Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
Sa Plaça, inicialment, fou una de les revistes de sa Pobla, editada per l’OCB d’aquell poble. La varen fundar l’any 1992 i el director era Joan Gelabert Rian. Segons explicaven en aquells moments, la revista va néixer amb la voluntat que «hi tenguessin cabuda tots els parers». Al cap d’uns anys, el 1999, el grup d’emprenidors Inforaiguer va agafar les regnes de la Sa Plaça i la va comarcalitzar, al mateix temps que establiren la redacció a Inca. Aleshores continuava amb periodicitat mensual. L’any 2003 varen treure un suplement setmanal que va suposar un assaig perquè la revista agafàs el format actual de quinzenal, cosa que feren a partir del juny d’aquell mateix any.
El proper setembre sortirà el número 400, cuidant-se Antònia Coll de la gestió i de la direcció, encara que oficialment no consti aquest càrrec. Damià Quetgles segueix en la coordinació general d’Inforaiguer. La revista, en aquests moments, cuida la informació de sa Pobla i voltants: Les badies del Nord de l’illa, part del Pla i part del Raiguer.
Entre els col·laboradors històrics s’hi compta Alexandre Ballester, Rafel Socies Company, reconegut poeta i enginyer agrònom, recentment traspassat, que des de Saragossa enviava les seves col·laboracions habituals sobre multitud de temes. També s’han de tenir en compte el metge Nofre Pons, els polític Celestí Alomar o Pere Sampol, l’escriptor Jeroni Salom i el polifacètic Biel Frontera, personatge mític dins la Premsa Forana. L’única condició de l’OCB de sa Pobla en fer el canvi de mans va ser que la revista havia de continuar en llengua catalana, extrem que dura fins al moment, encara que això suposi un handicap a l’hora d’aconseguir més suscriptors i determinada publicitat.
Entre les seccions fixes hi trobam «Àgora», breus comentaris dedicats a les temàtiques destacades de la quinzena; «S’Arraval», comentaris generalment crítics sobre l’actualitat, especialment política; «Contracrònica», sobre el rerefons de determinades noves; «Damunt el cadafal», personatges o fets destacats de la quinzena; «Aquí i ara», notícies destacades dels diferents pobles de la comarca; i «Afers i gent» ens acosta sobretot al món de la Cultura. A més a més, en unes planes concretes trobam les notícies organitzades per zones: Raiguer i Pla, i també tenen esment als fets més destacables del País, d’Espanya i del Món. Per completar l’oferta, Sa Plaça duu un «Aparador» dedicat a la meterorologia, uns «Mots encreuats», preparats per Pau Vidal, i un espai dedicat a la pagesia, amb novetats específiques de l’àrea o la inclusió de les tasques pageses de l’hort i jardineria per al mes en concret.
Caparrots amb pedagogia rural
A Muro hi ha set caparrots creats el 2005 per l’artista Kake Portas, que en substitueixen altres d’antics dels quals s’ha perdut la pista. L’arxiver de l’Ajuntament, Sebastià Riutord, explica: «Cada un dels caparrots es va lligar a una possessió de Muro, amb el criteri de relacionar cada personatge i la seva funció amb la història, la idiosincràsia i/o la ubicació geogràfica de la possessió». Així, la colla està formada per: Es senyor de Son Perera, es porqueret de Son Sastre, es vaquer de Son Sant Martí, sa madona de Biniaco, es capellà de Vinromà, sa marjalera de Son Claret i sa jaia de Son Blai. Darrerament ballen després de l’ofici en honor de Sant Joan, amb acompanyament dels xeremiers d’Es Reguinyol. (Antònia Coll, Sa Plaça, 397)
El corn marí, sistema de comunicació
Margalida Socias ens apropa al so de corn, darrerament recuperat per a la programació especial d’Alcúdia ràdio en motiu de la mostra gastronòmica de la sípia. Martí Garcias explica com tocar-lo: «no és fàcil, l’has de fer reverberar perquè si no, no sona enfora. A més d’un quilòmetre depèn del forat si és gros, si el saps sonar, fa un so o altre». Domingo Bonnín Oliver ha investigat la seva utilitat i parla de les funcions del corn, avui animal protegit: «Essent un instrument renouer s’emprava enmig de la mar per avisar a d’altres barques. Hi ha diferents sonades, hi ha sonada de befa, en senyal de protesta i d’avís». Com a música diu: «és complicat treure notes diferents, no pots fer melodia, és fer renou… hi ha molts instruments que provenen de la tradició que no s’empraven per fer música, sinó per la seva utilitat». Domingo Bonnín Daniel relaciona el corn amb un altre instrument popular, molt nostre: «el corn el pots assimilar a d’altres maneres de comunicar com ho eren els SIURELLS». (Sa Plaça, 397)
Antoni Caimari, en el record
El músic i compositor pobler, afincat a Son Bielí de Búger, ens va deixar enguany. L’Ajuntament d’aquest poble ha resolt que, a partir d’ara, la costa de Son Bielí dugui el nom d’Antoni Caimari i Alomar. Son Bielí fou el lloc escollit per Caimari per crear-hi la Fundació ACA -Àrea de Creació Acústica-, espai per on han passat compositors internacionals i músics de tots els nivells. Endemés Son Bielí ha donat cabuda a altres branques artistiques: de la poesia a la pintura i escultura, passant per la gastronomia. (Sa Plaça, 397)
La millor ensaïmada del món
Antònia Coll entrevista Rafel Solivellas, forner de Búger des de fa 11 anys i amb 30 d’experiència. Aquest forner és un innovador, els darrers anys ha tret «els ‘bujolets’, que són uns bunyols amb pasta d’ensaïmada que vam treure per les Verges»; també recupera productes: «hem tornat a fer les ‘esses’ que entregaven als nins que combregaven; hem recuperat la ‘Jaia Quaresma i les set cames’ i hem fet torró d’herbes dolces, entre d’altres». El 2019 varen recóneixer el forn de Búger com el que feia «la millor ensaïmada del món», cosa que els donà molta empenta, tot i que també hi ha clients que hi van pels doblegats, tradicionals, de kinder o torró d’ametlla mallorquina. El rétol del forn assegura que fan fins a 70 varietats d’ensaïmades, que van des de la llisa a innovacions com la de figa de moro amb albercoc i sobrassada… Un gust… (Sa Plaça, 397)
Monges al Palau de Sineu
El bisbe Taltavull va explicar al poble de Sineu que properament arribarà una comunitat de monges de clausura al Palau: les Filles de la Sagrada Família, fundades el 2011 a Colòmbia. És d’esperar que segueixin les visites públiques al Palau i s’hi pugui fer algun acte cultural, com ja passava amb l’anterior comunitat. (Xisca Gayà, Sa Plaça, 397)
Més arbres singulars
S’han incorporat cinc nous exemplars al Catàleg d’Arbres Singulars de les I.B. Es tracta del pi de ca don Jaume Oliver, d’Alcúdia; l’eucaliptus de sa Bastida, a Alaró; el ginebró de Son Curt, també a Alaró, la surera de Son Quint, a Esporles i la mata del castell de Bellver a Palma. Tots tenen característiques de tamany o d’edat que els donen aquesta singularitat. (Sa Plaça, 397)
Arxiu de can Cirera Prim
Està situat a sa Pobla i és la seu de l’Arxiu Municipal i també de part del patrimoni de la Fundació ACA, entre el qual s’hi troba el material documental provinent del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca, dipositat pel president d’aquesta entitat, Joan Parets i Serra. Coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius, l’Ajuntament pobler va presentar les darreres fases de millora, entre les quals s’hi troba una sala d’estudi de 24 hores. (Sa Plaça, 397)
Campió del món de contrarellotge
El ciclista inquer Joan Reinoso ha guanyat aquest títol a Cascais, Portugal, en la categoria MT2 del Mundial de Ciclisme Adaptat. Reinoso, tot un exemple de superació, pateix una discapacitat del 78% des del 2012 quan va ser ferit per un llamp en una competició de pesca submarina. (Sa Plaça, 397, 18 VI ’21)
