Què s’ha fet de…? Miquel Bestard

Per Biel Massot i Muntaner.-

Sovint he trobat persones que em demanen… i què s’ha fet de Miquel Bestard? És cert. I està bé demanar-ho. En aquest cas, una persona que durant quasi quaranta anys ha estat a l’Ajuntament de Marratxí, alternant el càrrec de batle amb el de primer tinent de batle, és normal que aixequi interrogants sobre la seva situació actual, tenint en compte que va deixar la vida política el 2011 i des d’aquesta data quasibé només l’han pogut veure pel Pont d’Inca, el seu nucli de residència.

Miquel Bestard i Parets (Es Pont d’Inca, 1942) es va iniciar en la política municipal en temps franquista, com a representant del terç familiar. I de llavors ençà sempre, ja ho hem dit, ha sigut batle o primer tinent de batle. Personalment troba que els temps han canviat, pero creu que en aquell temps els polítics feien tot el que podien en el bon sentit de la paraula. Reconeix que el seu cas era un poc especial, perquè eren un partit independent i no eren ni de dretes ni d’esquerres. Durant aquests anys varen pactar tant amb uns com amb els altres. Considera que no era fàcil, perquè les idees eren diferents i, al marge d’haver-hi punts de fricció, els Independents sempre varen poder fer feina amb dretes i esquerres. Recorda molt bé Martí Serra, del qual assegura «una de les persones amb les quals em vaig dur millor políticament; amb ell vaig aprendre alguna cosa més del poc que sabia». Bestard considera que tant amb dreta com amb esquerra varen fer coses que encara hi són. «I això -afirma- és de les satisfaccions més grans que tenc». «Crec que dins un poble -assegura-, el millor són les persones, més que els partits, i això redunda en benefici del poble».

Miquel Bestard es va jubilar de la seva empresa als 65, l’any 2008.I encara es presenta a eleccions per darrera vegada l’any 2011. Però no arriba a accedir al càrrec de regidor i deixa la política activa, tot i que va seguir alguns anys fent part del comitè dels Independents i reunint-se amb ells. Ara deu fer dos anys que ha deixat la política del tot i viu tranquil el seu dia a dia dedicant-se a la família i a la casa.

Miquel Bestard es considera una persona nerviosa, per això sempre ha d’estar en marxa i tenir alguna activitat entre mans. Del 2011 ençà ha fet allò que sempre li havia agradat, però no s’hi havia pogut dedicar: És fill de pagès i li agrada molt la terra. Per això, aquests darrers anys ha passat molt de temps fent coses per la terra i després s’ha dedicat bastant a caminar. Ell havia fet bicicleta, però ja fa anys que la va deixar. Ara camina molt, sempre amb la seva dona, Teresa. Actualment segueix arreglant el jardí i dedica bastant de temps a la família, cosa que -es lamenta- no podia fer abans. I n’està molt satisfet perquè recorda tot el que feia abans i com de quina manera l’impedia de dedicar temps a la seva família. Ara està més aprop d’elles -tant dona, com filles com néts que, per cert, ara n’espera una altra pel juliol-, que el necessiten i ell -reconeix- que també ho necessita.

Malgrat el temps que ha passat retirat de la vida pública, encara hi ha molta gent, no només del Pont d’Inca sinó de tot Marratxí, que s’interessa per veure si encara es tornaria a presentar. «Això -confessa Bestard- m’agrada i n’estic molt satisfet. Pens que me’n vaig anar bé, content, i estic molt content d’haver estat polític del meu poble».

Quan parlam d’una triadella de coses destacables, tant per bé com per mal, respon que «passa que en tants d’anys arribes a fer bastantes coses i fa mal triar. Pens que les coses importants no són precisament les grosses, amb molta anomenada, sinó que n’hi ha d’altres de més petites, del dia a dia, que tenen la seva importància». «Jo -continua- don molta d’importancia a estar bé amb la gent, tant del poble, com amb els funcionaris d’una i altra àrea. Al cap i a la fi són els que duen el poble i fan les diferents feines per al municipi. Veure’ls avui en dia encara m’alegra i els salut. Els funcionaris són molt importants».

Pel que fa a coses negatives pensa que «Un dels pitjors moments va ser tot el que va passar amb Guillem Vidal, que jo era tinent de batle i em va afectar. Em va saber greu a títol personal, perquè era del seu equip i havia començat amb ell. I també políticament em va suposar molta moguda». I afegeix «També me va saber molt de greu quan va morir Martí Serra. Havia fet feina amb ell i ens dúiem molt bé, encara que fóssim de dos partits diferents».

Miquel Bestard reconeix que «fallides n’hi ha hagut, pero ara així, costa de trobar-ne de concretes». Conta que essent batle «en aquells moments vàrem intentar adquirir Indústries Agrícoles, però ens varen demanar una quantitat molt elevada. Ho vàrem provar algunes vegades, però no va anar bé. La ‘Refinadora o Garrovera’ pens que era un lloc on es podien fer moltes coses; ara s’ha aconseguit i n’estic satisfet, perquè se’n podrà treure molt de profit».

«Una altra cosa -continua- que també vàrem intentar fer era la qüestió del nou ajuntament, davant Sant Marçal. Les gestions estaven bastant avançades, però sempre passava que no hi havia doblers. I llavors va venir la crisi. No va anar bé, però m’hagués agradat que s’hagués fet un nou edifici».

Veu una diferència en la relació amb la gent, amb la manera de fer les coses d’ara i d’abans. Ho explica així: «Tot el que fèiem, ara no es fa. M’aixecava prest i passava per la Policia, passava per Vies i obres i fèiem una xerradeta, de com estaven les coses i del que s’havia de fer. Llavors anava a l’Ajuntament. El que no sé si es fa, pentura es fa no ho sé… s’han de mirar i revisar unes coses, que era necessari fer-ho, com arreglar els clots d’un carrer, si s’arreglaven o no; o algun problema de les piscines, que no hi havia llum o aigua o… El poble vol veure el polític i dir-li personalment què passa i com van les coses. Crec que això es perd. No es tracta de fer una reunió al poble quan vulgui el polític, sinó que el puguin trobar a peu de carrer. Dec ser un polític «antic», però pens que això és important per al poble».

Per acabar, parlam del seu dia a dia, com passa el temps… «M’aixec prest, com sempre. Arreglo quatre coses de la cuina, vaig a cercar el pa si toca i a comprar, normalment. Duc alguna cosa a les filles o als néts, o me’n cuido de fer alguna gestió per a ells. Duc els nins a escola, molts dies, i els vaig a cercar quan vénen a dinar a casa. Segons el dia, faig coses de jardí o don una mà a un company en coses de terra, sembram i això. Cada dia llegesc la premsa, els tres diaris mallorquins, Diario de Mallorca, Ultima Hora i el Dia. Una estona de sesta en haver dinat. A vegades vaig a caminar una estona l’horabaixa i a vegades, no sempre, vaig al bar a fer una xerradeta amb tres o quatre. Torn a casa, sopar, veure el telediari i a dormir prest».

A això es pot dir felicitat… no ho trobau?

Podeu seguir la seva biografia i el seu recorregut polític a través de la seva entrada a Marratxipèdia (www.marratxipedia.com/bestard-parets-miquel-f/)

Fotos: BMM, Arxiu Bestard-Matas)

[colored_box color=»blue»]

Opinió personal sobre…

Guillem Vidal

Diria que és una persona que li agradava fer-se amb la gent. Amb mi no va ser mai molt autoritari, pero a vegades ho era, a la seva manera, políticament. Mai no tinguérem cap discusió. Jo li deia el que trobava, tal com pensava que l’ havia de dir, però no teníem problemes.

Com a batle, va atendre el poble així com ell sabia i el poble en principi hi estava d’acord.

Martí Serra

Ho he dit moltes vegades: Per a mi va ser el millor amic polític que vaig tenir. Era una persona molt comprensible políticament i amb poques paraules et convencia.

Coll

Val més no dir res.

J.R. Bauza

També val més no dir res.

Tomeu Oliver

Crec que va ser un bon batle. Va fer per a l’ajuntament i per al poble; sabia com ho havia de fer. Simpàtic amb la gent. Crec que valia per ser-ho, perquè es duia bé amb la gent i amb el poble. Crec que va cumplir, és la meva opinió.

J.F.Canyelles

No puc dir massa coses, perquè no l’he viscut com a batle. L’he conegut més com a oposició. Aixímateix, crec que hi ha coses que les podria anar fent, per ventura, comptant un poc més amb els altres.

M.A.Munar

En coses bé, però en altres consider que no. A la llarga s’ha vist que la cosa no funcionava.

Gabriel Canyelles

Quan jo estava a l’Ajuntment he tingut sort amb tota aquesta gent, perquè sempre m’han fet molt de cas. Per a mi va ser un president que em va atendre bé com a polític, i em tenia com a una atenció especial.

J.Matas

És un president que no em va demanar res mai. Crec que un moment donat no volia que em presentàs a l’Ajuntament perquè crec que volia que me n’anas amb ell a fer feina a Palma. Quan era ministre em va telefonar que li agradaria veure’m a Madrid, que li fes una visita. Encara em deu esperar.

F.Antich

No anava massa d’ajuntaments, almenys del d’aquí. Va passar sense pena ni glòria.

J.R.Bauza

Pens que no va fer les coses com hauria d’haver fet per al seu bé. Perquè políticament, no ho va fer be.

F.Armengol

Com a presidenta crec que, com tots els polítics, té coses bones, però també en té bastantes que no. [/colored_box]