Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Sella i d’altres)
Compositora i emprenedora
La sollerica Núria Vivas va posar veu al concert que acompanyà la diada contra la violència masclista. En parlar de l’origen de les lletres, contesta: «M’inspir en mi mateixa, en les meves experiències, de tot allò que he après. La meva gent sap que la millor manera d’expressar-me és escrivint. Les meves lletres surten de dins jo i això significa sanar i avançar. Aquest és un dels millors poders de la musica».
En relació al seu sentiment quan canta, diu:»Quan cant, jo diria que sent alliberació. Em faig veure a mi mateixa on estic, lo molt que estic avançant en tots els sentits de la meva vida. Ja ho diuen, ningú et coneix millor com tu mateix, i el fet de poder veure tots els meus avanços per si sola és un sentiment molt gratificant».
També és emprenedora i ha muntat ‘Nurestic’, un centre d’estètica. En relació a això, comenta: «Es difícil ser emprenedora. Tot suposa dificultats i patiments, però la dedicació, esforç i ganes compensen totes les dificultats que et puguis trobar al teu camí. La millor recompensa és la satisfacció en les cares de les persones amb qui tractes».
A les futures emprenedores, les recomana: «Han de tenir clar quin és l’objectiu i lluitar per aconseguir aquell somni que formarà part de la teva vida, però han de tenir en compte que tot té un preu i ser emprenedora suposa un gran sacrifici. Avui en dia, ningú et regala res».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1751, Sóller, 25 XI ’22)
Només sí és sí
L’advocada Francesca Mas és també la presidenta del Lobby de Dones de Mallorca parla de la recent Llei del ‘només sí és sí’. En comenta: «La clau d’aquesta reforma és la unificació dels antics delictes d’abús sexual i d’agressió sexual. Ara, si no hi ha consentiment, qualsevol delicte sexual és considerat una agressió. Ja no fa falta que una dona s’hagi hagut d’enfrontar amb violència i hagi patit ferides dels seus agressors perquè la justícia reconegui que hi ha hagut una agressió sexual. Ara, amb la nova llei, una agressió de caràcter sexual pot anar des d’un tocament fins a una violació en grup. I és per això que les forquilles de penes de presó pels agressors sexuals s’han baixat. La unificació dels dos delictes ha generat uns marges més amples i això pot tenir una part positiva i una negativa. El que és indubtable és que dona més capacitat de maniobra als jutges. Sí que augmenten les penes per les persones que abusen de menors, sobretot si estan tutelats».
En relació a la rebaixa de penes, respon: «Quan entra en vigor una reforma penal, s’ha d’aplicar la llei més favorable als condemnats. És un principi bàsic del nostre ordenament jurídic. Les sentències no són revisables, però sí les penes. Per això les revisions de condemna sempre es demanen en canviar una llei. Atacar per aquest motiu la llei del ‘només sí és sí’ és hipòcrita i es fa amb la voluntat de generar polèmica i de fer demagògia».
(Joan Sitges, Cent per Cent, 967, Manacor, 25 XI)
Maderoteràpia
«Es tracta d’una tècnica de massatges realitzats amb estris de fusta que fan vibrar tot el cos i relaxen. De fet, Iris Chochulova ofereix aquesta teràpia a la tenda ecològica Traful i assegura que amb aquesta aconsegueix objectius personalitzats, d’entre els quals destaca que ajuda a perdre pes o a estirar la pell.
Després de 60 minuts de maderoteràpia la gent surt relaxada. ‘Se sent renovada, com si volgués volar i amb ganes de tornar una altra vegada’, assegura Iris Chochulova.
Es tracta d’una tècnica colombiana que utilitza estris de fusta amb formes diferents per fer massatges recorrent tot el cos, de peus a cap.
Per tal que l’experiència sigui completa, la terapeuta també fa servir olis de canyella i ametlla. També fa prendre àloe vera als usuaris abans de la sessió, ja que assegura que activa el sistema limfàtic i ajuda a eliminar millor les toxines.
Entre d’altres beneficis s’hi compta que és anticel·lulítica, activa el sistema limfàtic, elimina la retenció de líquids, ajuda a perdre pes, contribueix a una bona circulació sanguínia i estira la pell».
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 967, Manacor, 25 XI)
Augusto Fernández
«Pilot de motociclisme de Sencelles que es proclamà campió del món de Moto2 al circuit de Xest i ho celebrà amb la bandera de l’Embala’t de la grada plena de companys seus sencellers.
Al cap d’uns dies rebé un homenatge municipal amb rebuda institucional al Casal de can Garau del seu poble».
(Sa Sella, 175, Sencelles, XI-XII)
Biografia musical
«Hi va haver la presentació del llibre de Joan Ciria i Maimó, ‘Bartomeu Vich i Bennàssar. Una vida dedicada a la música’, sobre la vida de l’intérpret senceller, amb aportació musical per part de l’organista Bartomeu Mut. Va tenir lloc a l’església, organitzada per la Fundació Bartomeu Oliver».
(Sa Sella, 175, Sencelles, XI-XII)
Epitafis curiosos
«Com el cas de l’escriptora nord-americana Dorothy Parker que va fer escriure a la seva làpida ‘Aquí hi ha les cendres de Dorothy Parker, disculpau la pols’.
Llevant la pols de la revista l’Ignorància de dia 1 de novembre de 1879 vaig trobar una joia d’epitafis antics que són una bona mostra que humor i mort poden anar de la mà. Algun d’ells són:
Aquí jeu un mallorquí
que a noranta anys arribà,
i vuitanta-nou n’emprà
en menjar, fumar i dormir.
Descansa aquí un empleat
que mai se ve a estar cansat.
Descansa aquí don Libori
que quatre pics se casà
i dret a n’el cel pujà
sense passar pel Purgatori.
Sant Pere, de bat en bat,
ses portes del Cel li obria
perquè el pobre ja tenia
pagat per adelantat.
Aquí estan, freds i gelats,
es restos de na Riteta,
que perdia sa xaveta
darrere ets enamorats.
Mai tengué es seu coret buit,
i morí d’una rabiada,
que la va haver abandonada
es que feia vint-i-vuit.
Aquí jeu don Llop Alou,
un orador de gran talla.
Gràcies a Déu que ara calla!
Passau, no faceu renou.
Reposa aquí un mentider
que a s’instant que badallava
‘som mort, som mort!’ exclamava,
i ningú, ningú el cregué.
Deia un tot boca badada:
És sa primera vegada
que ha dita una veritat!».
(Antoni Vallés i Perelló, Sa Sella, 175, Sencelles, XI-XII)
Pancuit
«Es tracta d’un plat genuïnament mallorquí, econòmic, senzill i gustós, però que, a pesar de totes aquestes virtuts, està en perill d’extinció.
Recepta:
Ingredients
6 alls pelats i aixafats
1 branqueta de moraduix
4 tomàtigues de ramellet
400 grs de pa sec (o galetes d’Inca)
1’5 l. d’aigua de bona qualitat
200 ml. d’oli verge
4 ous
Pebre bord
Elaboració: Dins una olleta, posam un bon fons d’oli i hi sofregim els alls pelats i aixafats fins que agafin color. Els traiem i els picam dins el morter. Reservam.
Dins el mateix oli, sofregim la tomàtiga ratllada i el pa esbocinat amb les mans. Quan tot estigui ben sofregidet, hi afegim el pebre bord, remenam i ràpidament hi abocam l’aigua bullent amb la branqueta de moraduix. Tornam remenar i deixam coure cinc minutets.
A continuació, hi posam la picada d’alls. Rectificam de sal. I hi abocam els ous rebatuts. Remenam fins que l’ou estigui cuit i ho servim ben calentó».
(Eva Cerdà, Punt Informatiu Pollença, 651, 1-15 XII)
Obres musicals extenses
«Algunes obres musicals són dignes de sortir a l’anual ‘Llibre Guiness dels Rècords’ perquè són obres, l’extensió de les quals sobrepassa les dimensions normals o estàndars, ja de per si llargues en molts de casos.
Un concert per a piano i orquestra pot durar, com a mínim (i sempre aproximadament, segons la interpretació) uns 20-25′. El concert per a piano i orquestra més llarg del repertori és del compositor italià Ferruccio Busoni. Consta de cinc parts (la darrera inclou un cor) i té una durada d’uns 70′.
Si parlam de simfonies, Anton Bruckner i Gustav Mahler tenen obres llargues, sobretot aquest darrer amb algunes -com la 3era Simfonia- que arriben als 90′. La que ostenta el rècord és la Simfonia núm 1 en re menor ‘Gòtica’ del compositor anglès Brian Havergal de quasi 120′ de durada amb unes 1000 persones a l’escenari (inclosos cantaires).
En el terreny de l’òpera podem trobar ‘Els trojans’ d’Héctor Berlioz, ‘Els Mestres Cantors’ de Richard Wagner i ‘Sant Francesc d’Asís’ d’Olivier Messiaen -aquestes d’unes 4 hores de durada-. L’òpera més llarga també és de Wagner i s’anomena ‘L’anell del Nibelung’ -en realitat és una tetralogia- inspirada en mites alemanys i nòrdics i amb elements com anells, valquíries, nans, gegants, dracs, deïdats, herois… dura aproximadament unes 14 hores (normalment es representa en 4 dies). L’ordre d’aquestes 4 òperes és: ‘L’or del Rin’, ‘La Valquíria’, ‘Sigfried’ i ‘El crespuscle dels déus’.
L’obra per a teclat ‘Vexations’ d’Erik Satie, pot durar entre 12 i 24 hores (normalment 18) i és una breu partitura que s’ha de tocar 840 vegades (realment un ‘loop’ que es repeteix, es repeteix, es repeteix…). Les rares vegades que l’han interpretada ha estat normalment amb l’ajuda de varis pianistes, els quals s’han anat tornant. El títol està encertadíssim.
En 5 cd’s tenim l’obra per a piano anomenada ‘Opus Clavicembalisticum’ del compositor anglès Kaikhosru Sorabji: 234′ de durada. La seva ‘Organ Symphony núm 3′ té una durada d’uns 500’, unes vuit hores, quasi res!
El quartet de corda més llarg és del peculiar compositor Morton Feldman (1926-1987); la seva durada aproximada: unes 6 hores. El seu estil està format per la combinació de textures, núvols sonors i un cert indeterminisme general.
De totes formes tot això no és res en comparació amb l’obra de John Cage pensada per orgue i titulada ‘Organ2/ASLSP’ (les darreres lletres signifiquen de l’anglès: el més lento possible, ‘as slow as possible’). Està pensada que duri 639 anys. Lògicament aquest orgue està preparat per fer-ho possible i arrancà el 5 de setembre de 2001, el dia del 89 aniversari de Cage. De fet, passar d’una nota a una altra o un canvi d’acord, pot durar alguns anys. Si voleu escoltar-ne un fragment (és un dir) haureu d’anar a l’abadia de St. Burchardi, a Halberstadt, Alemanya.
No hi ha dubte, és l’obra més llarga del món».
(Jeroni Rullan, Afinant, Sóller, 7076,9 XII ’22)
