Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 913)
Nova normalitat
Editorial i primeres planes parlen del tema de la regressió del COVID i el retorn a una certa normalitat. L’editorial es mostra esperançat: «Sembla que ja encaram la recta final d’aquesta llarga travessia de lluita contra el coronavirus». I reconeix l’esforç de la gent: «En general, durant aquest any i mig, la gent ha actuat amb responsabilitat i ha sabut respondre al que la gravetat del moment eixigia».
(Cent per Cent, 913)
Reaccions diverses
No tothom, però, ho veu d’igual manera. Com en tot, n’hi ha per a tots els gusts… Antònia Fonseca, del local d’oci nocturn ‘Es Vinil’ observa dels darrers caps de setmana: «La gent estava emocionada de poder sortir perquè la Covid ens ha llevat tot allò que ens feia gaudir de la vida (…) la gent ja està més alegre i contenta de poder sentir música i fer alguna copa sense tenir limitacions horàries».
Des del ‘Mig i Mig copes’, David Serra aquesta situació actual li preocupa ja que «he de fer coses que la gent no vol fer i és impossible… O que tanquin o que deixin obrir, però això no funciona».
Segons Guillem Fullana, de ‘Es Cúbic’ va ser una experiència molt positiva, perquè després de tants mesos de no sortir de festa, es va crear una atmosfera que el va fer «com a emocionar», ja que «tornàvem a l’ambient de què tant endarrer n’anàvem».
Segons Sion Riera -un usuari, com els demés testimonis a partir d’ara-, l’oci nocturn és «una de les maneres de socialitzar-nos i ho necessitam, perquè som animals socials».
Joan Santandreu, en canvi,opina que «la pandèmia i l’oci i les ganes de socialització hauran de conviure d’una manera o de l’altra. Tot es veurà, però un poc de precaució no fa mal!».
Joana Amer confessa que «he enyorat sortir de marxa», però també diu «no sé què passarà, a la fi tot és política i també sentit comú de cada un. El que a mi m’ha ensenyat tot això és que hem d’aprofitar els moments que tenim per estar amb la família i els amics».
Joan Duran és molt clar: «He trobat a faltar l’oci nocturn, sempre he estat molt de pasturar la nit i anar on hi ha festa! I les festes populars a ses places de cada poble són genials, esper que aviat ho puguem tornar a viure».
Guillermina Gayà considera que «l’oci nocturn i la pandèmia poden conviure perfectament, però amb unes mesures encara que siguin mínimes (…) No trob necessari que s’imposin uns horaris ja que en aquest moment de la pandèmia tot depèn molt de la responsabilitat individual».
(Cent per Cent, 913)
L’ullada psicològica
Laura Simonet es psicòloga general sanitària a Manacor i als Serveis Socials de Cala d’Or. Per a ella és beneficiosa la reobertura de l’oci nocturn: «Ens retorna, si més no, al més similar a la ‘normalitat’. De fet, l’avorriment i la frustració de no estar connectats, fa que puguin aparèixer símptomes com la desesperança, irritabilitat, por, alteracions de la son i de les menjades. Tot i que anar recuperant la nostra vida quotidiana és beneficiós, hi ha qui segueix presentant por, per la Covid no ha desaparegut. Avui mateix a consulta m’explicava un jove que va sortir de festa el passat cap de setmana i va sentir aquesta ambivalència entre el plaer i gaudi, i la por de contagiar-se».
Ho segueix explicant així: «Som éssers socials, necessitam mantenir les relacions interpersonals. Així mateix, sortir és positiu. No ens resulta positiu quedar-nos a casa tancades. L’aïllament i la soledat són considerats factors que predisposen a patir certs problemes psicològics».
En relació a la salut mental afegeix: «Tenint en compte que la major part de la població presenta certa vulnerabilitat psicològica, és difícil no sentir l’anomenada fatiga pandèmica. Llavors, tenim major predisposició a poder patir certs trastorns psicològics i a veure’ns atrapades per les ganes d’oci, fent-ne un ús desemesurat i no considerant-ne totes les conseqüències. Em preocupa el consum de substàncies tòxiques».
Finalment afegeix: «M’agradaria afegir que després d’un any marcat per la pandèmia hem vist com la salut mental ha empitjorat, amb un augment dels trastorns emocionals, especialment l’ansietat, la depressió i les taxes de suïcidi. I també s’ha vist incrementar el consum de psicofàrmacs. La salut mental està a l’ordre del dia, que la pandèmia ens serveixi per agafar-ne consciència i tenir-ne més cura de la nostra pròpia i de la resta de les persones».
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 913)
Tòfol Colom, felanitxer?
«Sembla que és imminent que puguem conèixer els resultats de les proves d’ADN que s’han fet a les restes del ‘descobridor’ d’Amèrica Cristóbal Colon. La cosa és que, segons quins siguin els resultats, podríem arribar a aclarir que el tal Cristóbal nomia realment Tòfol i que el seu llinatge, com el del recentment reconegut Joanot Colom, era Colom, i no Colón. A la collita es veurà el gra. Mentrestant, que ningú ens llevi la il·lusió que en Tòfol Colom fos estat paisà de Nadal Batle, Miquel Barceló o Miquel Bauçà, entre d’altres il·lustres felanitxers. La pregunta és, s’hauria fet de Coloms a la Sala, també? «. Molt aguts, sí senyor…
(Cent per Cent, 913)
Judo escolar
Cal assenyalar els seus beneficis: «Augmenta la seguretat en si mateix, i ajuda a fer front a moltes situacions de la vida, a més millora la coordinació, la psicomotricitat, l’agilitat, la relació entre les persones i, com no, és una molt bona manera de descarregar l’energia acumulada durant la jornada. Sense cap dubte és un gran esport per als nins i per a les nines».
(Cent per Cent, 913, 15 X ’21)
