Biel Massot i Muntaner.-
(Per a una millor comprensió del text, convé que vos situeu, mentalment, al passat dilluns 3 d’abril, a cent anys i dos dies de la mort d‘Scott Joplin…)
Avui recordam la mort de Jacques Ozanam ocorreguda el 3 d’abril de 1717, als 76 anys, a París. Va ser un matemàtic francès, entre els segles XVII i XVIII. Es conegut per manuals de matemàtiques i llibres de text d’aquesta especialitat. El 1701, amb 61 anys, va ser escollit membre de l’Academie Royale des Sciences de Paris.
Els seus llibres són divulgatius, molt probablement escrits per ajudar en les seves classes: Dictionnaire mathématique, Cours De Mathématique i les Récréations mathématiques et physiques.
A més d’aquestes tres grans obres, va publicar nombrosos escrits teòrics (sobre geometria, perspectiva, construcció d’equacions…) i pràctics (sobre construcció de fortificacions, mecànica, gnomònica…).
Com a contrapunt parlam de Mark Stephen Skaife, nascut el 3 d’abril de 1967 -fa 50 anys- a Australia, pilot d’automovilisme de velocitat que ha destacat a campionats de turismes del seu país natal.
I també de Pervis Ellison, exjugador de basquet estatunidenc que va jugar durant la passada dècada dels 90 com a professional a la NBA. També va néixer el 3 d’abril de 1967 a Savannah, Georgia.
I, finalment, no podem deixar d’esmentar Scott Joplin que ens va deixar a Manhattan, Nova York, Estats Units, dos dies enrere de fa 100 anys, l’1 d’abril de 1917). Fou compositor i pianista, una de les figures més importants en el desenvolupament del ragtime clàssic, per al qual desitjava un estatus similar al de la música seriosa provinent d’Europa i la possibilitat d’admetre composicions extenses com òperes i simfonies. D’ell podem sentir Maple leaf rag…
I tot això passava, mentre a Marratxí, fa 75 anys, varen passar dues coses ben curioses: L’abril de 1942, l’Ajuntament va aprovar el pressupost extraordinari «per a la construcció de la nova casa consistorial». Pujava 159.291 ptes. La nova construcció no es va fer mai.
I, a les mateixes dates, feia setmanes que l’Ajuntament de Palma havia instruït expedient relatiu a l’agregació al seu terme d’una part de Marratxí que comprenia cas Miot, es Pla de na Tesa, es Pont d’Inca, Son Bonet i Son Nebot. L’Ajuntament de Marratxí va acordar, sense discussió i per unanimitat, oposar-s’hi rotundament.