Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor Comarcal, 1849; el 1848 no ha arribat)
Completes
La secció «Sin Rodeos», editorial signada pel director de la publicació, Gabriel Veny, tracta de la celebració de Sant Antoni, amb incomprensibles decisions de les autoritats, segons l’autor. En concret, parlant de l’acte religiós de la vigília de la festa, comenta: «Quant a les Completes de Sant Antoni, celebrades a la Reial Parròquia dels Dolors, que compta amb un aforament d’un milenar de persones -un poc més que l’Auditori de Manacor-, només hi acudiren un poc més de dos-centes persones, quan n’hi havia fins a tres-centes d’autoritzades. Possiblement els assistents no arribaren a la xifra autoritzada perquè estaven obligats a assistir a dos assaigs dels ‘Goigs’ de Sant Antoni. Com si els manacorins no sabessin cantar les cançons santantonieres des de sempre i sense necessitat d’assaigs previs».
(Manacor Comarcal, 1849)
Polítics suspesos
«El Comitè de Disciplina Autonòmic d’El Pi -Proposta per les Illes Balears, en la reunió del passat 11 de gener, va acordar resoldre els expedients disciplinaris dels afiliats Pere Soler i Bel Febrer.
El Comitè ha acordat suspendre dos anys de militància a la Sra. Isabel Febrer per desobeir greument les directrius emanades de l’executiva, i expulsar de la formació al Sr. Pere Soler per la comissió d’una desobediéncia molt greu i reiterada que ha afectat la imatge pública el partit d’acord amb l’article 14 dels Estatuts d’El Pi». Alerta, mosques…
(El Pi-Proposta per les Illes, Manacor Comarcal, 1849)
Ajuntament i regidors
Joan Gaià és regidor de Recursos Humans i nou delegat de la Policia Local de Manacor. En relació a la institució municipal sembla tenir les idees clares, especialment per la solució que proposa: «Venim d’una tradició on ‘a l’Ajuntament no l’ha estimat ningú mai’. Els regidors, que són els ciutadans que la resta de la comunitat tria per administrar allò públic, l’han apreciat molt poc. A l’Ajuntament no li han dedicat tot el treball que feia falta, li ha faltat ambició i generositat. Jo crec en la cosa pública, sóc molt republicà. Jo cobro nets 1.500 euros cada mes. És molt o poc? Per a mi ésser regidor és un orgull, i endemés em dona 1.500 euros cada mes. Gestiono a l’any aproximadament 25 milions d’euros, perquè sóc responsable de dos departaments. Ésser regidor ha de ser una vocació de servei i això explica la dedicació i les ganes que un hi posa. A una empresa privada ‘l’amo estima molt el seu negoci’, i aquí ningú no ha estimat mai l’Ajuntament. I si els regidors i el batle l’han estimat poc, allò que han anat ensenyant als seus treballadors, de dalt a baix, és el resultat actual (…) L’Ajuntament seria molt millor si, cada quatre anys, reciclàssim els 21 regidors. Estic convençut».
(J.L. Amer Veny, Manacor Comarcal, 1849)
Paperassa burocràtica
El col·laborador Jordi Caldentey parla d’aquest tema posant un exemple concret. Un autònom havia de mester un gual per a la seva empresa, va a l’Ajuntament i li donen una llista de papers que havia de preparar «An es meu veure, molts de papers que no tenien res a veure amb aquella qüestió» comentà l’interessat, com per exemple «un certificat que li demanaren de defunció del seu germà», amb qui fa un fester d’anys, havia compartit el negoci a mitges, quan era viu. Un cop arreplegat el paperum, ho envia i rep la resposta a la petició: denegada.
Resulta que li denegaven el pas permanent perquè, davant el portal, aquest propietari hi té una rampa de ciment. Fa venir un picapedrer a llevar la rampa i torna a iniciar la tramitació de la paperassa.
«Jo ara -escriu Caldentey- no cerc envestir l’Ajuntament ni defensar-lo. Me figur que això mateix deu passar a qualsevol altre ajuntament, no tan sols al de Manacor. Però sí deman una cosa: l’administració per què serveix? Hi és per ajudar els administrats, o per tocar-los els orgues i fer-los la traveta?
No li haurien pogut dir que sí però dir-li, en tot cas, que llevàs la rampa de ciment? Si li diuen un sí provisional i li donen un temps per arreglar allò, aquella empresa mentrestant ja té bon funcionar. Si, passat el temps que li donin per fer la reforma, l’Ajuntament hi passa a comprovar-la i troba que allò no han arreglat, llavors massa bé que li retirin el permís provisional i li deneguin el definitiu».
(Manacor Comarcal, 1849)
Publicitat bicentenària
A la secció «Hemeroteca» surt un article d’Antoni Llull Martí intitulat «Els orígens de la premsa diària a Mallorca» que tracta del «Diario Político de Mallorca» que l’any 1808, sota l’epígraf ‘AVISOS’, publica aquest anunci: «Quien quisiere comprar dos predios propios de los Padres Dominicos de la presente Ciudad, sitos en el término de Montuiri, llamados Galiana y Sabor, bien sea por entero o a cuarteradas, acudirá a cerciorarse del albarán en casa del Pregonero». Curiós…
(Manacor Comarcal 1849, 22 I ’22)
