou comentaris sobre l’analogia amb la pandèmia del covid. Per exemple, destaca semblances quant a confinaments, quarentenes, denúncies entre veïns o municipis tancats. També hi hagué despeses extraordinàries per fer front a les demandes de la població i, posteriorment es produí una crisi econòmica i social per l’escassetat de recursos.
(Sa Plaça, 420, Inca i comarca, 23 IX)
Un senador menys
«Una de les grans anècdotes mig amagades de les grans gestes dels polítics d’aquestes illes per los Mandriles va ser quan pariren la Constitució. Cap d’ells va tenir la curolla de revisar el text i adonar-se de l’error en la transcripció i posar un guió on havia d’haver-hi una i (y castellana); a la gent d’Eivissa i Formentera els va volar un senador (n’havien de tenir un per illa, igual que a les Canàries, on els seus polítics sí que procuraren revisar-ho tot). Ara posar aquesta errada suposa una reforma constitucional, cosa que no es produirà i els formenterencs seguiran tenint un consell propi, com cada illa de les Canàries tenen un cabildo, però el senador seguirà sent compartit amb la Pitiüsa major. Ho sabíeu? Podeu estar ben segurs que els polítics que ho saben cap publicitat fan d’aquest fet».
(Biel Tous Santandreu, CalaMillor7, 462, Octubre ’22)
