Tornam a tenir un altre amic que ens presenta un plat simple i exquisit: patates vídues. Ell és un showman, un home-comunicació integral, tant per les seves característiques comunicatives, com per la seva relació amb diversos mitjans, sigui premsa, ràdio o televisió. Viu a sa Cabaneta, en concret a cas FERRERETS, i entre moltes altres qualitats també s’hi compta la cuina. Parlam de Raphel Pherrer, així, amb «Ph», per a ressaltar encara més el seu inconfusible tarannà.
-Què es això de les patates vídues?
Es un aguiat amb un nom una mica melodramàtic perquè la viudetat no és res alegre… al principi. Estic convençut que totes les vídues pateixen molt quan perden el seu home, pero a la llarga s’alliberen, perquè han tengut unes servituds i uns condicionants, que després es troben amb determinada llibertat.
És un plat prou saborós; en diríem vídues reconfortades. Se diuen patates vídues perquè no duen carn; les patates queden soles amb la ceba, amb la tomàtiga i una cabeça d’alls, pràcticament. És un plat de supervivència d’un temps.
Però hi he afegit una miqueta de porquim i hi he posat brou de gallina, en comptes d’aigua tota sola.
Li diria patates vídues amb pretendents: botifarró, xulla, sobrassada, tot en petita quantitat, i un pretendent essencial: un bon brou de gallina, que li dóna tot el saborino…
-Aquest plat rep altres noms…
Dins la cuina de poble hi ha molta varietat. Potser l’aguiat Pep. Tots aquests aguiats són, amb poca cosa, treure’n profit, i vénen d’aquell temps enrere que havia de retre el menjar.
-A Pòrtol, d’aquest aguiat Pep, un aguiat de patates sense res, en deien «cassola de beneits».
Sí, es curiós. Són plats molts bons de fer i que si són com toquen en essència, sense porquim, són molt digestius.
Amb un sofregidet que és l’anima essencial de la Mediterrània, des de Corfú fins a Andratx, com a mínim, el sofregit és importantíssim. Així com al nord, quan vas per amunt, a dalt dels Pirineus, no coneixen els sofregits i penses: com poden sobreviure?
La cultura del sofregit crec que és la cultura del Mare Nostrum. «Sofregitum nostrum», en diríem.
Quina seria la beguda ideal per a aquest menjar?
Amb això de begudes cada persona té el seu gust… I dir-ho és un poc agosarat, però jo diria que un vi negre, jove, que no tengui molt de grau, que no sigui massa fort, estaria bé
I quina creus que seria la Música adequada per acompanyar aquestes patates?
He pensat en tu i he dit que ha de ser alguna cosa de Bach. Però per no fer-ho molt solemne ni massa acadèmic
m’agrada molt el jazz i les versions que es fan en jazz.
La peça que jo crec que és més popular d’ell, la més «magna», és la Toccata i fuga en re menor. I he trobat una versió de ‘Playbach’, que és un grup que fa versions de Bach en jazz, i es una altra manera de veure’l i de valorar-lo.
Té una entrada de piano i llavors entra un ritme trepidant, amb un tractament que quedaràs absolutament sorprès. El recoman als oients.
I el calideascopi d’avui va, precisament, de vídues. Deia Sant Agustí: «En el jardí de l’església hom hi conra: les roses dels màrtirs, els lliris de les verges, l’heura dels casats i les violetes de les vídues»
i n’Enrique Jardiel Poncela, que no era tan místic, ni de molt, escrivia: La mort té una sola cosa agradable: les vídues. I vull acabar amb una sentència de Dolors Ibàrruri, la Passionària, precisament perquè no pareix, en absolut, dit d’una persona que va lluitar pel drets de les dones. Va dir: «És millor esser la vídua d’un heroi que la muller d’un covard».
I fins a la setmana que ve… Bona Toccata i Fuga, bon Bach!
[colored_box color=»blue»]
Patates vídues. La recepta
Ingredients
1/2 quilo de patates
1 ceba grosseta
1 cabeça d’alls
1 tomàtiga grosseta
1 fulla de llorer
Oli
Pebre vermell
1 litre de brou de pollastre
Elaboració
Posarem oli (no massa) a la greixonera, daurarem la cabeça d’alls, a continuació hi tirarem la ceba capoladeta i la tomàtiga, també capolada. Quant tot estigui ben sofregit hi tirarem les patates tallades a cantonets, ho remenarem tot i afegirem el brou, el pebre vermell i la fulla de llorer. Ha de bullir una estona
Variants:
– Hi podeu posar un poc de porquim (botifarró, sobrassada i xulla, segons el gust del xef)
– Hi podeu posar ous durs
– Hi podeu posar bolets [/colored_box]
