Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, 414)
Rita
En parla la secció ‘el sant de la quinzena’, extreta del bloc ‘bibiloni.cat’. Després d’explicar-ne la biografia, vida i obres, diu: «A Mallorca la devoció a santa Ritaa començà al principi del segle XVIII. Òbviament quan encara no era santa oficial. S’erigí una capelleta dedicada a la dita beata a l’església del convent agustinià del Socors de Palma, que s’havia construït una vintena d’anys abans. La promogué el frare Julià Ginard, que va sortir bé d’una complicada intervenció quirúrgica o d’una greu malaltia. Magrat aquesta devoció, a Mallorca el nom de Rita ha estat pràcticament inexistent. Quan arribà la devoció a la santa, la norma social d’imposar als infants el nom dels avis era intocable. Això sí, s’ha creat una expressió ben arrelada: una manera de deixar ben clara la negativa a fer una determinada acció que algú demana de fer és enflocar un contundent na Rita. O, de manera més completa, na Rita sa pentinadora, un personatge que, ara com ara, no sabem qui és».
(Sa Plaça, 414)
Pedreres
La recuperació de la Fira de la Pedra de Binissalem ha agafat a contrapeu als mestres de la pedra del poble. «Després de dos anys de molt poca activitat a causa de la pandèmia ja pensàvem haver de tancar el negoci. I ha estat aixecar-se les restriccions sanitàries i disparar-se la feina, fins al punt que no donam a l’abast». Així s’han manifestat diferents artesans de la pedra i el marbre de Binissalem a l’hora de ser convocats per participar de la mostra artesana que el darrer diumenge de maig es duu a terme a la plaça del poble.
Segons apunten, actualment quedaria en actiu una pedrera a Binissalem. «Ara mateix la matèria prima s’extreu de Biniamar, on s’han ajuntat diferents empresaris per mantenir actives les seves canteres i repartir-se els gastos entre les diferents empreses».
(Sa Plaça, 414)
Crisi
Seguint amb les pedreres, alguns, davant el volum de feina que tenen, tant al poble, on hi ha moltes vendes de propietats a capital estranger, com a nivell de tota l’illa, asseguren que temen que passi el mateix que el 2008. «El boom de feina és tan gran que no hi trobam explicació i fa pensar si després d’aquest elevat creixement caurem dins una profunda crisi, immobiliària i econòmica», apunten els mestres de la pedra i el marbre.
(Sa Plaça, 414)
Lloguer vacacional
Jaume Horrach, president de les associacions hoteleres d’Alcúdia i can Picafort parla de la saturació que hom espera per a aquesta temporada turística: «Ja suposàvem que enguany, si no passava res de nou, ens tornaríem a trobar amb aquesta sensació de saturació i que tothom es tornaria a girar cap als hotelers. Però mirant les dades hem de veure que tenim un punt en el qual es va rompre l’equilibri a Mallorca, i és el de la implantació de les vivendes vacacionals al mercat. Quan fa deu anys emergeix el lloguer vacacional que ha ‘hotelitzat’ tot Mallorca. Es parla de repartiment de la riquesa i això està molt bé, però abans ens anava molt bé als mallorquins saber on hi havia turistes i on no en trobaríem. Ara en trobam per tot i estam tots mesclats».
(B. Noguera, Sa Plaça, 414)
Exrector secularitzat
El capellà de Búger, Campanet i Moscari, Joan Femenia, va anunciar als feligresos més propers de cada una de les parròquies on exercia de rector que abandonava el càrrer per amor a una al·lota.
Primerament ho va comunicar a alguns membres del Consell Parroquial de Campanet, al·legant que la seva voluntat era deixar els hàbits perquè s’havia enamorat d’una coneguda veïna de sa Pobla. L’endemà va comunicar la seva decisió a Moscari. I a la missa del diumenge a Búger ho formalitzà de bell nou, anunciant que s’havia enamorat d’una al·lota de sa Pobla.
Aquesta decisió la va comunicar al bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, que ha comunicat que els responsables eclesiàstics de Sencelles de moment es faran càrrec de les tres parròquies que portava Femenia.
(Sa Plaça, 414)
Viatges
Romina Hidalgo Marchione, nascuda a Mar del Plata, viu a l’actualitat a sa Pobla. Dia 12 de maig va presentar «Mientras tanto viajé», un llibre atractiu que anima a que cadascú trobi el seu propi viate com una experiència de vida.
Als que vulguin agafar la motxilla i caminar pel món i els recomana: «Que ho facin, que no esperin el moment ideal perquè no existeix. No cal esperar que algú ho demani. Que deixin les pors i les excuses enrere; que agafin la motxilla i se’n vagin. L’important és començar a caminar».
Sobre la seva experiència poblera, comenta: «Estic enamorada de sa Pobla, del paisatge, dels carrers, de les cases i de la seva gent. És un poble on hi conviuen moltes cultures i això m’encanta. Vos veig com a gent molt càlida, compromesa amb el poble, les tradicions, les arrels, la cultura. És un poble que sempre està en moviment i acull amb els braços oberts».
(Pere Perelló, (Sa Plaça, 414, Inca i Comarca, 20 V ’22)
