Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Punt Informatiu Pollença, 618)
Platja negra
Si l’any passat Pollença entrà a la llista de «Pueblos más bonitos de España», enguany les platges no només han perdut les banderes blaves, sinó que una ha merescut la «Bandera negra» d'»Ecologistas en acción».
L’informe presentat per aquesta organització marca amb el distintiu «Bandera negra» la platja d’Albercuix del Moll degut als repetits «episodis de contaminació d’origen fecal» que s’hi detecten.
L’Associació per a la Defensa del Port de Pollença, el GOB i altres entitats ja havien denunciat «l’existència d’abocaments fecals a la mar -alguns d’ells amb valors molt alts de bactèries potencialment perilloses- culpant de la situació les «avaries puntuals o el mal funcionament de la xarxa de clavegueram». Penós i perillós.
(Eva Cerdà, PiP, 618)
Damià Oliver, esperit salvatge
El músic pollencí Damià Oliver ha estrenat el seu tema «Wild Spirit: esperit salvatge», una cançó que ell mateix defineix com «un cant al mateix cor més enllà de fronteres i barreres mentals, culturals i emocionals que sent que tenia». Aquest tema, amb la col·laboració d’un trio de veus nigerianes, és fruit d’un viatge a Sud-àfrica, a on el compositor va fer una mini gira per Cape Town.
(Eva Cerdà, PiP, 618)
Nou llimones plegades
El cas no deixa de ser curiós. A una llimonera d’una finca de l’Almadrava va sortir un brot «amb la xifra record» de nou llimones en un mateix anyoc. L’amo de la finca, el pollencí Joan «Bultat» ho considera una cosa veritablement estranya. No és per a menys…
(PiP, 618)
Nova etapa musical
L’Associació de Músics de Pollença va canviar de directiva. El nou president és Jaume Cerdà, acompanyat de Bartomeu Reig com a tresorer i Pep Aspas com a secretari.
Actualment aquesta Associació compta amb 70 músics associats i 6 locals d’assaig a un antic camp de futbol, on setmanalment assagen una trentena de grups.
A part de la gestió dels locals, l’Associació té en marxa una sèrie de projectes: el cicle Música Desconfinada, els Dimarts a can Escarrinxo, l’antic camp de futbol que, endemés de lloc d’assaig, volen convertir en un centre de cultura viva. Igualment pretenen captar socis que no siguin músics i que funcionin com a mecenes dels músics de l’Associació. Finalment intentaran crear una simbiosi entre l’Associació, l’Escola de Música i la Banda.
(Joan Martorell, PiP, 618)
El contraban a Pollença
Rafel Trias Martorell, pollencí assessor laboral i autor teatral, ha publicat un treball intitutat: «El contraban i l’estraperlo de la postguerra. Pollença 1939-1965».
Aquest treball intenta desgranar, a partir dels testimonis des seus protagonistes i alguns documents inèdits que s’han pogut localitzar, com funcionaven i quina era l’estructura d’aquestes organitzacions, com actuaven els seus caps i conèixer els motius que dugueren a molts dels joves a aventurar-se en el món del comerç clandestí.
Aquesta obra suposa el número 17 de la col·lecció «Tempo» que El Gall editor dedica a l’assaig de temàtica pollencina. Té 320 planes i costa 24 euros.
(PiP, 618)
Ornitologia a lloure
El centre de Turisme Ornitològic de la Gola torna a obrir les portes. Durant juliol i agost estarà obert tots els dilluns, dimecres i divendres, de 9 a 16 h. Durant aquest horari l’ornitòloga Cristina Fiol atendrà tots els afeccionats a les aus que desitgin solucionar dubtes o simplement observar les aus del parc. De moment el CTOP romandrà obert fins a final d’any, tot i que a l’octubre canviaran els horaris.
(PiP, 618)
Causes franquistes
El Grup de Treball de la Comissió Municipal per a la Veritat, Justícia i Reparació publica el resum del contingut d’una sèrie de causes judicials contra pollencins i pollencines que varen ser jutjats pels tribunals militars entre 1936 i 1939 que es poden consultar a la Biblioteca i Arxiu Municipal de Pollença.
D’entre les 22 causes crida especialment l’atenció per la seva repercussió social i política al llarg del temps la 978/1936 per la qual es jutja a Alexandre Jaume Rosselló, detingut al Port de Pollença, i a Emili Darder, Antoni Maria Ques Ventayol i Antoni Mateu. Condemnats a mort. Quina animalada… !!!
(PiP, 618)
Feina
La secció «Anuncis breus» pot resultar un termòmetre quant a l’oferta i la demanda de la població pollencina. Davant tres ofertes concretes, hi ha més d’una quarentena de demandes. Vull pensar que també hi ha borsins de treball o agències de col·locació que fan la seva feina i ofereixen més possibilitats, perquè d’altra manera el panorama és ben fosc. Les tres demandes cerquen: un instal·lador d’aire, un rentaplants i una persona amb coneixements concrets d’informàtica. Quan a les ofertes, la majoria s’ofereix per a feines de neteja, algun jardiner, una sèrie de curadors de majors o nins, una modista, hostaleria, diversos treballs de construccio… Molts d’aquests anuncis ofereixen alhora diferents possibilitats de les esmentades. Tot un mirall social…
(PiP, 618)
Felicitació
De la secció «Fil directe», recull de missatges breus fets arribar a través del telèfon, destacam: «Un home que va assistir al pregó del Moll vol felicitar el pregoner, Alfonso Jaume, per dir als polítics que bona culpa tenen del desastre ecològic de la Badia de Pollença. Els que hi havia semblà o que no l’escoltaren o que aquelles paraules no anaven amb ells».
(PiP, 618)
Odontòleg sobre rodes
Joan Martorell entrevista el moller Alfonso Jaume, fundador de l’ONG «Dentistas sobre ruedas» que, entre d’altres coses, ha aconseguit muntar una acadèmia dental al Senegal.
Parlant de les diferències de vida entre Senegal i el Moll, el dentista solidari comenta: «Hi ha moltes diferències! Allà, per exemple, la gent és molt més sofrida. Tenen el llindar del dolor molt més elevat. Aquí, als petits, els has de subornar amb llepolies i bones paraules, mentre que allà basta dir «obre la boca». També veus més desastres, coses que realment són problemàtiques, mentre que aquí veus moltes més ‘pijadetes'».
Sobre el seu projecte de vida, es troba molt orgullós d’haver estudiat la carrera d’odontòleg. Està molt content de l’envergadura que ha agafat l’ONG, «però no s’ha d’abaixar la guàrdia. Per exemple, som molt estricte a l’hora de donar regals. Un blanc que ve a Senegal i comença a donar raspalls, camisetes, etc. no m’agrada. N’hi ha que pensen «les coses que no utilitz aquí, ho duré als negrets», idò per això més val que ho duguis a la deixalleria (…) No vull que es donin regals, perquè la nostra feina ja és el regal. Nosaltres anam a fer una cosa molt concreta. A més, roba no en necessiten allà, no van amb ‘taparrabos, «. Les coses clares…
(PiP, 618)
Prevenir la insolació
Eva Remolina dóna una sèrie de normes per evitar els cops de calor o insolacions. Cal procurar:
– Cobrir-se bé el cap amb una gorra i els ulls amb ulleres de sol.
– Evitar romandre dins d’un cotxe sense aire condicionat.
– Evitar menjar molt pesats que dificultin la digestió.
– Consumir suficients líquids.
– Evitar l’exposició solar en les hores de més sol (de 12 a 16 h).
– No realitzar exercici físic en aquestes mateixes hores.
– Evitar begudes amb cafeïna
– Vestir amb roba lleugera, preferiblement de cotó o lli.
(Punt Informatiu Pollença, 618, 16-31 VII ’21)
