Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor Comarcal, 1842,1844; Els 1841 i 1843 no han arribat)
Pensions
L’Editorial «Sin rodeos», signat com sempre pel director, Gabriel Veny, qüestiona l’augment de la bretxa entre les pensions que cobren el màxim i les que reben el mínim. Després d’haver advocat per l’augment de les mínimes, intentant reduir l’esmentada bretxa, acaba dient: «Els membres del Govern sí que es preocupen d’augmentar les seves pagues mensuals per parlar, prometre i no cumplir, mes que per treballar (…)»
(Manacor Comarcal, 1842)
De Caterina Albert a Víctor Català
Aquest és el títol del muntatge teatral sobre la biografia d’aquesta escriptora i del seu pseudònim. «La intenció de l’espectacle és explicar els motius que va tenir l’escriptora a refugiar-se en un pseudònim masculí. A finals del segle XIX no estava ben vist que una dona escrivís sobre temes durs, que denunciaven el maltractament i les violacions que patien algunes dones; per aquest motiu, Caterina Albert va decidir refugiar-se sota el nom de Víctor Català per poder escriure amb llibertat».
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1842)
Un vespre per morir-se de rialles
Títol de l’obra teatral de Pau Quina representada amb èxit a diversos indrets mallorquins: Sencelles, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera, Porto Cristo i Cala Millor, per ara.
‘Un vespre per morir-se de rialles’ és tota una experiència formada per tres obres de microteatre (d’uns 15/20 minuts de duració cada peça) que en conjunt formen part d’una obra major i interrelacionada. Concretament les tres obretes (Cendres, Arreveure i Al cel el vegem), malgrat ser independents, parlen i reflexionen, sense perdre mai la rialla i l’humor, d’una cosa tan ineludible per l’ésser humà com és la mort.
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1842)
Rellotge epigenètic
El doctor Martí Duran Ferrer, després de cinc anys de seguiment per recopilar informació, creuar dades i treure conclusions, ha aconseguit aportar a la ciència i a la societat una eina prometedora per avançar en el comportament futur de pacients amb càncers sanguinis. Aquesta eina consisteix en un rellotge epigenètic que aconsegueix saber el nombre de divisions que una cèl·lula ha acumulat en el passat, deixant una empremta en seu arbre genealògic. El mateix doctor ho explica així: «Totes les nostres cèl·lules del cos tenen el mateix ADN, compost per unes tres mil milions de lletres, que depenent com s’interpretin les nostres cèl·lules tindran una funció o una altra. La lectura d’aquest ‘gran llibre de la vida’ que desplegat formaria un llibre de més de dos metres, és tot un entramat de gens silenciats o actius degut a petites marques químiques en els gens, com la metilació. Aquestes marques químiques constitueixen l’Epigenòmica, que s’encarrega de realitzar aquesta lectura, i tot això, en el context del càncer, es troba molt desordenat».
Quant a l’aplicació en general, és esperançadora: «Les dades analitzades en el meu estudi, analitzen pacients amb càncer sanguini, les anomenades leucèmies i limfomes; però els estudis preliminars que estic realitzant posen sobre la taula aquesta qüestió i es preveu que sigui aplicable a la resta de tumors. En principi es podrà extrapolar a la resta de càncers, i a dia d’avui estem treballant en aquesta direcció».
(J.L.Amer Veny, Manacor Comarcal, 1844)
Jazz
Llorenç Barceló és un manacorí organista de Jazz. Té 33 anys i des dels 4 es dedica a la Música, que per a ell «és una forma de comunicar els meus sentiments i que combreguen amb les meves pròpies emocions i el jazz forma part de mi i de la meva vida. Me sent bastant salvatge en la forma d’expressar-me, musicalment parlant». En relació al jazz, diu: «Fa estona que el jazz ja no és un gènere musical, sinó una filosofia. El jazz és un tipùs de música els límits del qual són impossibles de definir. Hi ha molts de colors en el jazz, el tradicional, el modern, el suau, el que el fa botar, el que et relaxa i el que suposa un repte».
(Ana Mascaró, Manacor Comarcal, 1844)
Germania
A la casa de Cultura de Felanitx hi ha l’exposició «La Germania i les revoltes que la precediren» que es podrà visitar fins el dia 9 de gener de 2022. La mostra consisteix en dibuixos de Guillem Morro, porrerenc historiador afincat a MARRATXÍ des de fa anys.
(Salvador Vidal, Manacor Comarcal, 1844, 18 XII ’21)
