Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça i d’altres)
El Born de la Costa Nord
«El Grup d’Ornitologia Balear (GOB) demana a les administracions públiques un increment de la vigilància i l’activitat sancionadora sobre els vaixells que fongeden en aigües de la Serra de Tramuntana per protegir la posidònia.
En un comunicat, el grup conservacionista denuncia que alguns punts d’aquesta zona, com sa Foradada, o s’Estaca i la Punta de Deià semblen aquest estiu ‘el Born’ de Palma a causa de trànsit ‘massiu’ de vaixells i ‘sense cap tipus de control’.
El GOB assenyala que tot i la protecció de la posidònia, cada estiu fondegen sobre les plantacions d’aquesta espècie ‘una gran quantitat d’embarcacions’, majoritàriament amb matrícula de fora de Balears o de lloguer. L’entitat ecologista subratlla que el dispositiu de vigilància de fondeigs de la Conselleria de Medi Ambient no cobreix tota la costa i, tot i augmentar els recursos públics cada any, no ho fan en proporció amb l’increment del nombre d’embarcacions».
(Joan Mora/Gabriel Mercè, Sa veu, 1738, Sóller, 26 VIII ’22)
Nou Son Dureta
«El Govern ha autoritzat la contractació de les obres de reconversió de l’antic hospital de Son Dureta com a centre de pacients amb malalties cròniques i per a persones majors que necessiten un ingrés llarg. El pressupost de la licitació de les obres és de 93 milions d’euros. El nou Son Dureta estarà format per dos conjunts d’edificis, un serà un hospital de mitja estada i un de llarga estada. El termini per executar les obres de la part de llarga estada és de 36 mesos, i pel conjunt de mitja estada 14 mesos. En total hi haurà 540 llits i també hi ha projectat un centre de salut i un servei d’urgències d’atenció primària».
(Sa Plaça, 419, Inca i comarca, 2 IX)
Veganisme
«Júlia Pou (Manacor, 1999), fa cinc anys que és vegana i ha convertit en vegans els plats més tradicionals de la cuina mallorquina. Unes indicacions que recull al llibre ‘Receptes mallorquines veganes. Cuina de ca nostra’ que va presentar recentment.
Segons l’autora el llibre està dividit en diferents apartats. Les conserves són a la primera part; després hi ha els plats freds com galletes d’oli o sobrassada i plats calents com sopa farcida, albergínies farcides o plats de cullera; i la tercera part són els dolços, com els rubiols, les picades d’abella, els senyorets o el granissat d’ametlla. En total són 33 receptes.
Quant a la dificultat de fer les modificacions, Julia Pou diu: ‘Diria que no és complicat, però n’has de saber un poc. Has d’estar ficada en aquest món per saber quins aliments pots utilitzar com a substituts perquè el plat quedi amb els mateixos gustos. Hi ha coses que no queden igual, per exemple faig seitan amb tàperes com a substitut de la llengua amb tàperes’.
En relació al més difícil, comenta ‘Per jo, el més complicat és substituir l’ou. Al llibre hi ha dues receptes a les quals utilitz llavors de xia i de lli perquè fan lligam de l’ou, però he hagut de jugar molt perquè quedàs bé. Ara bé, hi ha coses dels plats o plats que són veganes de per si i que no s’han hagut d’adaptar, com poden ser les sopes».
En conjunt, l’autora conclou: ‘No m’ha costat gaire perquè ja hi havia una base molt vegana, entre cometes’.
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 955, Manacor, 2 IX)
Matrioxca
«Matrioxca és un duet musical format per Marta Cuesta (actriu, cantant, compositora) i Carles Grimalt (compositor, productor, cantant i músic multiinstrumentista). Aquest projecte neix de diverses necessitats bàsiques, entre elles, per una banda, la naturalesa creativa sempre present dins la vida de Marta i Carles. Per altra, la necessitat de crear referents feministes, tan necessaris encara.
El disc s’ha enregistrat durant tot l’hivern a Manacor a l’estudi ‘La casa de la primavera’ per Carles Grimalt i les mescles les ha fet Juanjo Tur a ‘Phonos’ durant el mes de juliol. A l’enregistrament ha participat Biel Ferrer a la bateria i Jaume Llodrà al baix i el contrabaix. En Carles Grimalt s’ha encarregat de la resta dels instruments.
(Perlas y Cuevas, 1416, Manacor, 16 IX)
Projecte AINA
«És un fet que les tecnologies del llenguatge, i en concret les tecnologies de la veu, són i seran cada vegada més presents a les nostres vides. No es tracta tan sols de poder disposar d’eines com els correctors o els traductors automàtics, ni de poder passar textos orals a escrits (o a la inversa) o de resumir o classificar textos. Ara ja podem donar instruccions amb la veu a les màquines, demanar-los que apaguin els llums de la casa o que apuntin coses a la llista de la compra. També els demanam que ens diguin com arribar a un lloc o que ens expliquin com es cuina un plat (…)
En aquesta nova era digital, que ja hem començat a viure, hem d’assegurar que el català hi sigui present. En aquest sentit, el Projecte AINA, impulsat per la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Govern de les Illes Balears, cerca precisament generar els recursos necessaris i oferir-los en obert per garantir que la nostra llengua no perdi aquest tren. Per fer-ho possible, s’ha creat un corpus de llengua per entrenar els algoritmes d’intel·ligència artificial i poder generar models de llengua, de parla i de traducció. Aquest corpus s’alimenta d’una quantitat ingent de dades lingüístiques de fonts molt diverses, però també és essencial disposar de la col·laboració dels ciutadans, que cedeixin la seva veu per fer créixer el projecte. D’aquesta manera la tecnologia entendrà la llengua en tota la seva diversitat…»
(Beatriu Defior, Fent Carrerany, 433, Maria de la Salut, IX ’22)
