Per Biel Massot i Muntaner.-
Ramon Vicenç Oliver Matas (Sta Maria, 1947) va ser batle de barri de sa Cabaneta en dues ocasions (1995 i 2004), sempre de mà dels Independents (IDMA) quan aquests varen fer coalició amb el PSOE. Ramon, per qüestions tècniques, no es va jubilar fins dia 7 de maig d’enguany, però ja havia deixat la política activa quan Miquel Bestard va renunciar a ser regidor, el 2011.
Sempre va ser dels Independents de Marratxí, partit al qual va estar afiliat fins que deixà la política. Com batle de barri se’n cuidava de respondre les preguntes dels ciutadans o, en tot cas, fer-les arribar a l’Ajuntament. Igualment, si veien alguna cosa per arreglar, donar-ne part. I acompanyar el batle els dies que els ho deien, a les diferents fires de Fang o de Tardor, durant les festes de Sant Marçal i algun altre cas.
Va ser nomenat durant els mandats del batle Miquel Bestard i del batle Martí Serra, als quals recorda bé. De regidors té presents n’Antoni Calvo, en Lluís Tapia, en Sebastià Alou, en Daniel Guirao del govern. I de l’oposició, n’Antoni Montilla, en Joan Coll, en Toríbio Cádiz… no recorda altres noms, li han fuit.
Per a Ramon, els millors moments varen ser cada vegada que varen nomenar batle en Miquel Bestard. «També -recorda- quan vàrem fer alguna assemblea, en concret a Marratxinet, perquè te veies amb tots i podies parlar i expressar allò que pensaves».
En canvi, els pitjors moments varen ser la mort de Martí Serra, «amb el qual érem bons amics, que ho érem entre d’altres coses pel fútbol» assegura. I també l’accident dels tres joves marratxiners, on va morir el fill de Miquel Bestard i un gendre seu, així com un fill del portolà Joan Serra, de ca na ROSA.
Assegura que «no vull especificar res concret, perquè no vull crear mal ambient, però vaig sentir moltes coses que s’havien de fer i llavors no es feien. Sempre, baix del meu punt de vista, sa Cabaneta i Pòrtol estaven en darrer terme, no en feien massa cas».
Considera que una cosa ben feta va ser arreglar el Campet de sa Cabaneta perquè li han tret molt de profit, «cada dia està ple», comenta.
Una cosa negativa que troba és que «no m’agrada gens que hi ha coses que s’han gestionat en temps d’algú i llavors es penja les medalles el següent que entra, simplement perquè posa la signatura. No ho acab d’acceptar, per molt que faci part del joc polític».
Conta que la batlia de sa Cabaneta -i les dels altres nuclis, també- eren un nomenament de caràcter honorífic i, com a tals, eren gratuïtes. Però aiximateix per Nadal els feien arribar una cistella i quasi cada any els convidaven a dinar al «Tío Pepe».
«Si fos ara -confessa Ramon- no m’aficaria amb això perquè una persona com jo no pot arreglar res. Pots expressar tot el que vulguis, però no pintes ni un zero. No hi tornaria per res perquè em va dur molts de problemes, no a nivell de cap dirigent polític, pero sí amb altres persones».
Actualment troba a faltar «molta més comunicació a nivell de poble, principalment a la zona d’aquí dalt. Quan han de fer alguna cosa i et convoquen a l’Ajuntament ja està resolt el tema que volen tractar, i això abans passava manco».
Recorda que «el que més me va agradar quan estava amb els Independents, és que quan hi va haver coalició amb Martí Serra, hom deia que aquest era una bellíssima persona. No importava posar res damunt el paper, perquè amb la seva paraula bastava. Sempre vaig sentir dir que era una gran persona. I m’hagués agradat que molts de socialistes ho haguessin vist d’aprop, de tan bé que es duien amb els Independents».
Diu que «una cosa que m’hagués agradat fer era en relació amb el Marrockxí, que tots els grups s’havien d’anar a assajar per aquí i per allà, perquè a Marratxí no hi havia cap lloc per poder-ho fer. Hagués procurat cercar algun lloc per a aquests joves que es dediquen a això i hi passen el temps. Així com han fet tants camps de futbol i d’esports i hi han posat gespa i llums, trob que haguessin pogut mirar un poc mes pels músics».
En qualitat de vida creu que «hi hem perdut un poc. Ara es impossible aparcar bé, abans hi havia lloc per tot. Tal vegada hi ha massa cotxes. Fins i tot aparquen damunt la voravia, a sa Cabaneta que és tan estret…»
Quin és el dia a dia actual…
«M’aixec entre 7 i 7’30. Escur i faig el llit i llavors faig les herbes al boci de corralet que tenc, me’n vaig a seure a la placeta de can Gros. Tenc ganes de fer feina, però estic prohibit de fer esforços i per això faig maquetes o vaig a donar una mà al meu amic entre sa Comuna i Son Ametler. Després d’haver dinat vaig a fer una bona sesta, culeig amb el mòbil, i devers les 9 o 9’30 sop.
Ara, com que no me puc doblegar com vull, perquè tenc molts de problemes d’esquena i de genolls, intent fer maquetes i vaig amb un amic que té molts de porcs i li don una mà. Perquè, si no, estaria tot el dia dins el llit. També tenc amics que es preocupen per mi i em vénen a cercar per anar a dinar o sopar. També cuid alguns conills per jo menjar, perquè és una carn que m’agrada molt. En aquests moments tenc sembrat patates, cebes i alls…
Pel juny farà dos anys que em va pegar aquest darrer ,,patatús,, i m’he n’he duit algun desengany perquè em pensava que hi hauria certes persones que vendrien i no ho han fet.
Faig escales de peu de gat, en maqueta. Torres de molí, en tenc de rodones i quadrades, amb un safareig que hi puc posar aigua i no es perd. Vaig fer 1500 teules a mà, de devers 3 cm i mig de llargues, les he de coure a can Pere Coll. Estic fent un porxo de 35×35 de dos aiguavesos amb una separació enmig, a un costat hi ha una xemeneia per si plou i a l’altre hi ha una menjardora per als cavalls i un tancat per a les ovelles. També tenc un mirador fet amb una taula i dos banquets. Tot això ho trob a través de Facebook, que si veig una foto que m’agrada, l’agaf. També un pont de dos arcs, amb pecetes com si fossin de marès. I ara faré un pont de tres obertures on hi passarà un tren, un torrent i un carro amb la bístia. A dalt, la gent, a peu.
Tenc en marxa la televisió de les set del vespre fins que me despert, a les tres o les quatre, però no la veig sempre. De tant en tant escolt musica, m’agrada la dels anys seixanta i de cap aquí. Ara m’he aficionat a les peces clàssiques amb violí…»
Sobre Ramon Oliver a Marratxipèdia…
[colored_box color=»blue»]
Opinió personal sobre…
Guillem Vidal
Bé al seu temps
Martí Serra
Fantàstic
Miquel Bestard
Bé, però hagués pogut fer més coses
M. Coll
Regular, per no dir dolent
J.R. Bauzá
Regular, se va equivocar
Tomeu Oliver
Bé, bona voluntat
J.F. Canyelles
El coneixerem pel carril bici
Jeroni Albertí
El coneixia bé, perquè el vaig tenir de cap alguns anys. Per a mi era un home seriós
M.A. Munar
Se va equivocar de cap a peus, així i tot em sap greu el que li passa
Joan Verger
No el tenc molt conegut
Gabriel Canyelles
El conec a través del Túnel. Diuen que es va equivocar
J. Matas
El tenen imputat per tot el que sigui però, equivocant-se o no, va fer coses interessants per als mallorquins…
F. Antich
Res de res, per a mi
J.R. Bauza
Ha rebut moltes crítiques, no sé si són certes o no
F. Armengol
Pas totalment d’ella, no vull saber-ne res
Antoni Calvo
Per mi bé, tenim una bona amistat
L. Tapia
Va girar massa de camisa
S. Alou i Daniel Guirao
Són dos bons companys i en veure’m em tracten de falangista. Si sé que els he de veure em pos una camisa blau fort. Bons xicots
Antoni Montilla
Per a mi no ens hem tractat molt, no vull comentar res d’ell
Toribio Cádiz
Bon element, passava gust de parlar amb ell
Joan Coll
Un bon company i un gran fuster[/colored_box]
