Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Punt Informatiu Pollença i d’altres)
Oli curatiu
La Denominació d’Origen Oli de Mallorca i la Fundació Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears han signat un conveni de col·laboració mitjançant el qual el consell regulador aportarà gratuïtament l’oli d’oliva verge extra necessari per comprovar els beneficis derivats de seu consum en dones amb diagnòstic d’endometriosi.
Segons estimacions de l’Organisme Mundial de la Salut (OMS), l’endometriosi afecta el 10% de les dones i nines en edat reproductiva de tot el món. Una malaltia de caràcter crònic amb una àmplia diversitat de símptomes que dificulten el seu diagnòstic i, per tant, el seu tractament. El fet que la dieta mediterrània i, en concret la ingesta rutinària de l’oli d’oliva verge extra, tingui efectes saludables, inclosa la disminució de la prevalença de determinades malalties justifiquen una recerca específica i experimental per testar la possibilitat que entre els beneficis generals esmentats, es trobi una disminució de la simptomatologia de l’endometriosi.
Resultat d’estudis previs sobre altres malalties s’han comprovat els efectes antiinflamatoris i antioxidants de la ingesta d’oli d’oliva verge extra, l’objectiu d’ENDOMIET és el de determinar la seva efectivitat específicament en les pacients que pateixen d’endometriosi.
(E.C, Sa Veu, 1756, Sóller, 30 XII ’22)
Nova publicació
«Nou any i nova revista. Es tracta de la publicació en paper dels companys del 07500 que sortirà de manera anual i que, segons el director del mitjà, Sebastià Sansó ‘vol donar veu a persones que han significat, tenen o tendran un valor social i cultural per al municipi de Manacor’. Benvinguda, 07500, a l’aventura del paper!».
(Cent per Cent, 972, Manacor, 30 XII)
Publicació poètica
El passat 29 de desembre, organitzat per la delegació pollencina de l’Obra Cultural Balear, es presentà el poemari ‘Frontissa’, de les poetes Maria Victòria Secall i Patrícia Àlvarez.
L’acte comptà amb la intervenció de les dues autores, les quals, davant un públic no gaire nombrós, però molt interessat, desgranaren el sentit i significat de la seva obra, alhora que recitaren alguns poemes significatius i representatius del poemari.
(Punt Informatiu Pollença, 653, 1 al 15 I ’23)
Costa i Llobera
El Consell de Mallorca, a través del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, ha creat un espai web amb tot tipus d’informació de rellevància sobre el poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera. Aquest material didàctic, que s’adreça sobretot a la comunitat educativa, es troba a disposició de tothom a la pàgina web inicial de la institució insular.
El material està dividit en dotze apartats que expliquen des de la seva biografia fins al significat de la seva obra des de la perspectiva del món actual, passant per l’exaltació de la Natura per la qual s’endinsen els versos de Costa i Llobera, així com la creació del seu personatge mitològic: Nuredduna.
En la unitat didàctica es poden trobar fragments d’alguns dels poemes amb més repercussió de Costa i Llobera. Pèrò també s’inclouen alguns vídeos dels seus poemes musicats, com és el cas de ‘Lo pi de Formentor’ interpretat per Maria del Mar Bonet i Lautaro Rosas o per Clara Fiol, acompanyada de Manel Martorell. Així mateix, es poden llegir articles dels escriptors i filòlegs Gabriel de la S.T.Sampol, Maria Antònia Perelló Femenia, Sebastià Alzamora, Sebastià Perelló, Margalida Cànaves Campomar i Pere Salas-Vives, que analitzen l’obra del poeta.
(Eva Cerdà, Punt Informatiu Pollença, 653, 1 al 15 I ’23)
Dècada dels 60
Dins l’article que parla de la democràcia parlamentaria, hi ha un fragment dedicat als canvis d’aquella època: «A Mallorca, el ‘boom’ del turisme en els anys 60 va dur aparellat molts de canvis en els costums socials de l’illa. Des d’Europa arribaria un corrent alliberador, que al principi va topar clarament amb la moralitat més estricta dels illencs. Cent mil turistes visitaren Mallorca l’any 1950, i quinze anys més tard, és a dir l’any 1965, foren ja més d’un milió de turistes que ens varen visitar. La transformació docs, social, econòmica i cultural que va sofrir al societat illenca amb aquesta arribada desmesurada de turistes, fou més brusca».
(Antoni Sureda Vicens, Manacor Comarcal, 1899, 7 I ’23)
Son Peretó
El jaciment de Son Peretó comptarà amb al subvenció de l’1,5% Cultural per dur a terme el projecte de conservació i posada en valor de la basílica paleocristiana.
El projecte tècnic ha estat redactat per la tècnica municipal de Patrimoni, M.Magdalena Salas Burguera, i l’arquitecte Pedro Puche, i es durà a terme durant el 2023. La intervenció a realitzar dins la basílica contempla dues actuacions diferenciades, per una part un treball previ de reexcavació de tota la basílica i, per altra, la consolidació i conservació d’aquesta.
Pel que fa a la reexcavació, es retiraran tots els nivells superficials aportats dins la basílica durant el segle XX i s’excavaran i documentaran la majoria dels elements que encara romanen sense excavar, entre d’altres actuacions. Quant a la conservació, s’identificaran i reposaran els elements arquitectònics desplaçats del seu lloc original, es consolidaran les crestes dels murs, es condicionarà el nivell de circulació del recinte i en el cas d’aparició de restes de mosaics, es valorarà amb la direcció del projecte la seva restauració in situ o al laboratori.
(Auntament de Manacor, Manacor Comarcal, 1899, 7 I ’23)
S’Argument d’Artà
«L’Argument és el relat en glosa de les invocacions, el temps, l’anyada, les desgràcies, les festes, temes variats, el moviment de població i l’afegitó, que és el jovent, i que va de cap a cap d’any. «De campanades a campanades».
Així és com defineix Joana Aina Ginard ‘Butlera’ aquesta feina que ella fa des de l’any 2005, quan va morir son pare, i que el dia de Sant Antoni es canta a ca l’Obrer. Un document que serveix d’arxiu anual de reconeixement del poble, i que per a la pagesia, temps enrere, tenia una funció ben definida.
Joana Aina recopila tota la informació que passa al municipi d’Artà, quasi tota al cap, però també s’ajuda d’anotacions que va fent per intentar no perdre cap detall. Sempre en queda algun enlaire, i aquesta responsabilitat no tothom l’accepta. Té dret a equivocar-se, i és conscient que pot fer-ho. La perfecció no existeix i Joana Aina no la pretén. Sap, perquè així li varen ensenyar, que no hi ha marge de rectificació una vegada la impremta posa la maquinària en marxa. No hi ha ‘fe d’errata’.
El dia de Sant Antoni, la llibreta amb totes les gloses (entre 142 i 185 gloses de sis versos) surt a la venda al carrer, i ja no hi ha possibilitat de canvi. Alguna vegada li han retret que no hagi esmentat alguna que altra feta. ‘Errare humanum est’; i no sols errar és humà, sinó que decidir és difícil. Per això la feina que fa ‘na Butlera’ i les persones que li fan d’informants durant tot l’any és excepcional».
(Antoni Colomer Llobera, Bellpuig, 1091, Artà, 13 I ’23)
