Trob que és de les persones que he vist fins ara que més ha canviat físicament. Potser qüestió de barba… Quan l’entrevistà Dolors per a Pòrtula tenia 18 anys. Avui en té 34. Va fer el cicle de grau mitjà d’electricitat i té una empresa d’electricitat i lampisteria. Va néixer a sa Cabaneta i encara hi viu -just devora allà mateix-, per tant hi passà la seva joventut, tot i que afirma que quasibé estava més per Pòrtol. Té parella i dues filles.
Tomeu troba que va tenir una dolça joventut daurada, amb molta llibertat. Ens conta que «me vaig criar dins l’Escoltisme de Pòrtol i els pares em donaven molta llibertat pel fet d’anar amb aquest agrupació. A vegades tenies algun càstig imposat i pel fet d’anar amb els Escoltes, resultava més suau o te’l condonaven. Tenia molt bones amistats, que encara es mantenen. La veritat és que he fet més vida dins Pòrtol que dins sa Cabaneta i les amistats es mantenen més les de Pòrtol».
La infantesa, també. Explica «la record més tranquil·la i més diferent al que hi ha ara. Abans era petit i sortia a la placeta de davant casa i si la pilota pegava enmig del carrer, hi podia anar a cercar-la. Ara no me fiaria de deixar la meva nina tota sola. Ara, tampoc, no coneixes els veïnats, cadascú fa la seva vida».
L’avui li suposa un canvi en relació al passat. Ens diu «Ara trob qe el poble ha canviat molt, a moltes cases ha canviat la gent i no hi ha els que coneixies i les cases es lloguen i la gent llogada no es sent del poble, que és molt diferent de la gent que ha nascut aquí.»
En relació a quan va sortir a Pòrtula nota molts de canvis en la seva vida. Comenta «Ho not en el tema que he creat una família i la vida pareixia molt més fàcil quan eres jove que no ara, potser estaves embolcallat per ton pare i ta mare i ara et trobes amb la realitat. Tens una nina i et demana coses i veus que no pot esser. Veure la vida de jove o de pare et canvia molt. T’enfadaves quan et volien dur per un camí determinat, però quan ets pare te’n dones compte del que passa».
Quant a les aspiracions confessa, sincerament, que no recorda les que tenia de jove. Ara, aventura «Tal vegada m’hagués agradat seguir mantenint un contacte amb l’escoltisme, però ara me’n cuid més de la família i de seguir endavant; tot i que no he perdut el contacte, però no amb la implicació que m’agradaria».
En els temes del seu interès i en l’escala de valors, també ha canviat: «Sempre m’ha agradat molt implicar-me en ajudar, com era l’escoltisme; ara tenc uns altres interessos, com és l’Associació de Veïnats de sa Cabaneta, ara en som el president i la dona és la secretaria. Hem canviat d’associació, però seguim intentant fer tot el possible per al poble. L’escala de valors, en concret, ha canviat; la família sempre ha estat important, però ara donaria més prioritat a la dona i als fills i a l’empresa que no a l’associació. Abans eren estudis i Escoltes».
En parlar d’ocupacions de lleure diu: «Cuido animals. M’agrada molt aquest tema, com cans i ocells, però també m’agrada la caça i la pesca. Fer pesca submarina me relaxa molt, igual que anara a caçar, encara que no pegui cap tro».
També troba molts de canvis en les relacions socials, que jutja amb duresa: «Crec que, com he dit, coneixes poca gent nova de veïnats. Abans t’aturaves a parlar amb ells i ara no. A l’Associacio de Veïnats ho notes molt. Vas fent coses, però no tothom s’implica, per molt que facis. Ara bé, els resulta molt fàcil criticar. La implicació tampoc no és la mateixa; abans eren 30 persones que ajudaven i ara som 4, sempre els mateixos. Volen figurar i sortir als papers, però fan molt poca cosa. La solidaritat ha canviat molt».
En relació al que demana a les persones, no hi ha diferència. Assegura «Crec que no ha canviat, seguesc demanant confiança, que puguis confiar en la gent. Tal vegada mires més com els veus, per poder-hi dur els teus fills, i que s’hi trobin bé, que siguin infanters, simpàtics. També m’agrada la gent oberta, la gent reservada no m’interessa.»
Pel que fa a la satisfacció personal, no planteja cap problma: «Crec que es mantén igual. Qued content quan s’acaba una feina, o quan puc passar una estona amb les meves filles. I quan feim una feina per al poble i, baldament te critiquin, si surt així com t’esperaves, posem un 80%. Som molt conformista, me conform molt fàcilment amb els resultats. Qued molt satisfet quan es compleixen els objetciuts, encara que no sigui el 100%».
En política, com tants d’altres, està decebut… «La veritat és que com més gran tornes, més trobes que no hi ha cap partit que vagi endavant amb la mentalitat que m’agradaria. Tots, més o menys, van per allà mateix, siguin de la tendència que siguin. Mai no he tengut un partit especial, sinó que sempre he procurat mirar de treure el millor de les personses que hi ha. Procur ser neutral, sobre tot ara, estant al davant de l’Associació».
També, com molts d’altres, canvia les seves admiracions i es mostra escèptic…
«Abans admirava els cantant de rock català que s’usaven. I ara no. I no tenc cap ideal de persona al qual admiri. Crec que els que mereixen admiració són els que poden sortir endavant amb tots els problemes que hi ha, la gent que està lluitant per sobreviure. No ens en donam compte, però hi ha molta gent que està lluitant i quasi no té per menjar; això és digne d’admirar, que no tenen fàcil la vida».
En gustos musicals també hi ha certs canvis: «Abans era molt del rock catala i amb un amic que canta òpera, escoltàvem música clàssica. Ara, més rock comercial, però realment escolt tot tipus de música, no tenc cap preferència. Mentre no sigui rap, ni house ni reggaeton. Sobretot pop i rock…»
Pel que fa a la gastronomia, es troba com a peix dins l’aigua: «Me segueix agradant bastant cuinar i m’agrada la cuina mediterrània, i si te la fa ta mare, millor que millor. M’agrada molt provar coses noves, com un japonès o això. No som tancat en aquest aspecte. Vaig fer uns cursos de cuina amb les mestresses de casa i me va anar bastant bé. A casa sempre han estat molt cuiners i és un món que m’ha apassionat. També m’agrada provar de fer coses noves».
Quant a gustos literaris, ara llegeix poc. El que li ha interessat és el món fantàstic. Tema de fades, bruixots, dracs.. No és massa tirat a la lectura, tot i que li va agradar molt «El petit príncep» de Saint-Exupery i li va agafar com a estimació.
En aquests moments tampoc no es dedica al col·leccionisme, abans feia col·lecció de clauers, de pertot allà a on anaven els companys i també de botelletes de licors d’aquestes que s’usaven un temps. També fins fa poc, des de que fa quatre anys varen néixer les seves nines, s’ha dedicat molt als puzzles, en té una sèrie i assegura que l’ajudaven a desconnectar.
Pel que fa a la moda, tampoc no ha canviat. Sempre li ha agradat vestir amb el que tenia. Mentre estigui còmode amb la roba que du confessa que li ha estat indiferent anar amb xandall o anar amb vaquers.
Segueix veient els amics de joventut, però abans era cada cap de setmana per sopar o fer una volta o anar al cinema. Ara és un pic cada mes, i si poden. De tota manera, tenen contacte via whatsapp, telèfon o mail. I troba que la possiblitat que hi ha ara de fer comunicaciÓ en grup facilita molt les coses. Igualment segueix participant en les festes i mogudes del poble i, fins i tot, n’organitza una sèrie a través de l’AVV de sa Cabaneta.
Coneix Marratxipèdia i troba que és una eina interessant. I també troba que convé a la gent que no ha conegut la revista Pòrtula perquè aixi sempre poden conèixer i veure coses del poble.
Assegura que sempre ha estat un enamorat de la serra de Tramuntana i troba que és un privilegi tenir-la. Considera que els mallorquins tenim un dels llocs més especials, la nostra illa, situada entre muntanya i mar. Afegeix: «És fantàstic poder anar a la finca que la meva dona té a Esporles, fer-hi algun cap de setmana i poder desconnectar. Per a mi és dels millors llocs que podem tenir».
A l’hora de definir-se torna dir que es considera una persona molt conformista, però que sempre ho donaria tot per a la família i per als amics. Es considera solidari i també li agrada molt la broma, tal vegada perquè és una mica tímid i per això -diu- fa molt el pallasso.
Quant al fet de repetir alguna experiència, comenta: «Hi ha dues coses que sempre recordaré, a part del naixement dels meus fills. Així destacaria dos viatges que hem fet amb els Escoltes; un va ser a Finlàndia, va ser una expreriència molt maca, va ser fantàstic, I l’altre, la visita a la presó d’Auschwitz, va ser molt impactant; si és com ho conten, per a la gent que ho va passar degué ser una cosa terrible. I a aquest llocs, sí que m’agradaria tornar-hi.
A punt d’acabar,encara ens conta: «Tenc un lema, que, quan era al·lot, me varen inculcar a l’Escoltisme i jo sempre l’he inculcat als al·lots quan he estat monitor. És el lema dels Escoltes: «Sempre a punt». No pots planificar. A la vida sempre has d’estar a punt pels canvis que et puguis trobar».
En Tomeu voldria veure en aquesta secció, en concret, a Caterina Serra, la filla de Pep MOSSO i a Dolça Manzano, a la qual va tenir de monitora als Escoltes. Aquesta darrera és molt bo de fer, basta entrar a l’apartat corresponent a la secció; ja hem parlat amb ella. Quant a na Caterina, serà qüestió de temps i voluntat, cap problema.
