No vos voldria avorrir… no és la meva intenció; així que res millor que la varietat i, per a això, he pensat que alternaré els meus suggeriments amb els d’altra gent, amics i amigues que siguin tocats del gust per la cuina i que ens puguin fornir alguns detalls d’alguna recepta, simple però gustosa, que pugui ésser del vostre grat.
En aquesta primera ocasió duc una gran cuinera. No és coneguda per la seva faceta pública, no cuina a cap restaurant, però vos puc assegurar que els seus plats són deliciosos, d’allò més gustós i plaent. Em referesc a l’amiga Catalina Jaume, RAFELINA, de ca ses Rosetes de sa Cabaneta, cantaire de la coral de Marratxí i gran col·laboradora de Marratxipèdia, entre d’altres coses. Ella ens oferirà un plat molt curiós, recuperat especialment per a aquesta secció d’un receptari d’inicis del segle XX… Però deixem que sigui ella que ens ho conti… Bon dia, Catalina, benvinguda…
«Es una plat que vaig trobar a un receptari bastant antic. Era d’una cuinera de “casa de senyors”. El me va regalar la seva filla fa uns trenta anys i ella ja en tenia aprop de noranta.
He provat de fer uns quants de plats d’aquest receptari I la veritat és que són molt bons. Alguns se poden adaptar a la manera de cuinar dels nostres dies i aprofitar els avantatges i facilitats que ens proporcionen els estris de què disposam.
Per exemple: les olives i les anxoes les he substituït per olives farcides, la picada l’he feta amb la “minipimer”…»
Per aquest plat hem pensat que res millor que…
[youtube id=»S-rB0pHI9fU» width=»620″ height=»360″]
Penny Lane és el nom d’un carrer de Liverpool, aprop d’on John Lennon passà els primers anys de la seva vida. Vol ésser una canço a mig camí entre la realitat i la nostàlgia. A part de que ens interessava tenir alguna cosa dels Beatles, dóna la casualitat -si és que les casualitats existeixen- que aquesta cançó té dos punts que ens resulten molt interessants:
– Hi ha un ‘solo’ de trompeta ‘piccolo’, curiós instrument, molt més utilitzat per la música clàssica que per la pop. En aquest cas el trobam interpretat per l’instrumentista David Mason. La cosa curiosa és que aquest ‘solo’ està inspirat en el 2on Concert de Brandeburg de Johann Sebastian Bach.
-La lletra, plena d’imatges ambigües i surrealistes, amb misterioses frases i argot tipicament britànic, inclou una referència al peix -estrella del nostre plat d’avui- «A four of fish and finger pies» diuen els quatre de Liverpool fent referència al famós «fourpennyworth» de peix i patates fregides.
Ja per acabar, la píndola de calideascopi d’avui, també en relació al nostre plat:
Què sap el peix, de l’aigua a on nada tota la seva vida?
Es tot un repte al coneixement, a l’estudi i a la investigació. Ho va dir, ni més ni manco, que Albert Einstein… Què sap el peix, de l’aigua a on nada tota la seva vida?
[colored_box color=»blue»]
La recepta
TONYINA AMB TAPERES
Ingredients: tonyina o un peix similar (que sigui gros) en tallades Pastenagó, totes herbes, llimona, oli, vi blanc, sal i pebrebò.
Salsa: ceba, tomàtiga, tàperes, olives, anxoes, musclos, oli, vi blanc, sal i pebrebò.
Adobarem el peix amb sal i pebrebò el col·locarem dins una rostidora amb el pastenagó i les herbes, tallades «en juliana» i unes rodanxes de llimona. Ho regarem amb oli i una copa de vi blanc i al forn, no massa temps ja que el peix no necessita gaire per coure.
Mentrestant farem un sofregit de ceba i tomàtiga.
Dins el murter picarem una bona cullerada de tàperes, unes olives verdes desnossades (8 o 10) unes anxoes i uns quants musclos.
En ésser cuit el peix el posarem dins una safata de servir, retirarem la llimona i picarem el que quedi dins la rostidora, ho afegirem al sofregit. També hi posarem la picada del murter. Amb aquesta salseta cobrirem les tallades de peix.
Ho decorarem amb tàperes i uns musclos oberts al vapor.
Si trobau que la salsa queda clara hi podeu afegir una culleradeta de farina i la deixau coure un moment. [/colored_box]