Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Coanegra, 410)
La nova normalitat/moralitat
L’Editorial tracta de les lliçons que hem d’aprendre del coronavirus: Dependència del turisme mundial; els invisibles, aquells que han quedat sense recursos per subsistir; la gestió de la pandèmia per part dels polítics… Després de repassar aquests punts i d’altres colaterals relacionats acaben amb una lliçó positiva: «Hem après que es pot viure sense tanta abundància: els viatges de plaer, els creuers, els diners a balquena… no són res, i que l’important és saber viure amb poques coses i de proximitat: els amics, el redescobriment del paisatge mallorquí, passejar, apreciar el que tenim… bé valen una vida». Totalment d’acord.
(Coanegra, 410)
Poesia al Vinyet
Aquest mes ha tengut lloc aquest acte poètic organitzat per les bodegues Jaume de Puntiró que ja du algunes edicions i que enguany va retre homenatge al poeta Damià Huguet en el 75è aniversari del seu naixement i 25è de la seva mort, juntament amb l’escriptor Miquel Àngel Riera (1930-1996), que va morir el mateix any.
En l’actual edició, els rapsodes han estat de pobles amb accents ben diferenciats: Catalina Amengual, d’Alaró; Francesc Lladó, de Sóller; Miquel Puiggròs, de Sineu, i Maria Rosa Cons «que viu des de fa temps a cas Concos, Felanitx, i va saber suplir l’accent per una dicció lluïda. (…) Aquesta darrera va recitar el poema «Taverna», de Damià Huguet, amb una entonació una mica irònica que va sorprendre perquè no és la manera com se sol interpretar aquest poema. Si llegim els versos des d’una perspectiva femininista o com si l’hagués escrit una dona, i sobretot pensant en el temps que les dones estaven gairebé excloses dels cafès, el significat canvia. Perque, què feien les dones, les esposes d’aquests homes que descriu Damià Huguet, mentre ells estaven absorts en la tertúlia de la taverna? Deix la resposta a la imaginació de cadascú».
(MFS, Coanegra, 410)
«Especial» Joan Parets i Serra
Encara que l’adjectiu no aparegui explícitament, no se m’ocorre cap altre nom més adient per a un tema que ocupa 15 planes, amb 10 articles diferents, signats per Mateu Ramis, Pere Fiol i Tornila, Cil Buele, Mateu Morro Marcé, Joan Pons i el qui signa aquests Retalls. La veritat és que el bon prevere s’ho mereix, i encara més. En aquest cas no es pot dir que Joan Parets no ha estat profeta a casa seva. Li han fet el cas que pertocava.
Radiocomunicació
Joan Crespí Ferrer «Porro» és un esperit inquiet: «Radioaficionat enamorat de les telecomunicacions, estudiós de la Història [també cursa Geografia i Història de l’Art a la UNED], voluntari de protecció civil, alquimista fabricant d’herbes dolces i altres esperits i mestre d’estels». Entre d’altres coses ens explica les passes per poder ser radioaficionat i alguns avantatges: «El preu d’una emissora per emetre en alta freqüència avui en dia és relatiu. Tothom en pot tenir. S’ha de demanar una autorització a Comunicacions i s’ha de passar un examen de coneixements d’electricitat i electrònica, normativa en l’ús de telecomunicacions, seguretat i telegrafia. Llavors et donen la llicència d’operador de ràdio.
Amb un parell d’antenes i internet per establir contactes amb altres aficionats, pots penjar la teva ubicació i la teva fotografia de perfil. D’aquesta manera he fet moltes amistats. M’he connectat amb gent del Japó, per exemple, de Xile, de Sud-Àfrica, etc. Molts d’aquests contactes s’han interessat per venir a Mallorca, i els ho he facilitat amb assessorament i orientació. El mateix m’ha passat quan jo he viatjat fora de Mallorca».
(Martí Canyelles, Coanegra, 410)
El cinema Ideal
Aquest escrit de l’amic Martí Canyelles és, en gran part, aplicable a Pòrtol-MARRATXÍ, ja que els dos cinemes el duien la mateixa família, l’operador era el mateix -Perot- i el seu fill Jaume era el «pilero». Tanmateix, una gran diferència és que el cinema Ideal de Santa Maria era dissenyat de l’arquitecte Guillem Forteza i el Dorado, de Pòrtol, no. El demés, idèntic. Llegim què diu l’autor: «Jaume Salom ‘Perot’ va ser un home molt emprenedor de començaments del segle XX. A més d’introduir el cine a Santa Maria, va obrir una rajoleria i altres indústries i el cine de Pòrtol. (…)
Les pel·licules evidentment eren censurades, tant pel seu contingut polític com per les escenes eròtiques. Quan es produïa un tall de censura, per una falda massa curta o una besada, tot el públic cridava ‘Perot!’.
Als intermedis es venien panets, begudes refrescants, fruits secs… Tot i que estava prohibit fumar, ho fèiem d’amagat. L’amic Jaume Salom ‘Perotet’ era el ‘pilero’ i ens amonestava cada vegada que fèiem renou. Més d’una parella aprofitava la foscor i intimitat per a sobrepassar-se un poquet. (…)
Poc a poc, el cine va anar perdent la seva clientela. La televisió, la disponibilitat de cotxe, la proximitat de Palma, els nous corrents de la modernitat…, anaren matant a poc a poc el cinema de poble. Vers mitjans dels anys vuitanta, va tancar definitivament les seves portes». Entranyables records…
(Coanegra, 410, 7 VII ’21)
molt bona feina de divulgació. Gràcies