Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 945,946)
«Passar amb cançons»
Antoni Riera entrevista Oriol Junqueras (Barcelona, 1969). Entre d’altres coses li demana si la dita que hi ha a Mallorca «ens passen amb cançons» és la sensació que té en negociar amb Espanya. Junqueres respon: «Aquesta pregunta neix de la confusió entre el principi de la negociació i la concreció d’aquesta negociació en una taula. Són dues coses que no s’han de confondre. El principi de negociació és irrenunciable perquè és una eina eficaç per resoldre conflictes polítics i genera consens entre la societat catalana. No hi renunciarem perquè ens obre les portes a l’acompanyament internacional. Ara bé, és evident que la concreció que hi ha actualment depèn de les dues parts i tots sabem i ho hem sabut sempre que el govern espanyol no hi posa gaire interès i més aviat arrossega els peus. Però aquest fet no farà que nosaltres renunciem a la negociació com a principi per a la resolució de conflictes. Defensar la negociació fins i tot en el cas que el govern et posi traves és bo perquè posa en evidència que el govern espanyol posa traves».
(CxC, 945)
Balena i xarxes
Un veler turístic va trobar una gran balena que no es podia moure perquè estava atrapada pr una xarxa de deriva. Després de fer altres proves, al final quatre bussejadors varen tallar la xarxa i durant aquest temps «ella pràcticament no es va immutar. Els va deixar fer la feina tranquil·lament». Una vegada completament alliberada de la xarxa, que també tenia 15 metres que li penjaven de la cua, va marxar mar endins. Una de les coses que més va impressionar les persones que hi havia al costat de la balena va ser aquest final; expliquen que quan l’havien alliberada de la xarxa varen «notar una cara d’agraïment. Várem interpretar que ens donava les gràcies».
(Cristina Bauzá, CxC, 945)
Emprenedors
Sebastià Vidal-Joan ofereix cinc idees per revitalitzar diversos sectors de la indústria mallorquina:
-Begudes carbòniques. Impulsar fàbriques amb maquinària actual, amb fórmules actuals per a les begudes, corregint l’excés de sucre que hi posaven, per exemple, i unes etiquetes i embotellatge que cridin l’atenció.
-Ovella de raça mallorquina i ovella roja mallorquina. Ara sembla que comencen a tornar comprar la llana. Fabricar flassades o l’equivalent actual, cotonades de disseny ultramodern, sabates per anar per dins la casa o pel corral, peces de roba de llana freda o prima, però nomes fent servir la llana de les nostres ovelles autòctones.
-Sabates. Encara disposam d’una mà d’obra qualificada per a fer sabates que poden fer-se amb qualsevol marca internacional coneguda, tant en les sabates de mudar, com en les botes de muntanya, com en les sabates multiformes de disseny sorprenent.
-Indústria agroalimentària. Treure profit del porc negre mallorquí. Recrear embotits que s’han perdut de l’edat mitjana ençà. Fer més experiments amb el paté sense perdre la nostra màgica textura…
(CxC, 945)
Escacs
Cristina Sureda aconsegueix, per segon any consecutiu, la medalla d’or dels Campionats de Balears sense conèixer la derrota en tot el campionat. Juntament amb ella, altres participants del club Reis i Dames han obtingut uns «fantàstics resultats» obtenint 8 medalles de les 12 possibles.
(CxC, 946)
Llengua
L’escriptora Antònia Vicens Picornell (Santanyí, 1941) ha rebut, al Teatre de Manacor, el Reconeixement de Merits d’enguany. En relació a la llengua catalana, considera: «Hi ha molta de gent de la meva generació que no sap escriure en català. En aquest sentit estam més bé, però sempre estam amenaçats. Voler matar una llengua és un assassinat. Jo la vaig conèixer mig morta i vull pensar que no morirà, sinó tot al contrari: sempre hi haurà gent jove amb consciència de país i d’identitat que l’empri i la defensi. Sense llengua, no hi ha país».
En relació als escriptors joves que destacaria del panorama actual a Mallorca, comenta: «Hi ha en Sebastià Portell, que es mou per tot el món; Jaume Pons Alorda, que és una meravella; el mateix Pau Vadell, que a més és un gran activista… I també hi ha dones que viuen a Mallorca i escriuen en català com Laia Malo o Lucia Pietrelli, que són molt potents».
(Antoni Riera, Cent per Cent, 946, Manacor, 3 VI ’22)
